Els escoltes, l’Esbart Dansaire i un grup de joves del poble es van animar a muntar, el Nadal de 1972, un pessebre vivent a Tona. Ni ells mateixos podien imaginar, llavors, que 40 anys després el Pessebre Vivent d’Osona s’hauria convertit no només en el tercer més antic de Catalunya, sinó possiblement en un dels més reeixits i espectaculars dels que es fan arreu del país.
El secret de tot plegat –a banda d’un entorn, el bosc de la falda del castell, que ni pintat– és la implicació que hi han tingut un petit grup de tonencs que han convertit el pessebre vivent en la passió de la seva vida. Una feina de formiguetes que, amb els anys, se n’ha beneficiat el conjunt de l’esdeveniment. “Som dues o tres persones que hi treballem tot l’any; cada cap de setmana som per aquí fent alguna cosa o altra”, explica Josep Benet, president de l’Agrupació del Pessebre Vivent de Tona. És, de fet, l’única persona que hi ha estat vinculada des de la primera edició, quan amb només 13 anys va representar un modest paper de pastor.
Aquells primers anys “tot era molt inestable”, rememora Benet. Va ser a partir de la quarta edició que ja van donar el primer gran “gir” al pessebre, introduint pròpiament les interpretacions amb diàlegs. De mica en mica s’han anat millorant els decorats, amb alguns elements estables, que li han donat un gran realisme, a banda d’anar potenciant els efectes especials de llum i de so.
La 40a edició del Pessebre Vivent d’Osona arriba amb alguna novetat puntual pel que fa al muntatge. En concret, s’incorpora una nova escena, la primera que es trobaran els visitants: el Sacrifici d’Isaac. També hi haurà força novetats en la sempre espectacular escena dels dimonis, a banda de petits retocs en el conjunt del muntatge, en el qual hi acostumen a participar al voltant de 200 actors i col·laboradors de totes les edats, “des de nadons acabats de néixer fins a persones de 90 anys”. Una xifra que s’ha mantingut força estable, tot i que “no sempre és fàcil” trobar gent nova que s’hi vulgui incorporar, admet Benet.
També és molt estable el nombre de visitants que hi passen cada any, situats entre els 4.000 i 5.000, en funció dels dies de representació. Aquest any només seran sis dies –alguna vegada, segons com s’escauen les festes, havien arribat a ser nou–. Després de les representacions de Nadal i Sant Esteve, continuaran les dels dies 1, 6 i 8 de gener. Les primeres representacions comencen a les 6 de la tarda, i fins a les 8 del vespre van entrant grups cada 20 o 30 minuts. La volta sencera s’allarga una hora i en acabar s’ofereix un tast de pa torrat amb botifarra.
