“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Fa un any i mig que Pau Juvanteny (Torelló, 2000) va decidir fer un canvi a la seva vida i a la seva trajectòria com a futbolista. Després d’una etapa a l’Olot, i amb experiències a Llagostera, Peralada i Tona, li va arribar la possibilitat d’agafar un vol i posar rumb a Hèlsinki. El destí era el Pallokerho-35, un equip de Segona Divisió finlandesa, però malgrat els dubtes que portava a la maleta, tot va anar més que rodat. “Vaig veure que el nivell era similar al de Segona Federació, i sabia que si tenia l’oportunitat d’anar a primera l’havia d’aprofitar”. I així va ser com el Turun Palloseura (TPS), dirigit pel català Ivan Pinyol, va apostar per un futbolista jove, amb molta polivalència, i que des de la seva arriba a Turku s’ha convertit en peça fonamental al mig del camp i a l’eix de la defensa. Viatgem a la localitat finlandesa, a la vigília del derbi que enfrontarà al TPS contra l’Inter Turku, per conèixer com viu una experiència tan inesperada a un lloc més o menys boreal com és Finlàndia. Com estàs vivint aquest inici de temporada? Estic molt bé. He viscut un canvi gran des que vaig arribar a Hèlsinki l’estiu passant. Vivia en un hotel i tot plegat és molt diferent d'on soc ara. Aquí a Turku tinc el meu espai, estic molt a gust amb el meu company d’apartament, i també em sento molt còmode amb el pas a la Primera Divisió. Hi ha estadis molt grans, un nivell molt alt respecte al de Segona, i molta qualitat. És el que buscava quan vaig decidir no seguir a l’Olot. Volia jugar a una màxima categoria. Encara que primer vaig tocar Segona, però amb l’opció del TPS no podia haver anat millor. Esperaves aquest protagonisme abans d’arribar? L'any passat veia bastant partits de Primera, i sabia que tenia el nivell per jugar a la categoria. Tot i això a la pretemporada em va costar. Aquí són a l’hivern, i tant pel fred com pel temps d’adaptació no em vaig sentir en el meu millor nivell. Però un cop vaig agafar rodatge he vist que soc una peça bastant important per l’equip. Què vas sentir quan vas marcar el gol de l’empat en el teu debut a la lliga? Durant la pretemporada havia vist que tenia nivell per jugar com a titular, però vaig començar com a suplent. Jugàvem a Mariehamn. Era el meu primer partit, tenia ganes de jugar i l’ambient al camp durant l’escalfament em va motivar molt. Estava enfocat. Ara, no esperava marcar. Sabia que perdent el partit apretaríem, i així va arribar. Xut des de fora l’àrea i la pilota va anar a l’escaire. L’únic que penses en el moment és en celebrar el gol i seguir. Sort que quedava poc per acabar el partit perquè estava fos físicament. Va servir per empatar i per començar de manera positiva la temporada. Després d’aquell partit vau encadenar una dinàmica de molts bons resultats quan pocs ho esperaven. Quin factor creus que ha estat clau? Després del primer partit jugant fora de casa, vam veure que podíem competir. Al nostre camp, i acompanyats per l’afició, ens vam fer forts. Fins i tot vam guanyar a un equip com el Hèlsinki. Ens ho hem cregut, i no només ho hem aconseguit amb una plantilla bona, sinó que sobretot amb un ambient molt bo. Et diria que és un dels millors grups en el que he estat. No són tots de fora de Finlàndia, però som gairebé tots de fora de Turku. Llavors, estem sols aquí, i fem molts plans junts. Hi ha molta unió tant fora com dins del camp. Queda clar que tots competim per jugar de titulars, però a la vegada ens motivem mútuament i aprenem els uns dels altres. Justament arriba el derbi i no podràs jugar perquè a l’últim partit et vas lesionar. Com ho encares emocionalment? Quina és la gestió d’una situació com aquesta? Tenia aquesta data marcada al calendari. És una setmana especial perquè fa temps que no es juga un derbi a la ciutat, però som uns quants els que no podrem jugar. Jo vull jugar tots els partits, però aquests dies ja havia vist que alguna cosa no estava bé, i després de mirar-ho prefereixo recuperar-me com toca. Al final no hi puc fer res, són qüestions del futbol. Sé que el camp estarà ple i l’ambient ho valdrà, però també sé que l’equip m’esperarà. Com acaba un 'nanu' de Torelló a Finlàndia? Venia de jugar dues temporades amb l’Olot. Estava content, m’havia sentit un jugador important, però per circumstàncies personals, havia acabat els estudis i ho havia deixat amb la parella, vaig sentir que necessitava un canvi. Parlant amb un amic de la meva germana que era representant em va ajudar a buscar alguna oferta per sortir d’Espanya, i va arribar l’opció de Finlàndia. Era a Hèlsinki, en un equip de Segona, el Pallokerho-35, i just vaig acabar la temporada amb l’Olot, la renovació no em va convèncer, i firmo per l’equip. El 7 de juliol arribo a la ciutat i el 10 ja estic jugant de titular. Expliquem com va ser el procés d’adaptació a Hèlsinki. La ciutat em va agradar molt des del primer moment. Tenia comoditats. Vivia en un hotel amb altres set jugadors i em vaig entendre molt bé amb ells. És cert que va ser un canvi, però entre el futbol, que em van visitar els meus i també els meus amics, tampoc vaig tenir tant temps per enyorar casa i menjar-me el cap. No vaig parar. Creus que el fet de ser un jugador estranger et genera una pressió afegida? No ho penso. Visc molt tranquil, aquí tampoc hi ha una cultura de criticar els futbolistes, i et diria que he tingut més pressió a Segona Federació que aquí. Penses molt en el futur? Ara mateix estic molt a gust i no em plantejo res més enllà de jugar. Venir del PK al TPS ha estat el millor que em podia passar, perquè és un club per gaudir i una ciutat molt agradable on viure, sobretot ara que arriba el bon temps. L’entorn és molt bo, i la veritat és que estic gaudint del somni que tenia de jugar a Primera Divisió. Has vist que hi ha moltes maneres de viure el futbol. Sí, hi ha moltes maneres de viure el futbol. Ara que he pogut sortir, tinc una altra visió i crec que és una cosa que s’hauria de fer. No és fàcil quan et sents arrelat al lloc, però jo que no tenia res que em fes quedar sento que és una experiència única. Abans d’arribar no sabia res de Finlàndia, i aquí estic ara, jugant com a professional en un nivell molt exigent. Sortint he vist que no només hi ha futbol a Espanya. T’imaginaves arribar així al futbol professional? M’imaginava arribant al futbol professional però a Espanya. Crec que en el seu moment no ho vaig gestionar bé. Tenia opcions, però no vaig estar preparat ni físicament ni mentalment. Són coses del passat, i ara que miro endavant crec que tinc el nivell per seguir i fins i tot per provar lligues a altres països si m’arriba l’oportunitat. Què diries que és el que més t’ha sorprès de la cultura finlandesa, tant pel que fa als aspectes futbolístics com més enllà? No és un país tan diferent. Futbolísticament, m’ha sorprès la qualitat dels jugadors d’aquí. Saben jugar amb les dues cames, cosa que a Espanya a categories inferiors no t’ho trobes tant, i és un aspecte diferencial del joc. També he vist la quantitat de begudes energètiques que s'hi prenen. Segur que pel tema de la llum a l’hivern, però és una barbaritat. Ara bé, tret dels horaris per menjar, tampoc he tingut un xoc cultural tan gran. M’hi he sentit molt adaptat i molt acollit pels companys.

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Calldetenes renovarà la gespa dels camps de futbol després de gairebé dues dècades d’ús

Futbol, pagesia, amistat i identitat

El Sant Vicenç puja a Tercera Catalana

El MICFootfem triplica participació i s’internacionalitza en la seva tercera edició

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Se salta un semàfor i provoca un accident a Vic