La família Permanyer Mon és originária de Viladrau pel cantó de l’àvia, Rosa Mon Pradell, que es va casar amb Pere Permanyer Puigjaner, fundador de l’empresa de motos Montesa.
A partir de llavors, generacions posteriors van comencar a estiuejar al poble pel seu encant natural, social i cultural.
L’idil•li s’ha mantingut fins al punt que a hores d’ara hi ha 18 cosins que estiuegen a Viladrau de forma més o menys recorrent, i acompanyats de les families que també ells han construït.
Per Anna Renau, part d’aquestes ramificacions de l’arbre Permanyer Mon, “el tracte amb la gent del poble és molt proper“. “Nosaltres sempre hem estat involucrats amb Viladrau, hem crescut amb la seva història”.
Tal com explica, de fet, la generació dels seus avis va fundar el “club social per a tots aquells que venien de fora“. Amb el temps, però, les barreres s’han aprimat i equipaments públics com la piscina o les pistes de tennis i pàdel han ampliat el ventall de possibilitats.
Un dels aspectes que més ha canviat respecte a la primera etapa d’estiueig és la durada de les estades. Dècades enrere, el compàs el marcava el curs: s’instal·laven a Viladrau poc després que els més petits acomiadessin l’escola i ja no tornaven a marxar fins a la represa de les classes.
Avui en dia, el mes per excel•lència és l’agost, com els caps de setmana, però també hi ha qui es desplaça al municipi altres mesos de l’any.
Això encaixaria amb la possibilitat de quedar-s’hi a viure fins i tot permanentment, una derivada de la massificació i el cost de la vida a Barcelona, però per a la majoria l’aposta és d’estades temporals. Si fos possible, això sí, més llargues que actualment.
On no hi ha discussió és en la certesa d’un vincle per a tots especial amb Viladrau, el caliu de la família, d’haver-hi crescut, de conèixer la seva gent…
Però també la seva història de poetes o el gaudi de la cultura en un poble que és per si mateix paisatge de postal.
