Osona humanitza les seves residències a través del joc

Jocs interactius i materials sensorials pensats per afavorir el benestar emocional, l’autonomia i l’estimulació cognitiva de les persones grans. Aquesta és la proposta que ha posat en marxa la residència Aura de Manlleu, en el marc d’una iniciativa impulsada pel Consorci Hospitalari de Vic i la Fundació Hospital de la Santa Creu amb la col·laboració de l’empresa tecnològica Epson i la Fundació El Llindar. El projecte parteix de la idea que petits estímuls poden tenir un impacte important en la qualitat de vida de les persones grans. Manipular un coixí amb diferents textures, completar un puzzle, jugar amb peces mòbils en una paret interactiva o treballar la memòria a través d’imatges són activitats que contribueixen a mantenir les capacitats cognitives, estimular la psicomotricitat fina i afavorir la connexió amb l’entorn. També afavoreixen la participació dels residents en activitats quotidianes i contribueixen a crear relació amb els professionals, les famílies i els altres usuaris del centre.Els materials, que s’han instal·lat tant a la residència Aura de Manlleu com a la del Nadal de Vic, s’han dissenyat a partir de les necessitats detectades pels professionals dels centres i també de les aportacions de les persones usuàries i les seves famílies. La directora de la Residència Aura, Imma Cantizano, assegura que els primers resultats ja evidencien l’impacte positiu dels nous recursos. “Veure com la gent gran interactua amb aquests elements ens demostra el valor real de la humanització”, afirma. Segons explica, els professionals observen beneficis immediats en l’estat d’ànim, en l’orientació i en les ganes de relacionar-se amb l’entorn més enllà del seu valor lúdic. Cantizano destaca l’impacte positiu en els residents, narrant com “els hi canvia la cara mentre juguen”. També destaca la possibilitat dels residents de recuperar protagonisme en la seva vida quotidiana gràcies a aquests jocs. “No només passem d’un model assistencial a un de molt més proper, sinó que són jocs i textures que els retornen autonomia i benestar”, afegeix. L’objectiu del projecte és posar a la persona al centre. Cada actuació s’ha dissenyat de manera individualitzada després d’identificar les necessitats destacades pels professionals i els mateixos usuaris. Això ha permès desenvolupar recursos adaptats a cada realitat, evitant solucions estandarditzades. Els impulsors consideren que la humanització no consisteix únicament a fer més agradables els espais, sinó a convertir-los en eines terapèutiques que ajudin a mantenir les capacitats de les persones durant més temps.El projecte també incorpora una vessant educativa. Bona part dels materials han estat desenvolupats per alumnes de la Fundació El Llindar, una escola de noves oportunitats especialitzada, entre d’altres, en fabricació digital. Els estudiants han treballat sobre encàrrecs reals plantejats pels professionals sanitaris, fet que els ha permès aplicar els coneixements adquirits en un projecte amb retorn social.Jordi Marimon, membre de l’equip de la Fundació El Llindar, explica que aquesta experiència suposa “un repte real” per als joves, que han de donar resposta a necessitats concretes d’altres persones. Segons apunta, això reforça tant l’aprenentatge com les competències professionals dels alumnes i els permet comprovar l’impacte que pot tenir la seva feina en la vida de les persones.La iniciativa també s’ha estès a la planta de psicogeriatria de l’Hospital Sant Jaume de Manlleu. En aquest cas, la intervenció consisteix en la col·locació de vinils de gran format a les portes de les habitacions i als espais comuns amb colors i motius inspirats en la natura per facilitar l’orientació dels pacients i incrementar la seva autonomia i seguretat.Epson ha aportat la tecnologia d’impressió necessària per desenvolupar els diferents materials. La responsable de Sostenibilitat Corporativa d’Epson Ibérica, Pilar Codina, destaca que el projecte exe-mplifica com “la tecnologia només té sentit quan millora el dia a dia de les persones”. Segons assenyala, la col·laboració permet posar els recursos tecnològics “al servei del benestar i l’autonomia de la gent gran” i, al mateix temps, reforçar la formació dels joves de la Fundació El Llindar. També posa en valor l’us de la tecnologia d’impressió sense calor de l’empresa nipona al projecte. Aconseguint que, a més de solidari, fos un projecte ecologic.Els impulsors expliquen que totes les actuacions s’han dissenyat de manera personalitzada a partir de les necessitats detectades a cada centre, amb l’objectiu de potenciar l’estimulació cognitiva i facilitar l’orientació dels usuaris. Ara el projecte entra en una fase d’avaluació que ha de permetre mesurar-ne els resultats i estudiar la possibilitat d’estendre’l a altres residències i centres sanitaris del territori.

Osona humanitza les seves residències a través del joc

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

El cotxe de la Guàrdia Urbana de Vic que fotografia cotxes mal aparcats en multa 5.000 l’any

Moià aprova el pla per ampliar l’escorxador i fer la planta de biogàs

“Ildefons Cerdà va portar un bocí de Centelles cap a Barcelona”

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Mor a l’hospital el veí de Torelló que van apallissar a casa seva fa 15 dies

Un camió atrapat a la carretera de la Vola

El Forn d'Osona, quan tanca molt més que un forn de pa

L’han d’operar d’urgència per una baralla a la festa major de Cantonigròs

Mites sobre la salut que encara molta gent creu

“La resposta a vegades tarda en arribar, però val la pena continuar buscant-la”

Bon Preu inicia les obres del centre logístic de Montblanc, que cobrirà Lleida i Tarragona

Carme Noguera, la dona més vella de Catalunya, fa 112 anys

Els rellotges de la catedral i l’ajuntament de Vic, sense toc

Rescaten una serp pitó a Manlleu