El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) ha denunciat que la manca d’agents a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Vic ha arribat a una situació “crítica” durant el passat mes d’agost. Segons el sindicat, aquest estiu hi ha hagut algunes nits en què no hi havia cap patrulla pròpia d’agents de Seguretat Ciutadana per donar resposta a algun incident que es produís en algun dels 50 municipis de la comarca d’Osona. Amb només cinc agents en algun torn (un encarregat de la vigilància de la comissaria, un a l’oficina d’atenció ciutadana, un fent custòdia de detinguts i dos agents obligats a estar vigilant els jutjats en el marc de l’operació Toga ordenada pel TSJC), “hem hagut de creuar els dits perquè no hi hagués res greu i refiar-nos de les policies locals en els municipis que en tenen”, assegura Jordi Solé, delegat sindical de l’SPC. Des del sindicat diuen que no volen crear alarmisme però afirmen que aquesta manca d’agents ha posat en risc la seguretat dels ciutadans i dels mateixos policies. Des del Departament d’Interior desmenteixen aquest extrem. Diuen que “mai ha quedat desatesa la comarca” i que sempre que s’ha produït una situació extraordinària “s’ha reforçat amb patrulles d’altres comissaries properes”. El govern de la Generalitat ha aprovat un decret llei aquesta setmana que autoritza la creació de 750 places del cos de Mossos d’Esquadra. Aquestes places se sumen a les 750 que es van aprovar el 20 de desembre de 2018 i a les dels 454 nous mossos que van sortir al mes de juny de l’Escola de Policia. Segons el conseller d’Interior, Miquel Buch, això permetrà “pal·liar el dèficit estructural de la plantilla” de mossos d’esquadra. Des d’Interior, però, consultats per EL 9 NOU, no han concretat si aquestes noves promocions d’agents serviran per reforçar la comissaria de Vic. Des del juny, a més, quan Marc Caparrós va deixar la comissaria per anar a dirigir el nou cos d’escortes del president de la Generalitat, no hi ha cap dels Mossos a Osona.
La situació d’aquest estiu ha provocat també queixes d’usuaris, com una dona que va haver d’anar fins a cinc vegades a comissaria perquè la poguessin atendre per presentar una denúncia. Finalment, va acabar formalitzant una queixa contra la policia. Els alcaldes d’Osona també han patit en pròpia pell l’escassetat de mossos d’esquadra aquest estiu, un període de l’any en què els municipis que no disposen ni de policia local ni d’un gruix important de vigilants en plantilla reclamen sovint la presència de la policia catalana per tal de fer suport i un paper dissuasiu de possibles incidents en actes que apleguen molta gent, com són sobretot les festes majors. A Sant Hipòlit de Voltregà, per exemple, com cada any es va informar als Mossos d’Esquadra dels dies en què hi havia prevista una afluència més gran de persones al municipi: “Ens van explicar que intentarien complir amb la demanda, però està clar que prioritzen situacions i més a l’agost, quan hi ha festes a tots els pobles i cal sumar-hi fets com l’operació Toga que els resta efectius. Hi va haver una petita picabaralla en un acte, érem conscients que no hi eren, se’ls va trucar i van venir al cap de poca estona”, explica l’alcalde Gerard Sancho (JuntsxCat). Des de l’Esquirol, Àlex Montanyà (ERC) és una mica més crític amb el repartiment d’efectius en el territori: “Estem una mica decebuts ja que es parla de reforçar la seguretat a les grans ciutats però descuiden l’interior, on també hi ha necessitats”. En aquest sentit, i amb només un agutzil al municipi que en matèria de seguretat fa tasques de control del trànsit principalment, Montanyà apunta a l’opció d’unir esforços entre diversos municipis del Collsacabra a l’hora de disposar d’algun vigilant més, “sobretot perquè volti per les masies disseminades, on els Agents Rurals també fan una tasca molt important a l’hora de donar alertes”. Des d’un poble com Olost, que també confia la vigilància als Mossos d’Esquadra, “la seguretat s’ha d’afrontar com un tema de país, comarca o agrupació de municipis però no fer la guerra cadascú pel seu compte”, apunta l’alcalde, Josep Maria Freixenet (ERC), que posa l’accent en la gestió de recursos i també de percepcions: “A vegades hi ha un fet puntual i es crea alarma sense ser realment així. És un tema molt sensible. És evident que com més efectius millor però és clau gestionar bé els recursos humans i també els tecnològics que tenim a la nostra disposició”.
I és que per volum de població i múscul econòmic, són ben pocs els municipis osonencs que disposen d’una policia local amb capacitat per exercir funcions i tasques en seguretat ciutadana. De fet, només tenen policia local quatre de les poblacions més grans de la comarca d’Osona. Tres d’elles –Vic, Manlleu i Torelló– superen els 10.000 habitants i un cas curiós és el de Tona, que en els darrers anys ha fet una aposta important per disposar d’un cos policial destacat al municipi. En concret són 13 agents i un sergent, una situació ben diferent que al poble veí de Centelles, que amb una xifra de població similar disposa d’un cos de vigilants però no de policia local: “La creació del cos és un debat que hi és, i el que és clar és que a mesura que Centelles va creixent es van fent passos cap a la major professionalització en matèria de seguretat”, apunta l’alcalde, Pep Paré (PSC). Des de Tona, el regidor de Seguretat, Pep Valldeoriola (Aixequem Tona), valora l’esforç del consistori per oferir aquest servei a la població en moments com els d’aquest estiu: “Tenir una policia local ajuda, però al poble hi continua havent robatoris o fets que obliguen a estar en contacte permanent amb els Mossos d’Esquadra. Ara, per exemple, ja hem rebut l’avís que amb més hores de foscor cal extremar la precaució”, conclou. Al Ripollès, només els municipis de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses disposen de policia local, mentre que al Moianès el cos és present només a Moià.
Queixes de la comissaria de Moià
L’SPC va enviar al mes de juny una carta al conseller d’Interior, Miquel Buch, queixant-se de la manca d’efectius a la comissaria de Moià “que fa impossible garantir la seguretat dels agents i l’atenció correcta a la ciutadania”. A més, deia que les instal·lacions, inaugurades fa un any, són petites i insuficients i que el vehicle policial no té mampara. La conselleria els va respondre que la ràtio d’agents per habitant era la correcta i que l’edifici complia amb les necessitats.
Quines poblacions poden tenir policia local?
A Catalunya, els ajuntaments de més de 10.000 habitants tenen la potestat de decidir si creen o no una policia local. Tot i que no és obligatori, tots els municipis catalans que superen aquesta xifra de població tenen a dia d’avui constituït aquest cos de vigilància. Pel que fa als pobles de menys de 10.000 habitants, els recursos econòmics disponibles i la voluntat de cada municipi són els que marquen el punt de partida per a la creació d’una policia local. En aquests casos, però, la potestat no és només del consistori sinó que cal que la Conselleria de Governació, a través d’un informe de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals, n’autoritzi la posada en funcionament.
Gerard Sancho. Alcalde de Sant Hipòlit. “Per la festa major comuniquem els dies de més concentració de gent als Mossos perquè n’estiguin al cas i enviïn una patrulla a fer un paper de dissuasió. Ens van informar que intentarien complir la demanda, però amb pocs efectius no van ser a Sant Hipòlit com tampoc a la majoria d’altres pobles.”
Àlex Montanyà. Alcalde de l’Esquirol. “Ens refiem dels Mossos en matèria de seguretat i es nota que van mancats d’efectius, sobretot a l’estiu. Es parla de reforçar la seguretat a les grans ciutats però descuiden l’interior, on també hi ha necessitats. Ens plantegem unir esforços amb pobles del Collsacabra i compartir algun vigilant més.”
Ferran Teixidó. Alcalde del Brull. “Som un poble petit i molt disseminat. Caldrien molts vigilants per ser efectius i això en un municipi com el nostre és impossible econòmicament. El que hem fet és mirar de fer força a través del Consell Comarcal per tal que els Mossos destinin els recursos adequats a la nostra comarca. L’autoprotecció és una altra via.”
Josep Casassas. Alcalde de Gurb. “No tenim fets o incidències greus per valorar si falten mossos o no al municipi. A Gurb tenim la figura de l’agutzil, però per tal d’incrementar la seguretat estem en tràmits per implementar un sistema de càmeres de videovigilància. A través de la tecnologia també es pot controlar una mica més el que passa al poble.”
