A la camprodonina Meritxell Aulinas se li ha girat feina. Les erupcions recents de Fagradalsfjall a Islàndia, l’Etna a Sicília, i sobretot el Cumbre Vieja de La Palma, a les Canàries, han posat a primera línia del focus informatiu la vulcanologia i la geologia en les últimes setmanes. Ella fa 19 anys que ensenya a la Universitat de Barcelona, just des que va acabar la carrera de Geologia, en la qual es va especialitzar en petrologia i geoquímica, dues disciplines directament vinculades als volcans. La seva feina continua sent l’estudi de les roques i la informació que ens donen, també dels volcans, tot i que “dubto sobre si puc definir-me com a vulcanòloga”.
L’origen d’aquesta passió cal buscar-la ja en la seva joventut. A Camprodon, potser per la proximitat amb la Garrotxa i les visites als volcans Croscat, Montsacopa o Santa Margarida, ja li cridava l’atenció aquesta branca quan va començar a estudiar Geologia, i per això va relacionar-hi la tesi del doctorat a Gran Canària el 2008. Ara mateix la seva recerca està centralitzada a les illes Canàries, la Garrotxa i l’Antàrtida, tot i que no necessàriament li cal desplaçar-s’hi sempre. El laboratori és el seu hàbitat natural, perquè per responsabilitats familiars no pot traslladar-se sovint durant dos o tres mesos, però en canvi “puc estudiar les mostres que ens hi arriben”, afirma. Actualment i per motius de feina viu a Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), tot i que puja a Camprodon “sempre que en tinc ocasió”.
Si els meteoròlegs afirmen que els episodis de mal temps els apassionen molt més que els de sol i bonança, Aulinas assenyala que en el cas de les erupcions hi ha una dualitat més complicada: “Per una banda hi ha gent afectada i drames personals, i això no m’agrada, però també és cert que amb cada cas aprenem més sobre com funcionen els volcans”. El que té molt més clar és que malgrat les malvestats que els humans provoquem sobre el planeta, aquest és un fenomen natural que “obeeix a la dinàmica de la Terra, governada per la tectònica de plaques i la temperatura en segons quines profunditats”. I especifica que la Terra és un planeta viu, molt dinàmic i en absolut estàtic i, per tant, que “és normal que s’hi produeixin terratrèmols i volcans”.
Ara mateix la seva recerca se centra a les illes Canàries, la Garrotxa i l’Antàrtida
Així com en meteorologia mig país està pendent de les previsions, en vulcanologia és molt més complicat de fer-ne. Aulinas recorda que les Canàries són illes volcàniques actives que han tingut fenòmens “durant els últims 10.000 anys”. A més a més, La Palma és una illa molt activa, i que s’hi produeixi una erupció “no ens ha d’estranyar pel context geològic”. Diferent és poder predir quan i on se’n produiran de noves, perquè “la geologia no es troba encara en aquest punt”. Tot i així, l’Institut Geogràfic Nacional, que realitza el monitoratge canari, ja va detectar un eixam de sismes a Cumbre Vieja a partir de l’11 de setembre. Augurar si en un futur més o menys proper pot haver-hi un cas similar a la Garrotxa “no és descartable, encara que sigui molt difícil que es produeixi”, diu Aulinas. La que limita amb Osona i el Ripollès també es tracta d’una zona volcànica activa, però com més temps passa més complicat és que hi hagi erupcions.
La feina d’Aulinas d’ençà que la lava va començar a fluir pel cràter del volcà de La Palma ha continuat sent la recerca, la gestió i la docència, tot i que alterades per les moltes trucades de telèfon que ha rebut. “He hagut de trobar escletxes en el meu temps per estar pendent de l’actualitat i atenent demandes com la d’EL 9 NOU”, reconeix, però alhora és conscient que no estar en primera línia li ha permès viure-ho més relaxadament. Això sí, espera que l’exposició mediàtica regeneri les vocacions lectives, molt tocades en aquesta última època en què els alumnes “sovint ens arriben rebotats perquè no entren en altres carreres”, lamenta Aulinas. Tot i que els acaba agradant la geologia, té la percepció que tal com està muntat el sistema educatiu “les ciències han patit un retrocés, i en especial la nostra”. O sigui que el fet que les paraules geòleg o vulcanòleg hagin aparegut fins i tot a la sopa pot ser, al cap i a la fi, una bona notícia.
