L’Ajuntament va considerar, quan ella va tenir la baixa per maternitat i va demanar un any de reducció laboral, que no li havia de pagar el sou íntegre com marcava la llei de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya. La treballadora va demanar que se li pagués el sou sencer tot i fer reducció d’un terç de jornada fins al 4 de juny de 2010, quan acabava l’any previst per demanar-ho.
L’Ajuntament va al·legar que només es podia aplicar la llei si ho recollia el conveni col·lectiu de l’Ajuntament, i en aquest cas el conveni no ho preveia. I no hi era perquè en el moment en què es va negociar la revisió del conveni no s’havia promulgat la llei, que és de l’any 2006. La jutge argumenta a la sentència que en cap cas el conveni col·lectiu es pot oposar a la llei i no va trobar cap fonament raonable per justificar que la llei s’apliqui només als funcionaris i no al personal laboral, per exemple.
La jutge decideix, doncs, que es retribueixi íntegrament la part de sou que li pertoca a la treballadora durant aquell any.
