“Una llengua que es parla amb les mans i s’escolta amb els ulls. Em va fascinar”, descriu la intèrpret i secretària de l’Agrupació de Sords de Vic i Comarca, Judit Farrerons. La seva porta d’entrada a la llengua de signes va ser el llibre Veig una veu, d’Oliver Sacks, “i en vaig voler aprendre més”. Es va formar, i amb l’agrupació vigatana com a vehicle d’immersió –ella és oient– es va acabar convertint en una figura molt important per a l’accessibilitat del col·lectiu sord de la comarca, l’intèrpret.
La Judit és una de les cares habituals del local del carrer de la Riera, 27, de la capital d’Osona, on des de fa 48 anys s’hi ubica l’Agrupació de Sords de Vic i Comarca. Actualment amb una setantena de socis, l’entitat es caracteritza per organitzar actes que gaudeixen d’un important reconeixement en l’àmbit català i estatal, com per exemple el Vic Movies, “que en l’última edició va aplegar unes 500 persones”, diu el president, David Puigsasllosas.
Amb aquesta idea de continuar fent visible el col·lectiu sord i organitzar activitats i noves iniciatives del tot accessibles, aquest setembre l’agrupació engega dos nous projectes: d’una banda, una revista cultural en format digital i en llengua de signes i de l’altra, un casal per a nens i nenes sords. Pel que fa a la revista, batejada com L’Espiell, està previst que es posi en funcionament de cara a la setmana que ve. La plataforma tindrà “diverses seccions com el conte, l’entrevista, el documental o temes d’història, entre d’altres”, i l’objectiu és “fer un producte amb llengua de signes, que ens faci visibles i permeti fer comunitat i arribar a molta gent”, apunta Puigsasllosas. El contingut serà elaborat per persones sordes, expressat en llengua de signes i subtitulat.
La segona iniciativa que ha arrencat aquest setembre és un casal per a nens i nenes sords que es fa cada dissabte. Doricia Owusu Dekyiwaa n’és la monitora i remarca que l’espai “és important perquè els nens sords trobin un lloc on compartir experiències i facin coses amb altres nens”, però també apunta a la possibilitat que ofereix el casal “de conèixer o aprofundir en la llengua de signes i descobrir l’agrupació”. En aquest sentit, explica que molts nens sords “s’aïllen a casa”, i el millor és “sortir i desenvolupar-se al costat d’altres infants”.
Vinguda des de Ghana ara fa vuit anys, una de les coses que més la va sorprendre és que a Catalunya “hi havia moltes menys persones sordes que al meu país”, i també va notar que el col·lectiu “semblava aïllat”. En aquest sentit, Doricia comenta el lligam entre la llengua de signes de Ghana i la dels Estats Units, “un fet que provoca que hi hagi molt material accessible per als sords del país”. Precisament una de les característiques de la llengua de signes és que cada idioma oral té la seva gramàtica signada, “i per exemple la catalana i la ghanesa són molt diferents”. En el cas de la llengua catalana, hi ha documents que situen els seus orígens a Vic, a través d’una publicació del 1866 escrita pel sacerdot claretià Jaume Clotet. Així ho va explicar Pablo Navarro, guionista i un dels directors juntament amb Andrés Villa del documental Olívia, una filla preciosa que parla una altra llengua. El documental, que desgrana la figura de l’Olívia, ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Manlleu, la Fundació Privada Girbau i l’Agrupació de Sords de Vic i Comarca, i va ser presentat a Vic aquest estiu.
Durant tota la temporada de tardor, l’agrupació ha programat un seguit d’activitats que tindran la llengua de signes catalana com a fil conductor i que estan obertes a nens, nenes i també grups familiars. Aquest dissabte, per exemple, es farà de les 4 a les 6 de la tarda al Centre Cívic Can Pau Raba de Vic un taller de clown, jocs i contes; el 3 d’octubre hi haurà una sortida per conèixer la doma índia amb cavalls a Seva, i per als següents dissabtes s’ha preparat un taller de bolets o sortides a la natura. Per inscriure’s a les activitats cal enviar un correu electrònic a l’adreça agrusordsvic@gmail.com.
