‘Pere Casacuberta, esprint trencat’ surt a la llum aquest divendres amb la preestrena als Multicines Sucre de Vic. Dissabte també hi haurà una sessió al Molí de l’Esperança de Gurb. Aquest documental, coproduït per EL9TV, La Xarxa, RTVE i 3CAT que explica la història de Casacuberta després de guanyar, ara farà 42 anys, el mundial de cros júnior a Nova Jersei, es podrà veure a partir del 6 d’abril, a 2/4 de 10 del vespre a EL 9 TV, les televisions locals de La Xarxa i La Xarxa+.
‘Pere Casacuberta, atleta, d’Osona. Obert, simpàtic. Riu tot hora i per tot. És el que se’n diu un noi sa. No li agrada ballar sardanes perquè s’ha de comptar. Va deixar d’escoltar música mentre corria perquè un dia va faltar poc perquè l’atropellessin. Coneix la comarca pam a pam. Voldria ser un Abascal o un González. La seva gran debilitat són els gossos, de totes les races, edats i mides’. Així comença el documental ‘Pere Casacuberta, esprint trencat’, que aquest divendres es preestrena al Multicines Sucre de Vic. És la descripció que en feia un programa de televisió l’any 1984, dies després que es proclamés campió del mon junior de cros a Nova Jersei. Una fita inimaginable, fins i tot per ell mateix, que el col·locava a primer nivell mediàtic.
El documental repassa aquest ascens vertiginós des de la seva vida a pagès fins al campionat del món, i la seva posterior caiguda en l’oblit. ‘Aconseguir un documental que connecti amb els espectadors que ja coneixien la història però també amb els que mai n’havien sentit res era un dels reptes del projecte’, explica Jordi Morató, codirector del documental. ‘Per aquest motiu hem construït el documental en dues parts, una primera centrada en la creació del mite, reviscut a través d’un arxiu espectacular, una banda sonora dels anys 80, i la cronologia real de l’èxit fulgurant de l’atleta, i una segona centrada en la caiguda, oblit, i actualitat d’en Pere’, remarca Martí Roviró, codirector del documental.
Aquest esprint es construeix amb testimonis d’exatletes coetanis de Casacuberta i periodistes especialitzats que van seguir la seva trajectòria, i la participació a través de l’arxiu real del propi Casacuberta dels 80, que va intervenint com un personatge més per construir el relat. ‘Aquesta és una altra de les claus’, remarca Morató. ‘Explicar una història de fa més de 40 anys, com si estigués passant ara. Poder-lo sentir en present’. No es tracta d’un documental d’esports, continua Roviró, sinó que ‘el film és una fotografia de la societat de fa 40 anys, sense estructures reals pels esportistes d’elit, i sense la consciència col·lectiva de poder cuidar els atletes fora de sèrie, com el cas de Casacuberta’.
I de fet aquesta és un altre dels punts que posa en relleu el documental, el personatge. Darrera l’atleta hi havia un noi de pagès, que s’entrenava com podia, corria de forma poc estètica però guanyava a tothom, i que desprenia simpatia i una manera de fer que de seguida va cridar l’atenció dels mitjans. Anava contracorrent, i aquest va ser una altre dels motius que el van convertir en una celebritat de la nit al dia. ‘Va passar del desconeixement a ser buscat per tot Espanya’, afirma Lourdes Miquel, exatleta, al documental.
Després del seu èxit inesperat, en Pere va continuar fent la seva vida habitual, a pagès i treballant a una empresa agroalimentària de la comarca, on un accident laboral va troncar definitivament la seva carrera. Ningú ho va veure a venir, i ningú va fer res perquè no passés. Després de l’accident en Pere va desaparèixer, ‘es va apagar com una espelma’, afirma Lluís Saiz, expresident del CA Vic. I ara, més de 40 anys després, continua sent l’últim atleta blanc campió del mon de cros junior, i rememora aquells dies on, amb 17 anys, va sortir per primera vegada del país per visitar Nova York, ciutat que el va fascinar. Casacuberta afirma que el seu últim somni seria ‘poder tornar alguna vegada a Nova York a reviure aquell viatge, els millors dies de la meva vida’. A vegades els somnis es fan realitat.
