“A ‘Diamants’ hem fet un disc vitalista”

Conserven el local d’assaig de sempre, a Aiguafreda, i tenen tota la logística en un despatxet de Centelles, a prop del centre, d’on aquests dies han sortit 10.000 cedés manufacturats de Diamants. És el cinquè treball d’Els Catarres, i serà el seu retorn als escenaris després d’un període de pausa una mica més llarg del que solia ser habitual en ells. Van tancar gira poc abans de l’esclat de la pandèmia, i ara tornen amb 11 cançons que poden ser la banda sonora d’un estiu gairebé normal. Aquest divendres surt el disc i l’endemà de Sant Jordi es presentarà per primera vegada en directe al Sant Jordi Club, a Barcelona. Roser Cruells, Jan Riera i Eric Vergés es moren de ganes de tornar als escenaris. Ja acostuma a ser el vostre to, però aquesta vegada us vàreu proposar que sortís un disc optimista?JAN RIERA. Vitalista, diria. Estàvem en un moment de merda a tota la humanitat amb aquesta pandèmia, i ha estat bé estirar el fil de les emocions bones que podíem tenir, malgrat que semblava que tot s’estigués enfonsant. Hi ha una cançó que ho defineix bé, Honestament, la que obre el disc. Parla de què pel sol fet d’estar vius hauríem de sentir-nos feliços. “Sols haver viscut ja és una gran casualitat”, dieu…J.R. Als Catarres ens surten així les lletres, no sé per què, d’intentar veure la part positiva de les coses.ERIC VERGÉS. Ens surt així, i volem que sigui així. Tothom que hagi fet cançons sabrà que fer-ne de tristes és més fàcil que fer-ne de positives i que donin esperança, perquè la desesperança és més poètica. Tenim aquest mal costum de pensar que l’optimisme és excés d’innocència i simplicitat, naïf. Construir una cançó en què això sigui creïble és més difícil. Els diamants brillen però són durs i difícils de polir. Això és pot aplicar al disc?J.R. Ens l’hem fet difícil nosaltres mateixos, hauríem pogut fer un disc més senzill. L’hem gravat en diferents etapes, i a la primera ja estava gairebé acabat, hauria funcionat. Però teníem temps per fer-ho, i les ganes d’obligar-nos a repassar i repassar. I un cop ho teníem, deixar-lo reposar i tornar-ho a repassar. El màster definitiu s’ha fet fa molt poc. Vàreu tancar gira el novembre de 2019, al gener trèieu un vídeo de resum i al cap de poc arribava la pandèmia. El disc ha coincidit en un moment de canvis personals vostres, de paternitats i maternitats, i de sacsejada col·lectiva.ROSER CRUELLS. Nosaltres teníem plantejat fer un any d’aturada i poder treballar el disc tranquil·lament per sortir l’any 2021. Però ens vam reunir amb l’equip i vam veure que era inviable sortir de gira, amb tot l’equip que portem, que són 14 persones i més de 20 si comptem la gent de discogràfica o management. Si fem una gira ha de ser solvent, no podíem començar i fer dos concerts o tres. Per això vam decidir esperar un any més, perquè fos més viable, i així ho hem fet. En un mercat reduït com el nostre, també està bé per no saturar el públic i deixar que vinguin les ganes de tornar a veure un grup?J.R. Em sembla que si fos per la gent que ens segueix, sempre en tindrien ganes. És també per nosaltres, per fer un reset mental i posar-nos a composar una cosa que volem que no tingui a veure amb els discos que hem tret. Que hi hagi sonoritats noves. És molt bo fer parades mentals, trobar a faltar fer concerts i fer el nou disc amb totes les ganes del món. Aquesta vegada, això de les sonoritats noves ho heu agafat literalment. Diamants és molt divers.J.R.. No només a nivell compositiu sinó sonor. Vam buscar l’honestedat aquesta. T’odio, per exemple, va sortir amb un so com de garatge, i teníem recomanacions de “gravar-la bé”, que a la gent no li molaria… Però nosaltres vam voler que conservessin tot aquest esperit, perquè si no, totes sonarien igual. I per contra n’hi ha d’altres com Atlàntides, que la toquem pràcticament com quan vam fer el primer disc, amb el contrabaix de la Roser. Penso que en aquest disc és molt bo això, que totes son diferents. A mi me n’agraden d’altres com Diamants, tan expansiva i molt perfeccionada al mil·límetre, al costat de les que s’han quedat tal com van sortir.E.V. Encara ens agrada el so acústic, tot i que en aquest disc n’hi ha poquet. M’he imaginat Diamants amb el públic d’un festival corejant-la…J.R. Aquesta tinc moltes ganes de tocar-la en directe.E.V. El que em passa a mi és que totes les que fem me les imagino. Després et trobes que unes agraden més que altres i no saps ben bé per què. Mai no ho saps, però d’entrada t’imagines que totes poden funcionar. Alguna de les cançons va sortir en aquells primers dies del confinament. Hi va haver creadors que van aprofitar-lo molt i altres que es van bloquejar.E.V. Nosaltres també, però Un sostre fet d’estrelles va sortir aquells dies. I gairebé tal com va sortir, es va quedar. A mesura que van anar passant els dies, estaves en un pis tancat, anaves veient els morts… i et passaven les ganes de fer res. Et semblava gairebé insultant posar-te a cantar i passar-t’ho bé. Hi ha un tema que té alguna cosa especial per a l’Èric i en Jan, que es diu La solució. I no va néixer precisament ara fa quatre dies…J.R. És la més estranya del disc i em sembla que de les que mai he fet. Està basada en un riff de guitarra que vaig fer quan tenia 14 anys, em sembla. Érem a Alemanya en un intercanvi… durant molts anys li dèiem Stuttgart perquè es va fer allà. No és un compàs de pop, però al final li vam trobar una mena de flow i una tornada que té alguna cosa de trap. És estranya, però ens encaixava posar-hi una cançó diferent, honesta i de veritat. Al final, s’acaba amb La ferida, que tanca el cercle.J.R.. Estava feta d’abans de la pandèmia, si més no hi havia una idea. Parla de la pèrdua, però la pena és passatgera, pots adonar-te que tot reneix, que és un cicle i sempre serà així. Amb el vostre productor, en David Rosell, teniu una relació molt sòlida, gairebé és el quart catarra. És ell que us ha portat cap a aquestes sonoritats o vosaltres li heu marcat el camí?J.R. Ell ens ajudat en les coses tècniques, però produïm molt nosaltres. Té una gran visió pop, i un gran coneixement tècnic, però ho portàvem molt treballat.E.V. En David ha fet música molt diferent, de seguida s’adapta perfectament al que veu que volem. També hi ha participat en Roger Bosch, de Gurb, que ha ajudat molt en la part electrònica, a donar-li aquest punt jove. Ha estat un disc més col·laboratiu, però la veritat és que Els Catarres som molt nosaltres… Deu mil discos i tots estan personalitzats, com ja és marca de la casa de Catarres. Un per un, la gent podrà rascar la portada del CD, on hi ha les vostres fotografies, i trobar-hi alguna cosa. Que no és un premi monetari…E.V. Això té un punt de militància, fer el disc físic i personalitzar-lo. Han sortit tots d’aquest despatx. Però també el donem per la web. Intentem que el disc arribi a tothom sí o sí. Hi ha molta gent que no té una subscripció a Spotify o a YouTube, o fins i tot que no pot permetre’s una connexió regular a la xarxa. Hem de donar l’oportunitat que se’l puguin baixar i escoltar-lo allà on vulguin. Estem acostumats a l’streaming constant, i diuen que els servidors també contaminen, no? Teniu ganes de trobar-vos amb la gent?R.C. Moltes, al final hem acabat parats un any extra i tenim moltes ganes de tocar.J.R. A mi no m’agrada gens tancar-me a l’estudi. Assajar sí, i tocar també.E.V. En tot això que fem, la motivació és aquesta: acabar tocant davant del públic.

“A ‘Diamants’ hem fet un disc vitalista”

Els Pets omplen L’Atlàntida en el concert del seu 40è aniversari

El camí de les Oques fins al cim

Ho han tornat a fer: Oques Grasses exhaureix les entrades per als dos nous concerts a l’Estadi Olímpic de Barcelona

El Festival BBVA de Cinema de Muntanya aplaudeix Pere Casanellas i viatja al Caucas

LA PREGUNTA

Arribarà a bon port la negociació entre el Ministeri d’Hisenda i la Generalitat per al finançament singular de Catalunya?

Atraquen el supermercat Dia de Centelles

Cata Electrodomèstics acomiadarà prop d'un terç de la plantilla de fàbrica de Torelló

Desallotgen els ocupes conflictius del carrer Sant Josep de Torelló

Premi d'un milió d'euros de la Bonoloto a Vic

La 29a edició del Mercat Medieval de Vic, enguany sense bestiar

Incendi a l'antic escorxador de Gurb

Atraquen una joieria del centre de Torelló d’on s’emporten diverses cadenes

“Menys influencers i més pagesos": els germans de la Granja Armengol que arrasen a les xarxes

L’Hospital de Vic incorpora un nou aparell per al diagnòstic del càncer de pulmó

L'osonenca Carme Noguera és la persona més gran de Catalunya i l'estat amb 111 anys