El Soler de n’Hug, on dissabte passat es van reunir dos dels màxims representants d’Esquerra i Junts per Catalunya per intentar segellar un acord que desencallés el nou govern de la Generalitat, és la típica masia catalana. Ho demostra per exemple el fet que encara s’hi puguin utilitzar els festejadors, un pedrís situat a banda i banda de la finestra que permet conversar amb tranquil·litat tot mirant a l’exterior. Pere Aragonès i Jordi Sànchez no el van haver d’utilitzar per assolir l’entesa, però la seva presència a la casa era un bon presagi. De fet, els dos polítics es van ubicar en una estança també típica de les masies catalanes: l’eixida. Un espai que antigament quedava obert a l’exterior i que en la majoria de cases de pagès s’ha tancat, creant una estança àmplia i lluminosa. I com es va convertir aquest emplaçament rural del Lluçanès en el punt de partida per tenir nou govern a Catalunya? Doncs pel vincle amb Isaac Peraire, vicesecretari general d’Esquerra i fill del Soler de n’Hug. De fet, Peraire i Aragonès fa anys que són companys de militància. O fins i tot podríem dir de batalles polítiques. Un dels capítols que ho demostra es va viure el 30 de novembre de 2005 a Madrid: un grup de joves de les JERC –entre ells Peraire i el taradellenc Arnau Albert– es van encadenar a les portes de l’edifici de la cadena COPE per denunciar el tracte de l’emissora, i en especial de Jiménez Losantos, contra Catalunya. Al davant d’una pancarta on es llegia “Aturem la cadena de l’odi”, un jove Pere Aragonès –aleshores portaveu nacional de les JERC– desgranava els detalls i motius de l’acció pacífica.
Precisament el futur president de Catalunya va ser el primer a arribar a la casa dissabte a les 10 del matí. Poc després ho feia Jordi Sànchez. L’emplaçament s’havia decidit al voltant de les 6 de la tarda del dia anterior. La proposta a la família Peraire Soler la va fer una persona pròxima a Aragonès. Això sí, hi havia unes condicions: la primera, un entorn tranquil i allunyat dels focus mediàtics i la segona, una bona cobertura mòbil i d’internet. Totes dues es complien. I és que la masia ja havia acollit altres jornades amb contingut polític, com per exemple quan part de la militància del grup republicà s’hi va reunir l’estiu del 2015 per debatre l’entrada al projecte de Junts pel Sí. Per part del Soler de n’Hug, la coincidència va fer que just aquest dissabte no hi hagués programada cap visita a la finca, un fet poc habitual ja que és comú que moltes famílies hi vagin a conèixer el funcionament del món de pagès.
A l’arribar, els dos representants polítics van assegurar que ja havien esmorzat a casa seva. Segurament, com la majoria de mortals, ho havien fet poc i a correcuita, i davant la proposta d’una torrada de pa i embotits fets al Soler no s’hi van resistir i van tornar a menjar. Amb les piles ara sí ben carregades, l’eixida de la masia es va convertir en el nucli on es començava a decidir el futur polític de Catalunya: o entesa entre els dos grans partits independentistes o unes noves eleccions.
Cara a cara, i amb un ordinador al seu abast, la manca de fulls per prendre apunts i fer esborranys es va solucionar ràpid amb la ràpida intervenció de l’Hug, el més jove de la casa. La negociació a porta tancada només es veia interrompuda per sortides curtes a l’exterior, on tant Aragonès com Sànchez realitzaven trucades de mòbil, segurament per comentar aspectes diversos als equips negociadors, que en les últimes setmanes havien gestionat un possible acord, i també a persones de la seva confiança.
Sense una hora clara per anar a dinar, els amfitrions van optar per anar a buscar menjar per emportar a Prats. A la botiga de l’Avi Cisco els van servir amanida de llenties i pollastre sense saber que els destinataris eren dues persones que estaven dirimint el futur polític de Catalunya. Amb l’objectiu de tastar una mica de Lluçanès a la taula també van menjar la coca de Cal Finus i iogurt de Postres Santa Eulàlia, fet amb llet de les vaques del Soler de n’Hug. Aragonès i Sànchez van dinar junts, i tot seguit hi va haver una estona de distensió per visitar la finca i conèixer el projecte d’agricultura i ramaderia de cicle tancat que s’hi desenvolupa.
La negociació es va allargar fins a 2/4 de 9 del vespre, i tot i que es va posar sobre la taula l’opció de quedar-se a sopar i fins i tot a dormir, els representants de Junts i Esquerra van optar per fer un punt d’inflexió fins l’endemà. Com a obsequi de comiat van rebre una llonganissa. L’acord va marxar del Lluçanès encarrilat però s’acabaria tancant diumenge en una altra masia ubicada a Alella, al Maresme, a prop del Pineda de Mar natal d’Aragonès. En la seva estada al Soler de n’Hug, però, Aragonès i Sànchez no van poder intercanviar unes paraules amb l’alma mater de la família: l’àvia Pili. La bonhomia i experiència que transmet quan apareix a les xarxes socials de la mà d’algun dels seus nets de ben segur que hauria generat algun bon consell cap als qui han de dirigir el país.
