“Volem tenir, a principi de curs, una idea clara del conveni programa”

Hi ha hagut relleu al capdavant de la Fundació Universitària Balmes (FUB), l’organisme des d’on es regeix la UVic-UCC. Joan Turró s’ha jubilat i en el seu lloc el patronat va nomenar Jordi Baiget (Balaguer, 1963), que arriba al càrrec amb una llarga trajectòria entre l’administració i l’empresa, i havent estat també conseller d’Empresa i Coneixement en un moment en què aquest departament tenia les competències sobre el sistema universitari. Encara no fa dos mesos del seu nomenament. Com ha estat aquest temps de traspàs i d’immersió? Bàsicament d’immersió. Immersió en la realitat d’una universitat que està integrada en el territori i que té una governança única en el conjunt de les universitats catalanes. Per tant, ha estat un temps d’anar coneixent les interioritats d’una estructura que és complexa. L’alcaldessa i presidenta del patronat, Anna Erra, va dir que havien estudiat el perfil necessari per a la nova direcció general de la FUB, i havien vist que vostè hi encaixava. Li consta que va anar així? És la decisió que van prendre, jo no ho sé perquè no hi era. A partir d’això em diuen que creuen que la meva persona pot ser útil i m’ho plantegen. Si m’ho diuen, m’ho he de creure... Aquell dia vostè va situar com a prioritat el nou conveni programa amb la Generalitat. El seu antecessor, Joan Turró, havia dit que la proposta tècnica estava feta i que ara era una decisió política. Confia a poder-hi incidir encara? El conveni programa és essencial per al funcionament de la Universitat. Fa quatre anys que es va esgotar el període anterior i ara cada any s’ha d’anar renovant. Per tant, que n’hi hagi un de nou és bo per a tothom. Per al govern, perquè poden posar els indicadors de compliment que vulguin i saben que tindran una universitat que els funcionarà. I per a la UVic-UCC perquè ens dona estabilitat en el mitjà termini. La proposta que es va fer des d’aquí és que el nou conveni ha de recollir, respecte a l’anterior, que s’ha fet una federació. I a més, que hi ha d’haver recursos per fomentar la recerca i recursos que permetin que la distància que hi ha entre les taxes de les universitats públiques i les que s’estan aplicant a la UVic-UCC no sigui tan gran. S’hi està treballant. La Generalitat té les seves necessitats i voluntats, i el que volem és trobar un encaix que sigui satisfactori per a les dues parts. Que s’hi està treballant, es va dient, sobretot des d’aquí, des de 2019. L’objectiu és que el nou conveni quedi recollit en els pressupostos de la Generalitat de 2023? El conseller Giró ha dit que ja s’hi treballa. L’objectiu seria aquest. En tot cas, que quan comencem el curs que ve tinguem una idea clara de com serà el conveni programa. I si pot ser, signat. De totes maneres, ara s’ha de gestionar el pressupost que es va aprovar en la darrera reunió del patronat de la FUB, fa quinze dies. Es pot fer bé, sense comptar amb els increments que pot haver-hi en el nou conveni? El pressupost està fet sobre una base realista. Encara que estiguem a punt de tancar el nou conveni, no el tenim. I els recursos que no estan compromesos no es poden posar en un pressupost. El del curs 2022-2023 és un pressupost realista, basat en els recursos que hi ha ara, comptant amb el que arribi de la Generalitat i els ingressos de les matrícules. L’aportació del govern se situaria entorn del 20 per cent del total del pressupost, com ara? Sí, és amb aquest plantejament. Si se signa el conveni programa i canvia el percentatge, ho canviarem. Pel que fa a la matrícula, quines dades tenen ara que s’està fent la preinscripció? Les dades de preinscripció encara no hi són. Estem a quinze dies de tenir una idea més exacta. Si que ja tenim dades dels estudiants actuals de la UVic-UCC i confirmen que hi haurà estabilitat en les renovacions de les matrícules. Això ens fa estar confiats. El context d’anuncis de crisi, de nuvolades econòmiques de cara a la tardor, pot ser un fre perquè alguns estudiants optin per la pública i les seves taxes més assequibles? L’economia i la societat es mouen en funció d’expectatives, i les que siguin negatives no ajuden en res. Com a UVic-UCC, aspirem que la majoria d’estudiants que vinguin ho hagin demanat com a primera opció. Això ho fa cada vegada fa més gent, i diu molt de l’esforç que es fa des de les estructures de la universitat per millorar la qualitat. I el que no volem és que hi hagi persones que vulguin estudiar aquí i per motius econòmics no ho puguin fer. Per tant, el que hem de tenir és una estructura potent de beques. En els últims anys, l’equilibri pressupostari –no generar deute sota cap concepte– ha estat una regla d’or. Ho continuarà essent? És evident. Hi ha coses que no es poden fer per responsabilitat de cara al futur, i per garantir la supervivència i la qualitat d’aquesta universitat no pot haver-hi desequilibri pressupostari. Estirar més el braç que la màniga sí que hipoteca el futur. Parlava de la singularitat del model de la UVic-UCC. El problema de fons és sempre el mateix, és a dir, que sigui reconeguda? Quan ets una mica diferent, costa que se’t reconegui. I sobretot quan tens unes estructures que només pensen en un model d’universitat. Nosaltres tenim una gran vocació de servei públic, i això es pot complir tenint unes estructures diferents. El que importa és el resultat, més que no pas l’origen. La UVic va néixer d’una determinada manera, i això ha condicionat el seu futur, però no la seva voluntat, que –repeteixo– és de servei públic. Ara el que ens toca fer, i ja es va fent, és molta pedagogia perquè s’entengui i es reconegui des de l’administració i des de la resta d’universitats. Hi creu, en les virtuts d’aquest model de vocació pública i jurídicament privat? No per allò de fer de la necessitat virtut sinó perquè realment pensi que és vàlid? Personalment, sempre ha cregut que la col·laboració público-privada, entesa com un model en què tots tenen capacitat de decisió, és bona. I si hi ha models que són bons, per què no potencia-los? Hi crec, i treballaré perquè pugui fer entendre a la resta d’agents que participen en el projecte que aquesta és una bona opció. Que en poden tenir una altra? No la qüestiono, però que aquesta tampoc sigui qüestionada pel seu origen i que es jutgi per quins són els seus resultats. En una entrevista recent a EL 9 NOU, la directora general d’Universitats, Victòria Girona, deia que no calia descartar que la UVic-UCC pogués ser pública en un termini més o menys llarg... A Catalunya hi ha espai perquè hi hagi universitats amb els mateixos resultats que les públiques i una governança diferent. Som un país ric de matisos, i no ha d’haver-hi una sola manera de governar les universitats. Des de la UVic-UCC, estem disposats a complir tots els requisits que se’ns demanin, a assolir tots els indicadors, però que també s’accepti que tenim un model diferent de governança. Vostè dirigeix la FUB, que és la capçalera del que s’ha convertit en una federació de fundacions. Com el veu, aquest entramat una mica complex? Aporta riquesa, i és l’expressió del model territorial pel que sempre s’ha apostat des d’aquí. Tenim un campus a Vic i un a Manresa, un centre a Granollers, centres de formació a Olot i Ripoll, i ara som a Barcelona gràcies a l’acord amb Elisava. Això suposa la recerca de consensos i objectius comuns. També és més complicat, sumar tot això. En el mateix patronat de la FUB conviu gent de sensibilitats polítiques molt diferents... Absolutament, però després quan obtens un resultat és més bo i més sòlid. Els acords que puguis arribar a assolir són robustos. A banda dels més immediats, quins objectius ha definit vostè a més llarg termini per a la FUB? Reforçar la federació i totes les seves estructures, que funcionen com un cos complex però amb uns objectius comuns. Un segon objectiu és que aquesta universitat, que té un model territorial clar, sigui vista com una aposta de país. Un actiu que ha de ser reconegut per part de tothom: la Generalitat, les administracions locals que li donen acolliment i suport i tota la societat... l’entramat amb qui hem de col·laborar i a qui hem de donar respostes. La seva trajectòria ha estat a cavall de l’administració i l’empresa. Com veu el paper de Creacció? Té una gran potencialitat i està treballant molt i bé. Què pot fer Creacció: unir interessos de tota la comarca per afavorir una millor qualitat de vida per als seus ciutadans, a través de la formació i de les oportunitats d’ocupació. Les empreses necessiten a vegades uns determinats perfils que cal formar o orientar. Aquesta és una de les finalitats. I ens aporta intel·ligència a través del servei de dades, la base per saber com hem d’orientar el futur. La davallada demogràfica que es preveu per als propers anys plana sobre qualsevol previsió de futur del món universitari. Com cal enfrontar-la? Amb una visió més universal del que és la formació en educació superior. És la universitat però també els cicles formatius de grau superior. Les universitats hi han dedicat, en general, pocs esforços, però ara es veurà com és cada vegada més important un ensenyament professionalitzador, diferent dels graus. Es va cada vegada a un model híbrid, on hi hagi menys distància entre les dues opcions. En un altre àmbit, és evident que cada vegada hi ha més necessitat de formar-se durant tota la vida, i la universitat ha d’oferir respostes. En infraestructures, un dels grans projectes és el campus de Salut. Com està? La del campus de Salut és una aposta ferma. Tenim clar què és el que hi hauria d’haver. Tota tramitació, sobretot si és d’un projecte gran, té una part urbanística, i estem en això. El finançament no seria, doncs, un obstacle? El trobaríem. El projecte està ben estudiat i per tant has d’haver-te plantejat com el finançaràs, altrament seria irresponsable. Però no, no serà un problema. I el campus de Barcelona, on es traslladarà Elisava? Per a la UVic-UCC, estar a Barcelona és molt important, per la capacitat d’atracció i la internacionalització que té. Hi ha projectes de postgraus i màsters que volen situar-se a Barcelona. Aquest campus està enmig de tot un projecte de Barcelona, que és la urbanització de tot l’entorn de la Sagrera. Si això s’alenteix, també s’alenteix la nostra posada de llarg a Barcelona. Ara per ara, sembla que els calendaris es van allargant. La seva etapa de primera línia política, la dona per aparcada? Absolutament. Des que vaig deixar de ser conseller, m’he mantingut lluny no ja de la primera sinó de la segona i la tercera. Vaig reorientar el meu projecte professional i personal i em vaig dedicar a altres coses. He deixat la política activa.

“Volem tenir, a principi de curs, una idea clara del conveni programa”

Guinedell Faja revalida el títol de campiona d’Espanya esprint d’orientació

Miquelina Gorgals es proclama campiona de Catalunya Sub-20 en pentatló

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Quan Ripoll tenia hospital

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Aquell local d'adolescents

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Detenen un fugitiu a Manlleu buscat al Marroc per tràfic de persones

Commoció i dol a Manlleu

Requisen més de 2.100 peces de roba falsificada al mercat de Vic

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu