La sala modernista del Casino de Vic va acollir aquest dimarts la primera jornada del Cicle de la Metròpoli Oberta, un programa que s’emmarca dins el procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030” per a l’elaboració del nou Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Amb la idea que encara que els límits administratius de la regió metropolitana siguin uns, les relacions per qüestions laborals, acadèmiques, sanitàries o familiars són molt més àmplies es vol exportar el debat més enllà de Barcelona. I, per això, es va fer una jornada a Vic, coorganitzada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i Creacció, que, sota el títol Més enllà de la metròpoli. Comarques centrals i desenvolupament territorial va constar de tres taules rodones, per abordar qüestions diverses que permetessin entendre millor el conjunt del territori i la connexió entre l’àmbit urbà i el rural.
La primera taula, amb l’enunciat de “L’articulació de les infrastructures”, va comptar amb la participació de Montse Ayats, membre del Consell d’empreses de la Cambra d’Osona i del Col·lectiu ‘Perquè no ens fotin el tren’; Ramon Roca, president del Patronat de la Fundació guifi.net; Santi Vila, president de la Fundació Cercle d’Infraestructures; i Nel·la Saborit, enginyera civil, especialista en infraestructures i mobilitat i membre del gabinet tècnic del PEMB. La taula, moderada pel director editorial d’EL 9 NOU Agustí Danés, va gravitar entre l’anàlisi de les infrastructures existents i els dèficits que presenten i una mirada al futur sobre com caldria actuar per garantir uns consensos que permetessin un desenvolupament racional i sostenible per donar resposta a les necessitats pensant més en les persones que els territoris. També es va posar l’accent en una visió àmplia de la paraula infrastructura perquè la tecnologia, i garantir l’accés a la fibra òptica amb independència d’on es resideixi, és un dels reptes presents.
De fet, com es va posar de manifest, no és el mateix viure en un entorn urbà que en un de rural perquè la diferent massa crítica fa que quan el desplegament tecnològic es deixa en mans de les empreses privades resulti difícil que tothom tingui les mateixes oportunitats. Dels vincles i les interdependències urbà-rural se’n va parlar a la segona taula rodona amb la participació d’Alfred Vernis, professor de la Càtedra Món Rural Universitat de Vic; Assumpta Vila, demògrafa; i Cesc Salamé, secretari de l’associació de Micropobles i regidor de Copons, a l’Anoia. Moderats per Carles Fiter, cap de redacció d’Osona.com, també hi va participar per videoconferència Diana Moret, fundadora de Pandorahub. Es van posar sobre la taula les principals problemàtiques de la relació rural-urbà de les comarques centrals de l’RMB, es va reclamar un canvi de mentalitat per evitar una visió paternalista del món urbà respecte al rural i, alhora, ser capaços d’aprofitar la injecció de diners que representaran els fons Next Generation per repensar com ha de ser el món rural del futur.
I, finalment, la tercera taula de debat, a l’entorn de la projecció de la marca Barcelona com a actiu per al conjunt del territori, conduïda pel periodista de Catalunya Ràdio Francesc Soler va comptar amb la participacióde Dionís Guiteras, alcalde de Moià; Rosa Serra, en representació de l’Àmbit de Recerques del Berguedà; Toni Puig, de l’associació Civitas Cultura, Josep Maria Riba, vicari general de la diòcesi de Vic, i Consol Vancells, responsable de projectes de marca de ciutat de l’Ajuntament de Barcelona – Barcelona Activa. Les implicacions de la marca Barcelona en qüestions socials, culturals, territorials o demogràfiques es va posar a debat i els ponents van coincidir en què les xarxes de col·laboració són una eina clau, però també que els actors econòmics, socials i la societat civil hi tenen molt a dir i es va reclamar un diàleg entre les organitzacions privades i públiques que fan promoció internacional del territori.
{{ comment.text }}