Aquesta és la història d’Antonieta Guardiola i Joan Herrera, però podria ser la de molts de nosaltres que aquests dies ens veiem obli-gats a posar distància amb aquelles persones que tant estimem: els avis, els pares i mares o la parella que es tro-ben en una situació de salut delicada o vulnerable davant de la Covid-19. Estem en un moment en què les abraçades no curen, sinó que l’antídot contra el maleït virus és precisament la separació i això, quan fa 56 anys que comparteixes la vida amb la mateixa persona –com és el cas de l’Antonieta i en Joan–, no és gens fàcil.
Des de fa set anys, Antonieta Guardiola, que a l’octubre en farà 80, viu per motius de salut i per poder rebre una atenció més adequada a la residència El Nadal de Vic. Tot i que no s’hi pot quedar a dormir, fins allà hi va cada dia el seu marit, Joan Herrera, a punt de fer-ne 84. La rutina és clara: en Joan s’aixeca, s’arregla i surt cap a El Nadal per estar amb la seva dona. “Ell no va a veure una persona malalta. Ell va a estar amb la seva companya, i en funció de com està i com es troba aquell dia la mare, doncs fan unes coses o unes altres”, explica la filla del matrimoni, Cristina Herrera.Aquest dia a dia s’ha vist totalment alterat amb l’arribada del coronavirus, ja que l’Antonieta, com la resta d’usuaris, s’ha hagut de quedar aïllada a l’interior de l’edifici. El virus, però, no és prou fort per separar del tot aquest vincle, i dilluns en Joan va intentar continuar amb la normalitat amb una escena entranyable: “Va agafar el cotxe, va anar fins a sota la finestra de la residència i allà, veient-se des de la distància, els meus pares van estar xerrant una bona estona per telèfon”, descriu Cristina Herrera.
Amb la consciència que estar-se a casa és la millor solució per evitar riscos, en Joan i l’Antonieta han descobert aquesta setmana el món de les videotrucades: “Serà la manera de continuar-nos veient tots i sentir-nos una mica més a prop. Es podran veure però no tocar, i això per ells, després de tants anys junts, és inaudit”, diu Cristina Herrera, que també posa l’accent en la meravellosa feina que sempre, però de manera especial aquestes setmanes, fan els cuidadors i cuidadores d’El Nadal i de la resta de residències per a gent gran: “Cuiden els nostres familiars estimats, però la seva situació no és gens fàcil i mereixen tot el nostre reconeixement”.
