Aquesta és la història de Ca l’Aspa, una ferreteria de Centelles que aquests dies ha complert exactament 100 anys. Un segle de lluita i de treball protagonitzat per quatre generacions d’una família que ha sabut mantenir, en el tracte familiar, l’autèntic emblema del negoci; també quan han anat maldades.
La història la va començar a escriure Joan Aspa Gironès, nascut a la Garriga l’any 1887. Després d’aprendre l’ofici de llauner, l’any 1913 es va casar amb Maria Labat i es van establir a Centelles, decidits a emprendre el seu propi negoci. El van obrir al carrer Estrangers. Ell feia de llauner al petit taller de la rebotiga, i ella despatxava rere el taulell tota mena d’estris de ferreteria i articles de la llar. En un context de prosperitat econòmica, el negoci va anar creixent i el 1918 el van reubicar al carrer Nou. Deu anys després, el local va tornar a quedar petit i el matrimoni, ja amb tres fills (en Josep, en Joaquim i la Teresa), es van traslladar a l’edifici actual del carrer Socós, un immoble de dues plantes: la de baix es va destinar a botiga; la de dalt, al magatzem, i al soterrani s’hi va instal·lar el taller. Home d’inquietuds, Joan Aspa va participar en aquells anys en diverses activitats del poble; per exemple, va ser un dels socis impulsors de l’Electra.
Ben aviat, el fundador va comptar amb el suport del seu fill gran, Josep Aspa, que havia estudiat comptabilitat i electricitat. El negoci continuava prosperant, però la bonança es va veure bruscament frenada amb la Guerra Civil i, amb poc temps, per la mort del matrimoni fundador. Josep Aspa assumiria definitivament les regnes de l’establiment al costat de la seva dona, Rosa Camps, i de la seva germana Teresa –l’altre germà, Joaquim, havia mort al front–. A aquesta segona generació de la nissaga els va tocar sobreviure les dificultats i misèries de la postguerra. Temps de restriccions; com de gasolina, estany, plom i coure, materials indispensables per a l’activitat de llauneria.
Va ser en aquell context d’incertesa que la família va aprofitar l’oportunitat de comprar un taller de Sant Feliu de Codines que fabricava pots de llet, galledes i carboneres, i que havia hagut de tancar en començar la guerra. Josep Aspa va traslladar tota la maquinària al soterrani de la botiga i va començar a fabricar termosifons, pots per transportar la llet i utensilis domèstics. Malgrat haver de lidiar amb la constant manca de matèries primeres, el negoci rutllava prou bé i van arribar a tenir 10 treballadors. Mentrestant, la Rosa i la Teresa portaven la botiga. Durant aquells anys de postguerra el matrimoni va donar a llum la tercera generació de la nissaga (en Joan, en Francisco, en Josep i en Joaquim).
El 1953, però, marcaria un punt d’inflexió negatiu en aquesta història. Primer, Josep Aspa va emmalaltir greument, i uns mesos després moria un seu fill d’un accident domèstic, amb només 2 anys. L’home va caure en una profunda depressió, va anar deixant de banda el taller i el negoci de pots també va anar a menys. La seva dona i la seva germana es van quedar soles al capdavant de la botiga, a l’espera que els seus fills es fessin grans. Josep Aspa acabaria morint l’any 1992, moment en què la Rosa i la Teresa, que ja portaven més de 40 anys darrere el taulell, van deixar pas a un dels fills, Francisco Aspa, que va continuar amb el taller d’instal·lacions i es va incorporar a la botiga al costat de la seva dona, Isabel Matas.
És així com, l’any 1993, es constitueix l’empresa Francisco Aspa, SL. Es reforma la botiga i s’adapta el negoci als nous temps, “sempre mantenint l’essència original”, recorda la família. És simptomàtic, en aquest sentit, la voluntat de preservar alguns elements decoratius originals de la botiga, com l’emblemàtica porta d’entrada i els aparadors de fusta.
Amb el tombant de segle l’empresa es va enfrontar a un canvi de model de negoci “complex”; primer associats amb Cadena 88 i, des del 2005, amb la cadena Cofac. Paral·lelament a la botiga, el taller d’instal·lacions va continuar actiu de la mà de la quarta generació, Quico i Josep Aspa Matas. L’any 1999 en Quico es va casar amb Alícia Sayós, que també es va sumar al negoci familiar. Ells són el futur de l’empresa, després que aquest mateix any, el del centenari, Francisco Aspa s’hagi jubilat i la seva dona, Isabel Matas, hagi cedit definitivament la seva participació del negoci als seus fills.
La Ferreteria Aspa és una de les nou empreses osonenques que van ser condecorades per la Cambra de Comerç de Barcelona, en aquest cas en reconeixement a tot un segle d’estar al peu del canó.
