“Res mor del tot, només es transforma”, i l’anomenada Alzina Grossa, l’arbre centenari de Bellmunt que va fer caure la llevantada Glòria, també s’ha transformat per perdurar en la memòria dels santperencs. Aquesta inscripció és la que s’ha gravat en petits fragments del seu tronc i les branques i que s’havia de repartir en forma de clauer durant el tradicional aplec de Bellmunt, que la pandèmia va obligar a suspendre. Des de l’associació d’Amics de Bellmunt i l’Ajuntament de Sant Pere pretenen retre un homenatge a “l’arbre gegant que a tots admira”, tal com la definia l’any 1904 el poeta Jaume Boloix i Canela. Així, en els propers dies tots els veïns i veïnes podran admirar el retall original de l’arbre, ja que se’n lliurarà un trosset a cada casa. Serà “com un petit regal de Nadal”, explica l’alcalde, Jordi Fàbrega, que es repartirà acompanyat d’un llibret amb fotografies històriques i actuals de l’arbre, algunes de les quals estan fent arribar els mateixos veïns perquè s’hi puguin incloure.
Els Amics de Bellmunt visitaven el punt de camí a l’ermita al cel suspesa, com la definia el poeta Jacint Verdaguer, des d’on l’Alzina Grossa durant anys ha vist pujar pelegrins. Parlen d’almenys 500 anys, però, de fet, no se sap del cert. Properament, segons Fàbrega, es podrà saber quina edat tenia l’arbre centenari, ja que estan treballant amb la Universitat de Saragossa per fer una prova amb la tècnica del Carboni 14 per calcular-ne exactament la data, i “sabrem si era una de les més velles del país”.
Segons l’alcalde, amb el pas dels mesos han pogut comprovar que el vell arbre no ha mort del tot: “Les arrels han rebrotat”, assegura. I de fet, quan va caure per culpa de la llevantada del 21 de gener, un cop en van recollir les restes del terra, en van poder recuperar alguns aglans que han plantat i que han donat fruit. Ara hi ha 23 alzines petites que van creixent perquè “res mor del tot, només es transforma”.
