1 d’octubre de 2017. Una data que va suposar un punt d’inflexió en el món sobiranista. La celebració i el resultat d’un referèndum d’autodeterminació organitzat pel govern de la Generalitat, i que va comptar amb el suport d’entitats sobiranistes i una àmplia representació de la societat civil, va fer arribar al Parlament una declaració d’independència que, finalment, es va deixar en suspens. Tres anys després, i amb l’objectiu d’assolir la república catalana encara sobre la taula, tres entitats com Òmnium, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans reflexionen, convocats per EL 9 NOU, sobre el camí que al seu entendre cal seguir perquè Catalunya pugui arribar a ser un estat independent.
D’aquella tardor de 2017, Josep Castanyer (Òmnium), Núria Oliva (Assemblea Nacional Catalana) i Cèsar Lagonigro (Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans) enyoren sobretot la unitat estratègica en l’àmbit polític per caminar cap a la independència, una força “que ara mateix no hi és. Ara només existeix entre els partits una lluita per fer-se amb el poder autonòmic”, apunta Lagonigro, coincidint amb la idea que va apuntar el president Torra en el discurs que va fer després de la seva inhabilitació en què explicava que “un dels obstacles per la independència és la mateixa autonomia”. Amb aquest argument coincideix Josep Castanyer, que lamenta que en les últimes convocatòries d’eleccions “s’ha parlat més de com repartir conselleries i càrrecs que de fer efectiva una independència que el poble ha demanat”.
A les portes d’una nova cita electoral per escollir un nou Parlament, Lagonigro fa evident que els últims fets “ens demostren que qui governa a Catalunya no són els catalans amb els seus vots” sinó “els poders fàctics de Madrid, que inhabiliten polítics i presidents com els convé”. Tot i això, els tres interlocutors tenen clar que “sempre que ens posin les urnes hi hem d’anar i fer guanyar l’independentisme per majoria”, però amb un matís: “Que els polítics vagin tots a l’una en l’objectiu d’aconseguir la república catalana”, destaca Oliva. En el debat de la valoració dels resultats electorals, Castanyer té clar que si surt una majoria parlamentària a favor de la independència, “el que s’ha de fer és recuperar la declaració del 10 d’octubre i fer-la efectiva”. Lagonigro matisa l’escenari i té clar que “els vots dels catalans s’ha demostrat que acaben a les escombraries”. Per aquest motiu proposa “votar de manera massiva i guanyar en primer lloc a les urnes”, i tot seguit remarca la importància del poble, “que s’haurà de mobilitzar, empènyer de nou la classe política com es va fer la tardor de 2017 i, aquest cop, no moure’s del carrer”. Oliva coincideix amb aquesta idea de fer pressió des de la societat civil cap a la classe política, i recorda que l’ANC “ha engegat una estratègia per pensar què fem l’endemà de guanyar a les urnes”. En aquest sentit, l’entitat treballa per aconseguir la unitat d’acció política però també perquè el sobiranisme tingui un pes clau en llocs estratègics, “com ja es va aconseguir en la Cambra de Comerç de Barcelona”.
En tot aquest full de ruta que marquen l’ANC, Òmnium i l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans, la població hi juga un paper clau, tant per fer pressió a la classe política com per obtenir uns resultats concrets a les urnes i per mobilitzar-se fins a assolir l’objectiu de la independència. Tres anys després del punt màxim d’ebullició del moviment sobiranista que va suposar l’1 d’octubre de 2017, la sensació és que ha aparegut el desànim i ha disminuït la força de la gent. D’una banda, condicionada per les pugnes polítiques i el no assoliment d’objectius i de l’altra, per la forta repressió de l’Estat “que aplica el delicte de terrorisme davant qualsevol manifestant vinculat a l’independentisme català”, concreta Lagonigro.
Precisament l’existència de milers d’investigats per part de la justícia espanyola, persones exiliades com la vigatana Marta Rovira i empresonats són per aquestes tres entitats els grans arguments per continuar en l’activisme i no abaixar els braços, “ja que la societat, quan l’hem cridat a mobilitzar-se sempre ha respòs positivament”, diu Castanyer. Lagonigro també té clar que “el poble hi és i hi serà”, i es torna a fer seva la frase del president Torra de no deixar d’empènyer des de la base “i si ho fem, forçarem els polítics a tornar a agafar el camí que la societat vol”. Des de l’ANC, protagonista de les grans manifestacions de l’última dècada, Oliva reconeix que “sempre estem en el punt de mira i la gent ens demana què cal fer”, i comenta que en plena pandèmia “cal mesurar quan cridar a la mobilització”. De ben segur que en els propers mesos l’actualitat política i judicial generarà nous escenaris de reivindicació, i des del moviment independentista “esperem que sigui la definitiva”, conclou Oliva.
