A Cel Obert es consolida

Amb l’habitual “Bona nit, malparits” de Gerard Quintana arrencava, puntual a les 9 del vespre, el concert de Sopa de Cabra, el que posava punt final, aquest diumenge, a tres nits de concerts al festival A Cel Obert, a les Masies de Voltregà. La tercera edició d’aquest certamen va aplegar més de 3.600 persones atretes pel cartell –2.000 ja ho van fer al concert dels Sopa– i un espai idoni per combatre les altes temperatures del cap de setmana, com són els jardins del Despujol. Aquest era el primer concert de la gira d’estiu Animal, que inclou les cançons del seu darrer disc, Ànima (2024). El concert, però, va començar amb temes per als més nostàlgics, com Si et va bé, Sota una estrella o El carrer dels Torrats. https://youtu.be/0-N5Tkx8_Rg?si=kgE0iLKB1R1Jz66T Just abans d’aquesta cançó hi va haver un moment emotiu quan Pep Bosch va lliurar un ram de flors a Marina Bas, doctora de l’Hospital de Vic, que el va atendre just després de tenir un infart durant el concert a L’Atlàntida el març passat. El concert, que va comptar amb Beth Rodergas a les veus, continuava en el moment de tancar aquesta edició. La Ludwig Band es va entregar en cos i ànima a l’escenari dissabte a la nit. Tornaven a Osona després de la intensa gira de l’any passat i pràcticament amb el mateix repertori, on hi han afegit Millor amb ell, l’avançament d’un disc que publicaran en els propers mesos. La distribució de l’escenari ha canviat respecte als concerts de l’estiu passat i han incorporat una escala per on els músics de la banda van passant al llarg de la nit a lluir solos de vent o guitarres. A la mateixa escala comença el concert amb la banda estàtica fins que sonen els acords de Desembre, la peça escollida per iniciar el concert. I a partir d’aquí, amb una descàrrega descomunal d’energia, avança el concert amb cançons com Has tornat a venir Judes en un recorregut pels tres discos publicats pel grup empordanès des del 2020. El concert no està exempt dels comentaris punyents d’un Quim Carandell que no estripa tant la veu com en els concerts de mesos enrere, baixa a cantar entre el públic i que fins i tot va aprofitar la tarima adaptada per al públic amb mobilitat reduïda per enfilar-s’hi i fer d’alcalde a L’home més vell del poble. Menció a part per la celebrada interpretació d’El meu noi i d’El fill del Rei, en el moment que la cançó demana un silenci absolut, i després dels inquietants segons d’aturada amb el silenci trencat pel públic més entregat a la causa, es van posar a tocar Y nos dieron la diez de Sabina, fins arribar a la tornada, i culminar l’obra monàrquica dels d’Espolla. El meu amor se n’ha anat de vacances, la cançó que obre el tercer disc del grup (Gràcies per venir) i que servia per començar els concerts de la gira l’any passat, ara és l’encarregada de donar inici a la traca final, on tampoc hi podien faltar Contraban i Manela, que serveix per abaixar el teló, i arranjada per al directe amb un inici amb veu i guitarra amb tota la banda envoltant Carandell, però que culmina amb la descàrrega d’energia que després de gairebé dues hores encara els queda. I així acabava el concert, sense bisos, tot i que el públic va intentar corejar un No n’hi ha prou que no va tenir èxit. N’haurà d’aprendre Pau Vallvé, que precisament es lamenta a cada concert que no li agrada la performance d’acabar el concert i tornar a sortir però que ha llençat la tovallola davant els fracassos reiterats. Divendres va tornar-ho a dir i va haver de tornar a fer la parafernàlia en el que era el primer concert a l’aire lliure de presentació de la gira d’Agorafília, el disc publicat l’any passat, coproduït amb Jordi Casadesús, i que ja van presentar a L’Atlàntida la tardor passada, després de preparar la gira a l’ETC i on bona part de l’equip tècnic és d’Osona i el Lluçanès. A l’escenari els acompanya un altre Iaia, Jordi Torrents, Turre, a la bateria, en una proposta que comença amb Buguenvíl·lies, passa per Ciutadella i acaba amb Protagonistes fent un recorregut per les cançons més aclamades del músic barceloní que divendres va atraure prop d’un miler de persones al Despujol. I entre Vallvé i La Ludwig Band, dissabte a la tarda va obrir foc Guillem Ramisa, alternant poesia entre les cançons habituals del seu repertori i les del darrer disc, Un somriure infinit (2024), interpretades al costat de Ferran Isern (baix i trompeta), Èlia Gimeno (teclat i veus) i Martí González (bateria), que al tram final del concert es va atrevir a estrenar una cançó pròpia amb Ramisa acompanyant-lo a la bateria. Al concert no hi van faltar L’arbre ple de flors, Ànima de corall, l’adaptació de Volant de La Troba Kung-Fú, D’on ve la sort? o Lliure i bohemi, davant el públic més puntual, mentre la resta anava arribant o feia un mos a la zona de food trucks, tot esperant que caigués la nit i comencés el concert de La Ludwig Band.

A Cel Obert es consolida

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d’Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

Orfeó i cobla, una festa major de la música

“Aquest concert és un luxe”

El Jordi Gas més pop

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic