La violència revolucionària que va tenir lloc al llarg de les primeres setmanes de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès es va cobrar la vida d’un únic pradenc, mossèn Isidre Castells. El seu cos es va trobar el 28 d’agost del 1936 a l’anomenat Pla de la Llana, en terme de Sant Feliu Sasserra, a tocar de la carretera que uneix aquesta localitat amb Prats de Lluçanès. Després de 85 anys, aquesta mort continua sent un dels episodis més foscos d’aquest període ja que la documentació consultada no aclareix l’autoria del crim ni tampoc si hi havia motivacions personals entremig. L’assassinat va suposar un cop fort per a la població, on sembla que hi havia un acord tàcit de fer la revolució sense vessar sang segons els testimonis orals i documentals que ens han arribat.
El seu cos es va trobar el 28 d’agost de 1936 a l’anomenat Pla de la Llana
Isidre Castells Casadejús va néixer a Prats de Lluçanès el 1889 i va cursar Filosofia i Teologia al Seminari de Vic. Destinat a Sant Vicenç de Castellet, Gurb, Sant Joan de les Abadesses i el Carme de Vic, al 1929 va ser designat com a beneficiat de Prats de Lluçanès i va començar a exercir de professor de llatí a la sucursal del Seminari de Vic de la població. Aficionat a la poesia, havia participat en les tertúlies literàries que organitzava l’Esbart de Vic a la Font del Desmai de Folgueroles i va ser guardonat en diversos certàmens. Amb els seus deixebles va organitzar una secció de la Federació de Joves cristians de Catalunya, els anomenats avantguardistes i fejocistes i va fer els primers passos per construir un centre de cultura que es va anomenar Casal Mirambell.
L’inici de la revolució va fer que mossèn Castells, igual que la resta de religiosos que residien al poble, haguessin d’amagar-se o fugir. El Comitè de Milícies del municipi tenia constància que n’hi havia d’ocults al poble però no els va passar res. No va ser el cas de mossèn Castells.
No s’ha aclarit l’autoria del crim ni si hi va haver motivacions personals
Ell va refugiar-se durant un temps a la Serra de Degollats, en terme de Merlès. Els que anaven darrere seu se’n van assabentar i es van personar a aquesta casa de pagès la matinada del 19 d’agost quan aquest ja no hi era. Allà van simular l’afusellament de diversos membres de la família per tal d’aconseguir informació. Finalment Mn. Castells va optar per presentar-se davant del Comitè de Sant Feliu Sasserra. Abans, va passar per les masies de Vallgatina i de Vilaclara.
Per informació extreta d’un consell de guerra, consta que el mossèn va demanar un salconduit al Comitè de Milícies de Sant Feliu Sasserra per poder-se traslladar a Barcelona, permís que no li va ser concedit. En canvi, va ser detingut. Els membres d’aquest comitè van avisar els homòlegs de Prats, que sembla ser que van traslladar-s’hi amb cotxe per fer-se càrrec del religiós.
A partir d’aquí, el relat queda desdibuixat i ja no es coneixen més dades fiables, fins que va aparèixer mort a una cuneta. Va ser enterrat al cementiri de Sant Feliu Sasserra el 30 d’agost del 1936. Es té constància que aquesta mort va causar malestar en el si del Comitè de Prats. El 18 de setembre de 1939 l’Ajuntament i la Falange y de las JONS de Sant Feliu Sasserra van escriure un comunicat conjunt mitjançant el qual afirmaven que en desconeixien els autors. Segons la Causa General de Prats van ser membres del comitè de Prats i de Sant Feliu Sasserra. La Causa General de Sant Feliu Sasserra, en canvi, n’atribueix l’autoria dels fets únicament al Comitè de Prats.
Es va refugiar durant un temps a la Serra de Degollats, en terme de Merlès
L’homenatge
Un cop acabada la guerra, el 1939, es va retornar el seu cos a Prats de Lluçanès en un emotiu acte de reconeixement per part dels veïns. El dia 24 d’agost es va aprovar en el ple municipal l’acord de donar el nom del mossèn al carrer de Vic, que és on hi havia la seva casa natal, “por tal de homenajear al Rdo Isidro Castells asesinado vilmente en la carretera de San Feliu Saserra a ésta por la horda marxista”.
La tarda del dissabte dia 26 els veïns de Sant Feliu Sasserra, acompanyats per representants de l’Ajuntament, de la FET y de las JONS, i de la Lliga parroquial de la perseverança van exhumar el cadàver. Tot seguit es van dirigir al lloc on se suposava que havia mort i allà van lliurar el cos als pradencs després d’inaugurar un monument de record. Arribats a Prats de Lluçanès, es van instal·lar les restes a la capella ardent situada a l’ajuntament, que llavors era a la Torre Malla, durant tota la nit.
L’endemà diumenge la jornada va començar amb una missa matinal i tot seguit es va fer l’enterrament. La comitiva va recórrer el poble passant per tots els carrers i es va aturar davant la casa natal, on es va descobrir una làpida i es va donar el seu nom al carrer. Al vespre, al local de la Falange, en aquells moments al teatre Orient, es va fer una vetllada artística i literària en què es van llegir versos del mateix mossèn Castells i també d’altres escrits en el seu honor.
Uns anys després es construiria un nou local al poble que portaria el nom del mossèn, el Centre Parroquial Casal Castells, que es va inaugurar oficialment per Pasqua del 1943 i que va ser enderrocat el 1997. En la seva construcció hi van obligar a treballar de manera gratuïta alguns pradencs que havien estat jutjats i empresonats pels tribunals franquistes.
Les acusacions de l’assassinat
Salvador Tornafoch Nolla, de 22 anys, va ser afusellat el 30 de juliol del 1939, i Climent Vall-lamora Puigferrat, de 24 anys, el 9 de juliol del 1940. Els dos pradencs, membres del Comitè local, van ser acusats d’haver tingut relació amb l’assassinat de Mn. Isidre Castells encara que mai es van poder aportar proves que ho demostressin ja que cap dels testimonis que apareixen en els judicis sumaríssims havia presenciat els fets.
Es van afusellar tres persones acusades d’haver tingut relació amb l’assassinat
Tot i això, mai es van poder aportar proves que ho demostressin
Una altra de les persones que va ser executada inculpada de participar-hi va ser Joan Requena Mañas, de 28 anys, que residia temporalment a Sant Feliu Sasserra per motius laborals, veí de Barcelona i que era natural de Sorbas (Almeria). L’alcaldia i la Falange de Sant Feliu van acusar-lo perquè aquests fets van succeir mentre ell era president del comitè del poble. Va ser afusellat al Camp de la Bota l’1 de juliol del 1942.
A més d’aquestes tres, hi va haver altres persones que van ser considerades còmplices en aquest assassinat però que no van poder ser jutjades perquè van fugir a França: Josep M. Font Ribas el Marieta, Fernando Vilagran Solé, Joan Rovira Corominas Najas i Joan Masramon Baleñà Sandunga. L’acusació, però, encara es va voler fer més àmplia i en vàries ocasions es va responsabilitzar tots els membres del comitè i els milicians d’aquesta acció, si més no, segons se senyala en la documentació consultada, per no haver fet res per a evitar-ho.
