Una tardor amb incerteses

Si s’hagués de definir l’inici del curs polític amb una sola paraula segurament la més apropiada seria incertesa. Aquest mot podria servir de comodí per a la majoria de dates encerclades en vermell a l’agenda prevista per als propers mesos. L’evolució de la pandèmia de la Covid-19, amb la profunda crisi econòmica i social que duu associada, la necessitat de les administracions d’elaborar uns pressupostos expansius en la despesa en un context de regressió d’ingressos o la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya davant la més que probable inhabilitació per part del Tribunal Suprem del president de la Generalitat, Quim Torra, són alguns dels perennes interrogants d’un present marcat per l’eclosió, ara fa mig any, de la crisi del coronavirus.

L’arrencada del curs polític, assenyalada des de fa una dècada per la multitudinària manifestació de la Diada, aquest any serà forçosament diferent. Tot passa pel sedàs de la Covid-19. Però les obligades restriccions no han evitat que l’ANC i Òmnium, amb la col·laboració de l’AMI, mantinguin una Diada reivindicativa. No hi haurà manifestació massiva a Barcelona, però sí concentracions en molts municipis. A Osona, n’hi ha anunciades 10; al Ripollès, 1, a Ripoll.

Més enllà de la Diada, aquest any al setembre pren entitat pròpia l’inici del curs escolar, amb tots els interrogants sobre com es gestionarà, i una data rellevant: la vista al Suprem pel recurs contra la inhabilitació de Torra. Si l’alt tribunal confirma la condemna del TSJC –un any i mig d’inhabilitació

La paradoxa de totes les crisis: més necessitats quan hi ha menys ingressos

per un delicte de desobediència per no despenjar la pancarta dels presos polítics del Palau de la Generalitat–, Torra perdrà el càrrec, motiu pel qual s’activarà el compte enrere cap a les eleccions. La convocatòria, i quan serà la cita amb les urnes, és una pregunta sense resposta.

Torra va anunciar el 29 de gener que donava la legislatura per esgotada i que, un cop aprovat el pressupost, convocaria eleccions. El Parlament va validar els números el 24 d’abril, però amb la crisi del coronavirus ja desbocada, els comicis van quedar en un segon pla. I, com amb les riuades fruit d’una tempesta, l’escuma és molt visible però sempre hi ha corrent de fons. El corrent de fons, en aquest cas, és la necessitat de l’espai postconvergent, al qual pertany Torra, de guanyar temps per reorganitzar-se. Les eleccions no seran imminents. Hi ha diversos escenaris. Un cop es faci pública la sentència, però abans que se li notifiqui formalment, Torra tindria la possibilitat de convocar-les –es farien 54 dies després de dissoldre’s la Cambra–; si no ho fes, s’activaria el mecanisme per escollir un altre president. Mentrestant, les funcions de presidència recaurien en el vicepresident, Pere Aragonès, d’ERC, adversari de JxCat i PDeCAT. Si transcorreguts dos mesos no hi hagués investidura automàticament es convocarien eleccions, motiu pel qual en funció de la data en què entrés en vigor la inhabilitació els comicis podrien caure a principis de febrer.

1. Encarrilar la redacció del projecte del teatre Orient on es reflecteixin les demandes de la ciutadania.
2. Adequar les instal·lacions de la sala de màquines de la piscina municipal.
3. Arranjar els jardins de Cal Andreuet, per posar-los a disposició del poble i per la dinamització social, cultural i comercial.

JORDI BRUCH, ALCALDE DE PRATS

1. Gestionar l’impacte de la Covid-19 i combatre’n els efectes socioeconòmics.
2. Posar en marxa mesures de gestió i foment del dret a l’habitatge; impulsar polítiques culturals i turístiques i la promoció econòmica del poble; implementar polítiques socials, i suport al teixit educatiu.
3. Invertir recursos econòmics en els punts més necessaris del poble i prioritzar el manteniment.

ROGER COROMINAS, ALCALDE DE RODA

1. Reduir inversions per augmentar la despesa en serveis socials, educació, gent gran, comerç… Màxim esforç per resoldre les necessitats sobrevingudes a causa de la Covid-19.
2. Començar a implantar el pla de mobilitat de l’Esquirol. En obres, acabar totes les del clavegueram.
3. Exigir que augmentin les hores de servei al CAP i reivindicar el Collsacabra.

ÀLEX MONTANYÀ, ALCALDE DE L’ESQUIROL

1. La prioritat és la Covid per totes les implicacions que té en la gestió pública i els efectes sobre les persones.
2. El dia a dia, especialment la neteja i la seguretat. Hem de donar resposta als temes que més preocupen, com el manteniment i la convivència.
3. Abans d’acabar l’any volem aprovar el Pla de Mandat. Per exemple, la remodelació de la ronda Esports, l’aparcament de la zona esportiva o el projecte del Palau dels Comtes.

JOSEP PARÉ, ALCALDE DE CENTELLES

1. Atendre l’emergència sanitària a Sant Joan, procurant que ningú es quedi enrere. El repte més immediat és l’inici del curs escolar.
2. En projectes de mandat, les noves Vies Verdes, acabar les obres de Sant Antoni i Llaudet i la reforma del Molí Petit.
3. Pel que fa a equipaments, la futura biblioteca, el tanatori i els nous edificis d’Infantil i Primària.

RAMON ROQUÉ, ALCALDE DE SANT JOAN

1. Afrontar els reptes derivats de la Covid-19: assegurar que les llars d’infants, escoles i institut puguin acollir alumnes; fomentar el consum local i la implantació d’empreses, i vetllar que es compleixen les mesures de prevenció.
2. Teixir un Taradell més cooperatiu i solidari.
3. Seguir el pla de mandat, que inclou fer la segona pista poliesportiva o una aposta per la sostenibilitat.

MERCÈ CABANAS, ALCALDESSA DE TARADELL

1. Continuar el seguiment i desplegament de mesures perquè les conseqüències de la Covid-19 afectin els vilatans de Ripoll el menys possible.
2. Seguir amb el programa “Viure i treballar a Ripoll”, i amb els plans d’estímul al comerç i turisme i d’impuls econòmic per captar inversions empresarials. Atendre tothom qui ho necessiti.
3. En equipaments, els vestidors del camp de futbol, l’adaptat de la piscina i, entre d’altres, el projecte de l’espai familiar.

JORDI MUNELL, ALCALDE DE RIPOLL

1. Gestionar adequadament la crisi derivada de la Covid i les seves conseqüències (socials, econòmiques, culturals, educatives…).
2. Dur a terme l’estudi del pla de mobilitat urbana sostenible i iniciar el projecte “Fem barris, fem poble”.
3. Ajudar a construir un poble més feminista, respectuós i cívic, i impulsar la participació per diversos mitjans (regidories obertes, pressupostos participatius…).

AMADEU LLEOPART, ALCALDE DE TONA

1. El més important i prioritari és combatre les conseqüències socials, econòmiques i emocionals de la pandèmia.
2. Impulsar mesures de suport a la ciutadania, la recuperació econòmica i vetllar perquè els més vulnerables no tornin a ser els que pateixin les pitjors conseqüències d’aquesta crisi.
3. Aprovar el POUM, impulsar noves polítiques d’habitatge, millora de polígons i nou sòl industrial.

ÀLEX GARRIDO, ALCALDE DE MANLLEU

1. Legalitzar i adequar la Sala Diagonal mitjançant la subvenció de la Llei de barris.
2. Executar el projecte PYRFER (Pirineus de Ferro) al Molí Gros, per atreure turisme i teixir una ruta col·laborant cinc pobles francesos i cinc de catalans.
3. Arranjar integralment la plaça de la Mainada –zona infantil–, que es troba en molt mal estat.

DOLORS COSTA, ALCALDESSA DE CAMPDEVÀNOL

1. A banda de tot el que derivi de la pandèmia, continuar desplegant la ciutat pacificada on la mobilitat activa i sostenible és més neta, silenciosa, barata i saludable i que facilita la socialització i cohesió.
2. Obertura de la primera fase de l’Illa de la Pietat, un projecte estratègic per l’aposta turística i dinamització, i l’obertura del nou Espai ETC.
3. Treballar pel nou rocòdrom municipal i desenvolupar el Centre d’Alt Rendiment Esportiu de la Catalunya Central.

ANNA ERRA, ALCALDESSA DE VIC

1. La prioritat serà el seguiment de les necessitat que genera la crisi sanitària, social i econòmica.
2. Decidir sobre la nau de carrossaires i resoldre’n la compra si acordem que és la millor opció.
3. Prendre una decisió sobre el model i instal·lacions que ens calen per cobrir les necessitats assistencials (gent gran, discapacitats psíquics i físics…) i començar a elaborar el projecte de l’escola de música, entre d’altres temes.

MARÇAL ORTUÑO, ALCALDE DE TORELLÓ

Amb aquest horitzó totes les decisions es llegeixen en clau electoral. La crisi de govern de la setmana passada amb la destitució dels consellers d’Interior, Miquel Buch; Cultura, Mariàngela Vilallonga, i Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, n’és un exemple. La intenció: muscular JxCat de cara a unes eleccions en què el PDeCAT –Chacón no se n’ha donat de

Mirada llarga: al focus sanitari inicial s’hi suma l’econòmic, el social o el polític

baixa– és un adversari de JxCat. El sisme de la crisi JxCat-PDeCAT, de la qual la remodelació del govern és una expressió, ha tingut efectes a Osona i el Ripollès, on s’ha produït una esbandida d’alcaldes i regidors del PDeCAT cap a JxCat, el nou partit de Carles Puigdemont. Els casos de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, tots dos diputats al Parlament, n’és la punta de l’iceberg.

Amb les urnes a l’horitzó, el dia a dia no s’aturarà. Quan es produeixi la convocatòria i es dissolgui la cambra, però, sí que s’entrarà en un període d’interinatge a l’espera que es configuri un nou executiu. Caldrà veure quin efecte té en una tardor en què existeix el temor d’un empitjorament de la situació sanitària per l’aparició d’hipotètics rebrots de la Covid-19. A Osona, fins ara, han mort 383 persones per coronavirus; al Ripollès, 15. Ningú pot abaixar la guàrdia perquè el present no convida a l’optimisme. Segons les últimes dades fetes públiques per Salut, el risc de rebrot és alt a Osona, amb un índex de 306, i encara més al Ripollès (424). A partir de 100 es considera alt. El Ripollès és la comarca amb l’índex més alt de Catalunya. A banda del vessant sanitari, el solc de la crisi econòmica derivada de la pandèmia cada vegada és més profund. Dades: en el primer semestre de l’any només a Osona van desaparèixer 469 empreses; al Ripollès, 44. I les últimes xifres de l’atur, corresponents al mes d’agost, engreixen la quantitat de persones sense feina: 318 aturats més a Osona i 74 més al Ripollès. En números absoluts (9.444 aturats a Osona i 1.191 al Ripollès) les xifres se situen al nivell de la primavera de 2016. Des d’aleshores, no hi havia tantes persones sense feina. Donar-hi resposta exigirà més recursos públics en forma de subsidis. Ara es compleix el mig any dels primers ERTO. Durant el primer semestre els afectats han percebut el 70% de la base reguladora del salari amb uns topalls. Transcorregut mig any el percentatge baixa del 70% al 50%. Per tant, moltes famílies disposaran de menys ingressos. Plou sobre mullat.

Aquesta és una preocupació de molts ajuntaments, administració que fa de trinxera davant unes necessitats socials creixents. I, per donar-hi resposta, calen recursos. Aquest octubre es validaran impostos i taxes. És un moment capital. Els tributs dibuixen el nivell d’ingressos i, per tant, condicionen el pressupost. A més ingressos opció de fer més despesa; menys ingressos, menys despesa. Els ajuntaments no poden incórrer en dèficit. Un avantatge és que el principal impost municipal, l’IBI, no va lligat al cicle econòmic, sinó al valor cadastral. D’altres, com les llicències d’obres o la plusvàlua –tribut que es paga en les transaccions immobiliàries–, sí. Per això, la crisi provocarà una reculada d’ingressos, però no hi haurà grans daltabaixos. Cal veure, també, com acaba la guerra del romanent, nom amb què es coneix la guardiola dels estalvis dels ajuntaments. El govern central demana que els els cedeixin en forma de préstec; els ajuntaments s’hi neguen. Volen gastar-los ells.

I tot això en un escenari en què fets globals tindran, també, una incidència local. El cas més clar és el de les eleccions dels EUA, el 3 de novembre, en què està en joc la reelecció de Donald Trump. La guerra comercial amb la Xina o l’evolució del dòlar, que s’ha debilitat respecte a l’euro – divendres el canvi euro-dòlar era d’1,18–, tindrà influència en les empreses d’Osona i el Ripollès que exporten fora de la Unió Europea. Un euro fort encareix exportacions i, en canvi, afavoreix compres de matèries primeres referenciades en dòlars. Si el preu del petroli fos estable, amb el canvi, ara seria més barat. Això té conseqüències sobre el dia a dia. En els preus dels carburants, per exemple. Per tant, el que passi als EUA aquesta tardor, de pic o de palada s’acabarà notant arreu. De la mateixa manera que, en un context de restriccions, els interessos de les hipoteques donaran un respir. No s’encariran. L’euríbor, l’índex al qual estan referenciades la majoria d’hipoteques, registra una mitjana de -0,373% durant els primers dies de setembre. Fa un any era del -0,339%. A aquest percentatge els bancs hi apliquen un diferencial per calcular l’interès a pagar. Si l’euríbor d’un any a l’altre baixa, com que el diferencial és constant, baixa l’interès. Els hipotecats, per tant, pagaran menys en una tardor en què caldrà una mirada llarga per abordar una crisi que, malauradament, té molts vessants.