Sentir a parlar d’uns programes satírics en català, de nom Polònia i Crackòvia, durant el seu Erasmus a Itàlia va despertar l’interès del metge neuròleg Héctor Cruz, de 32 anys i originari de Saragossa capital, fins al punt de traslladar-se a Catalunya per “viure el català des de dins. Si em vull integrar en la societat catalana, he d’aprendre la llengua tant per treballar com per viure”. La seva és la història d’un enamorament ni de tros forçat, sinó que li ha sortit de dins: “El català és la llengua més dolça i bonica que conec. Quan la vaig començar a aprendre, mentre em divertia amb els programes de televisió, ja vaig tenir clar que tard o d’hora acabaria vivint a Catalunya”. Ho va aconseguir fa quatre anys, i des del 2019 a Vic. “Sempre m’han dit que és una ciutat on costa molt anar a viure per a la gent de fora, perquè teniu un català més tancat, però que encara és més complicat marxar-ne. De moment em sembla que és així”, afirmava Cruz.
Després de fer els seus primers passos agafat de la mà dels programes de Minoria Absoluta, el setembre del 2019 es va capbussar de ple en el català. “Vaig iniciar-me com a receptor en el Voluntariat per la Llengua, que crec que és ideal per perdre la vergonya que podem tenir tots en parlar una llengua nova”, explicava Cruz, “i realment amb la meva primera parella lingüística, en Dídac, ens ho vam passar d’allò més bé. Crec que vaig millorar molt, ja que he anat aprenent totes les expressions, he millorat el meu accent i fins i tot estic aprenent a escriure en català, que fa un any no en sabia gens”. No hi ha dubte de la seva motivació, però tot i això també admetia que no és una llengua fàcil d’aprendre de zero, ni tan sols havent nascut relativament a prop de la frontera catalana: “Quan podia, agafava el cotxe i venia a Catalunya, ja que un cop passes la Franja de Ponent ningú parla català”. Ara explicava que el seu domini de l’idioma no és “ni de tros perfecte” –el que més l’espanta són els pronoms febles–, però també destacava que com a mínim ja no té un accent “tan artificial”.
Sentit des de fora, la veritat és que Cruz parla un català que pràcticament podria passar per nadiu. I el seu és només un dels exitosos exemples que ha anat recollint el Consorci per la Normalització Lingüística des dels seus inicis. L’ambició per continuar fent aquesta feina i acostar el català a tothom, així com facilitar l’arribada als nouvinguts, ara es concretarà a través d’un nou programa de mentoria. “Quan les persones arriben i acaben el seu pas per l’oficina municipal d’acollida es troben, en molts casos, que els falta un enllaç més personal amb la gent d’aquí. Aquest programa que engeguem des de l’Ajuntament de Vic hi pot ajudar i encaixar i retroalimentar les propostes que ofereixen els Voluntariats per la Llengua”, afirmava Núria Oms, regidora de Serveis Generals, aquest dijous en la presentació. “La iniciativa es fonamenta en la cohesió social i en l’ús de la llengua catalana, i aquest 2021 hem apostat per donar-li un nou impuls que permeti descobrir encara més la persona que tens al davant i amb qui practiques”, hi afegia Assumpta Grabolosa, directora del Consorci de Normalització Lingüística d’Osona, que també va estrenar dijous l’exposició “Quan parles fas màgia”, una mostra que posa en valor la capacitat social i transformadora del català, i que es podrà visitar fins al 28 de febrer a la Biblioteca Joan Triadú.
I és que, en essència, aprendre la llengua del lloc on es viu és, sens dubte, el primer pas per entrar a formar part de la societat d’acollida. “D’una manera o altra t’has de llançar a la piscina i provar de parlar, ja que aleshores ho comences a veure tot diferent. Jo no tornaria enrere. Estic molt content”, concloïa Cruz.
