I la quarta serà la bona. Després de tres intents fallits en els últims vuit anys d’implantar el sistema de recollida de deixalles porta a porta, el ple de l’Ajuntament de Vic ha d’aprovar en la sessió prevista per al 8 de novembre la delegació de la recollida al Consell Comarcal d’Osona i un pla de gestió que preveu, entre d’altres, aplicar aquest sistema en dos barris de la ciutat –Sant Llàtzer i les Quatre Estacions– i al nucli de Sentfores-La Guixa. Si tots els tràmits segueixen el curs previst, s’eliminarien els contenidors d’aquestes zones a mitjans de l’any 2023. I aproximadament dos anys després, el 2025, s’estendria aquest model de recollida de les deixalles porta a porta a la resta de la ciutat. La decisió de Vic va en sintonia amb el model que s’impulsa des del Consell Comarcal d’Osona, que properament licitarà el servei després de caducar la concessió de l’empresa mixta RRO, i que farà que en els propers anys se sumin al porta a porta cinc municipis més a part de Vic –Gurb, Sant Hipòlit, les Masies de Voltregà, Montesquiu i Sant Quirze de Besora– a la desena dels que tenen el servei delegat a l’ens comarcal i ja fan aquest tipus de recollida, a part dels de la Mancomunitat La Plana, que en van ser pioners. Manlleu també aplicarà el porta a porta, però no ho farà a través del Consell Comarcal. En canvi Torelló, tot i delegar el servei al Consell, aplicarà un model diferent: el dels contenidors intel·ligents.
L’aposta de Vic pel model porta a porta després de dos anys d’estudi té dues justificacions, segons el regidor Albert Castells (Junts), que també és conseller delegat del Cicle de Residus al Consell Comarcal: perquè és el sistema que des de fa més de 20 anys s’ha demostrat que és el que obté millors resultats i perquè és el que millor permet anar cap a la taxa d’escombraries individualitzada, que pagui més qui genera més deixalles o qui no fa bé la recollida selectiva. “La necessitat de fer un pas més ha deixat de ser només un motiu ecològic, si no que també és econòmic”, explica Castells. D’una banda, perquè el cànon pel tractament de residus als abocadors no para de créixer –ha passat de 41,3 euros la tona el 2019 a una previsió de 71,6 euros el 2024– i això acabarà repercutint en el rebut d’escombraries i, d’altra banda, perquè la Unió Europea amenaça amb sancions a qui no compleixi els nivells de recollida selectiva marcats pels propers anys.
A Vic, segons la memòria de l’any 2020, els residus recollits selectivament suposen un 58,3%, fet que supera el mínim del 50% marcat per la Unió Europea per a aquest exercici. Tot i això, en els últims anys hi ha hagut un estancament i “tot fa pensar que amb l’actual model de contenidors oberts difícilment s’aconseguirà superar el 60% de recollida selectiva”, mentre que les exigències de les directives europees demanen incrementar aquesta xifra, explica Castells. El porta a porta hauria de permetre arribar al 70%. El model que s’aplicarà a Vic “és obert” i permetrà ajustar el sistema en cada zona, per exemple en les de més densitat de població. Per Castells, exemples com els de Lleida o Berga, a part d’altres ciutats europees, demostren la viabilitat d’aplicar el porta a porta a una ciutat de les dimensions de Vic, amb més de 47.630 habitants.
Després de liderar durant anys el rànquing de comarques catalanes amb més recollida selectiva, en els darrers exercicis el Berguedà ha superat Osona. Amb l’ampliació de municipis amb el porta a porta, està previst “continuar sent pioners i recuperar aquest liderat”, diu Castells. A Osona, hi ha set municipis que l’any 2019 van superar el 80% de recollida selectiva: Tavèrnoles, Sant Julià, Prats, Folgueroles, Taradell, Sant Vicenç i Roda.
