La ripollesa Antònia Figuerola està vivint un calvari, una situació que ella mateixa qualifica de “gairebé surrealista” i que està posant en risc fins i tot la casa on viu, que la justícia li ha amenaçat de subhastar. La situació es perllonga des de 2010, dos anys després que un oncle polític li posés a nom seu la titularitat d’un estanc familiar de Vilanova i la Geltrú. En aquell moment es va fer el canvi de nom per tal que quan l’oncle faltés, l’estanc quedaria per als fills de Figuerola i de passada estaria pagant la quota d’autònoms perquè pogués cobrar una pensió que li permetés tirar endavant quan es jubilés. Ella era vídua, tenia a càrrec seu dos fills menors i la seva mare en un estat de fragilitat que va derivar fins a esdevenir vegetatiu, abans de morir el 2019. Per tot plegat va acceptar l’estanc, en una decisió que s’ha enverinat fins a esdevenir malson.
El negoci en realitat estava en mans d’unes terceres persones a través d’un contracte privat, i en el decurs dels anys es va anar endeutant de forma perillosa. El local on originalment hi havia l’estanc havia generat deutes per 15.000 euros, però tampoc pagaven el lloguer de la credencial. Això va suposar que embarguessin el compte corrent de la mare de Figuerola, perquè ella també n’era titular, així com altres béns com el pis on viu i un hort. El 2018 es va subhastar el negoci per 120.000 euros, però tot i que es pensava que s’havia tancat el maldecap en creure que s’havia cobert el deute amb Tabacalera, que amb interessos era de 102.000 euros, l’empresa tabaquera ha presentat noves peticions per costes processals i interessos, que augmenten diàriament.
“La justícia no està sent justa amb mi”, es lamenta l’afectada
Malgrat l’ajuda del seu fill i que han demanat un préstec per evitar que els subhastin la casa a fi de cobrir part dels 62.240 euros que els demanen, Figuerola considera que “la justícia no està sent justa amb mi” i que fins i tot li fa “pànic” sotmetre’s al criteri dels jutges. De fet, creu que ha acabat sent “doblement víctima”, per una banda, per part dels “estafadors” que portaven l’estanc i, per una altra, per la justícia. De moment tots els judicis que hi ha hagut “els he perdut”, diu Figuerola, que creu que “han articulat una estafa molt ben concertada” i reconeix que des del primer moment “hauria d’haver anat a la policia a denunciar-ho, però vaig fallar de no fer-ho”. A partir d’aquests fets afirma que la seva vida ha patit “un deteriorament important en la salut i en la relació amb els meus fills”. I la justícia ni arriba ni se l’espera.
