Un difunt a causa del coronavirus i els seus familiars directes positius o negatius però confinats i, per tant, sense poder fer o acudir a la cerimònia de comiat i l’enterrament com l’entenem tradicionalment. I en acabar la quarantena, anar a recollir les cendres. És una situació extrema però real amb la qual s’han trobat algunes persones d’Osona i el Ripollès des de l’inici de la pandèmia. En altres casos, no tan vinculats directament amb la Covid-19, n’han patit les restriccions de limitació d’aforament als centres de culte o d’assistència als tanatoris i cementiris.
En aquest 2020 marcat per la pandèmia el nombre de difunts a la comarca d’Osona ha augmentat un 21,9%, segons les dades facilitades per les quatre funeràries del territori. En global s’han fet 1.438 serveis des de l’inici d’any, mentre que en el mateix període de l’any anterior en van ser 1.180. Els difunts a causa de la Covid-19 representen també un 21,9%, un de cada cinc, i la xifra s’enfilaria fins a 315, la majoria del mes d’abril, encara que el nombre podria ser més alt, ja que segons els experts al març, el segon mes amb el nombre més elevat de defuncions, es podrien haver produït més víctimes a causa del coronavirus a qui no se’ls haurien realitzat proves per confirmar-ho. Desgranat per zones, als municipis de la Vall del Ges, el Voltreganès i el Bisaura, on treballa la funerària Xicoy, el nombre de difunts per Covid-19 és més alt, un de cada quatre, el 25,3%. Aquesta situació seria similar a la dels municipis de la Mancomunitat La Plana, on el percentatge de morts a causa de la pandèmia és del 25,6%. En el cas de Vic, Manlleu i altres pobles que gestiona la funerària Cuberta, el percentatge és del 21,2%; mentre que al Lluçanès, on el coronavirus no hi ha tingut tanta presència, ha estat del 6,8%. En el cas del Ripollès, l’empresa Àltima, que gestiona la funerària, no pot facilitar les dades, encara que diu que serien similars a les del mateix període del 2019, ja que la pandèmia no ha tingut una presència molt alta a la comarca.
Des de les funeràries expliquen que moltes cerimònies s’han hagut de fer en dies posteriors. En alguns casos, sobretot durant el primer estat d’alarma, si no hi podia assistir cap familiar s’enviaven fotos del procés. Consideren que és important que els cementiris tinguin certa normalitat, tot i les mesures sanitàries, perquè els qui no s’han pogut acomiadar d’éssers estimats puguin anar al cementiri.
“La pandèmia ha canviat els factors de risc per desenvolupar dols complexos”
Situacions d’aquest tipus poden alterar els processos de dol. La doctora en Psicologia i directora adjunta de la Càtedra de Salut Mental, Gemma Prat, explica que la situació “ha canviat els factors de risc per desenvolupar dols més complexos”. D’entrada, els processos de dol, diu la psicòloga, no els consideren patològics, “serveixen per adaptar-se a una nova situació” ja que les persones “evolucionen dins d’aquest procés i accepten la pèrdua”. Si esdevé complex, hi pot haver el risc que es cronifiqui. Però perquè surti aquest dol complex, explica Prat, han de passar més de dotze mesos, per tant, “si la pandèmia ho ha modificat, encara no ho sabem”. Si es compara amb altres situacions sobrevingudes, afegeix, “sabem que aquestes circumstàncies poden augmentar els factors de risc per dols complexos”. En aquest sentit es refereix a morts sobtades, no esperades, de persones a qui no es pot acompanyar o visitar, a banda de no poder fer les cerimònies. La doctora en Psicologia remarca que no tothom desenvoluparà un dol complex, ja que també “depèn de factors personals, si s’han tingut problemes psicològics previs, del tipus de relació que teníem o de com som o afrontem les coses” a banda de “si hi ha altres estressors”, com situacions derivades de la pandèmia o pèrdues econòmiques o laborals. Davant de situacions complicades com el dol, Prat diu que “ens hem de permetre estar malament quan hi ha una pèrdua significativa, hem d’expressar els sentiments, s’ha de deixar anar”. Recomana cuidar-se, buscar suport social o ajuda a experts si és necessari. En la diada de Tots Sants, “l’important és que es podrà anar al cementiri i honrar les persones desaparegudes”.
