La tarda del 17 d’agost de 2017, Fede Trapé, de Montesquiu, passejava per les Rambles tot empenyent el cotxet on dormia la seva filla de 2 anys, i a banda i banda hi caminaven els altres dos fills, de 8 i 14 anys. De cop, un soroll molt fort els va sorprendre per l’esquena, “i al girar-nos vam veure venir a tota velocitat la furgoneta”. L’escena la va captar una càmera d’un establiment proper, i en ella es veu com l’instint d’anar cap a l’altra vorera va salvar Trapé i els seus tres fills d’una desgràcia. “Ens va anar d’un metre i mig”, diu. Tres anys després assegura que els fets “en el meu cas els he paït prou bé”, però també apunta que sobretot als seus dos fills grans, “que van ser molt conscients de tot”, i a la seva dona –que era en un altre punt de la Rambla–, l’escena els va generar pors diverses durant molt de temps. De fet, “a Barcelona hi intentem anar el mínim possible, i a la Rambla ells no hi han tornat”.
En el seu cas, motius laborals sí que l’han obligat a trepitjar l’emblemàtica zona de la capital catalana, “i el cert és que em feia cosa tornar a ser allà”. En la segona ocasió que hi va anar, tot just uns mesos abans de l’inici de la pandèmia el març passat, “vaig tenir la inquietud de tornar al bar on ens vam amagar aquella tarda”, explica Trapé. Un cop a l’establiment que els va servir d’amagatall durant aquella trista tarda d’agost “em van sortir emocions molt fortes”.
Tot i viure els atemptats des de la primera línia, Trapé i la seva família van optar per passar pàgina i no iniciar els tràmits per ser reconeguts com a víctimes: “Vam tenir la mala sort de ser allà en aquell moment i la fortuna que no ens passés res. Ja està”, afirma.
Pel que fa al judici, Trapé diu que va seguint una mica el que passa, “però la meva visió és molt contundent”, tot i que creu que “la justícia cada cop és menys justa i amb la sentència ens podem emportar una decepció”. Ell té clar que si es demostra que els tres acusats tenien qualsevol tipus de vinculació i van col·laborar d’alguna manera amb els terroristes que van cometre els atemptats, “se’ls hauria de condemnar a la presó per tota la vida
