Al ple de la setmana passada finalment es va poder aprovar per majoria absoluta la desafectació de la Casa Comella com a bé de domini públic. Això n’hauria de facilitar la seva venda al grup Bon Preu, que se la va adjudicar per subhasta per 1,1 milions d’euros. El vot del PSC, que va incloure la Casa Comella en la negociació dels pressupostos va permetre superar el mínim d’11 regidors que marca la majoria absoluta que determina la llei.
La votació de dilluns hauria de ser el penúltim capítol del serial. L’últim hauria de ser, en una junta de govern propera, l’adjudicació definitiva de la venda a Bon Preu. El divendres abans del ple, però, es va entrar una instància a l’Ajuntament en la qual es qüestionava la legalitat de la venda i es demanava a la corporació que es pronunciés sobre la fonamentació jurídica de la qual s’acompanyava.
Xavier Tornafoch, portaveu d’ICV-EUiA, un dels grups que s’ha mostrat més recelós amb la venda de Casa Comella, escrivia a Twitter: “Un ciutadà entra una instància dubtant de la legalitat de la venda de Casa Comella. Nosaltres continuem estudiant el tema. Hi ha indicis que els béns catalogats no es poden vendre”.
La instància que es va entrar a l’Ajuntament, i de la qual va ser informat personalment el dia abans l’alcalde, Josep M. Vila d’Abadal, remet a diferents normatives de protecció del patrimoni cultural. Parteix, però, del que diu l’article 28.1 de la Llei del Patrimoni Cultural Català: “Els béns culturals d’interès nacional i els béns catalogats que són propietat de la Generalitat o de les administracions locals de Catalunya són imprescriptibles i inalienables, llevat de les transmissions que es puguin efectuar entre administracions”. Entre els béns catalogats a què es refereix la llei s’hi inclourien els que tenen la qualificació de béns culturals d’interès local, que és la que té la Casa Comella.
Un informe jurídic intern de l’Ajuntament, però, manté el contrari: “La qualificació jurídica de Casa Comella com a bé cultural d’interès local no és un impediment per vendre la part prodivisa que sobre aquest bé té l’Ajuntament, ja que la prohibició d’alienació referida a la Llei de Patrimoni Cultural Català és referida únicament a la titularitat total dels béns catalogats”.
