25 anys sense el Sidney de Manlleu

Quan fumar a dins dels cinemes era una cosa habitual i l’hàbit de menjar crispetes encara no era estès a les sales d’arreu de Catalunya, vora als anys 70 del segle passat, a Manlleu s’hi coïa un projecte singular. Un cinema de sala única amb prop de 1.400 localitats, que el convertia en el més gran que hi ha hagut mai a Osona i el Ripollès. Era el Sidney, una gran instal·lació que, primer projectant pel·lícules i més tard oferint obres de teatre, va tancar finalment les portes l’agost de l’any 2001, just fa 25 anys. Un quart de segle més tard, però, posar-hi un peu encara vol dir transportar-se 50 anys enrere. Les taquilles, els plafons en blanc i negre dels grans films, el bar, la sala de projeccions i la immensa sala. Tot, si bé és veritat que amb pols i anys acumulats, es manté al seu lloc, i deixa entreveure una estètica molt diferent a la que es pot trobar als cinemes d’avui dia. “El Sidney va sorgir com un negoci de molta resposta comercial”, explica Albert Vilà, el seu actual propietari, que també ho és del Multicines Sucre. Aleshores, el cinema era una referència social com a oci i, en un context en què la visió de l’Eix Transversal dels desplaçaments ràpids no existia, anar-hi el diumenge per costum es va convertir en una activitat massiva. Originalment, però, la sala a Manlleu no havia de dur el nom amb el qual es va acabar batejant i recordant. El desig del pare de Vilà i dels seus socis era que es digués “Cinema Disney”. “En aquell moment es creia que havia de tenir una referència comercial bona i el senyor Disney era un referent”, relata l’actual propietari. Un cop tenien encarregades les lletres per fer el rètol del cinema, però, es van adonar que havien de pagar drets d’autor. “Per no llençar les lletres, van girar l’ordre i es va acabar dient Sidney”, afegeix Vilà, que concreta que, per tant, el nom “no va ser un homenatge a Austràlia, sinó una solució”. A la sala s’hi van reproduir pel·lícules de tota mena, de films catalans a espanyols i també americans. I setmana rere setmana, omplia de gom a gom. Per què va anar baixant el ritme, doncs, amb el pas dels anys? Segons explica Vilà, un canvi d’aficions, no només palpable al Sidney sinó a molts cinemes del país, va provocar que deixés de ser de mica en mica un producte de masses. “De la ràdio i la televisió, al vídeo, el DVD i les multisales, la gent va deixar d’anar-hi. Es volien les pel·lícules quan s’estrenaven i no esperar-se que arribessin aquí”, exposa. Durant els anys 90, la crisi d’espectadors va provocar que disminuïssin les butaques del Sidney fins a les 900, que s’hi incorporés teatre i que s’hi deixés de fer cinema. El teatre seria el darrer refugi de la sala fins al 17 d’agost de 2001, amb l’obra Excuses! –interpretada per Joel Joan, Jordi Sánchez i Mònica Glaenzel–, la darrera que veuria la llum al seu escenari. Descartada la possibilitat de tornar a funcionar com a cinema, l’altra qüestió és saber quin futur espera a la sala. Tot i que el repte és gran, l’Ajuntament destaca que es tracta d’un patrimoni de la ciutat, i s’ha reunit amb el propietari per explorar si se li podria donar ús d’espai polivalent per a grans esdeveniments o vinculat als estudis de la Universitat de Vic que fa temps que espera Manlleu.

25 anys sense el Sidney de Manlleu

El Tona obre la cinquena temporada a Tercera RFEF rebent el Mollerussa

Gairebé tots els jugadors disponibles del Tona per debutar en lliga a 3ª RFEF aquest dissabte

Amb amor, des de la cuina

Nit d’eufòria a l’estrena del ‘Cop de Rock’ osonenc a Barcelona

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mor a l’hospital el veí de Torelló que van apallissar a casa seva fa 15 dies

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

Rescaten una serp pitó a Manlleu

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

Mites sobre la salut que encara molta gent creu