L’actriu manlleuenca Mima Riera triomfa amb ‘El barquer’ al Lliure

En opinió de bona part de la crítica i del públic que ja l’ha vista, ‘El barquer’ pot ser el muntatge teatral de la temporada. Al Teatre Lliure, Julio Manrique dirigeix aquesta obra del dramaturg britànic Jez Butterworth ambientada a Irlanda. L’actriu manlleuenca Mima Riera brilla en un dels papers protagonistes, confirmant el gran moment pel qual passa la seva carrera. Al repartiment hi ha també altres noms d’osonencs. Fa poc més d’una setmana que es va estrenar El barquer a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, a Montjuïc, i ja porta l’etiqueta de muntatge de la temporada. Aquella obra que s’ha de veure sí o sí i que els espectadors recordaran d’aquí a uns anys. Julio Manrique ha arriscat amb una obra que dura tres hores i reuneix 21 actors a l’escenari, entre els quals hi ha la manlleuenca Mima Riera. El seu paper protagonista a El barquer la confirma com una de les actrius del moment, tot just un any després d’haver estrenat L’aranya a les ordres de Jordi Prat i Coll, en un altre personatge memorable. Mima Riera atribueix la bona acollida, primer de tot, al fet que “la gent hi connecta perquè és un text molt potent, cosa que ja sentíem els actors”. I malgrat la durada, “els espectadors estan molt pendents”. No va dubtar gens ni mica quan Julio Manrique –amb qui ja havia treballat en muntatges com Animal negre tristesa– li va proposar un paper destacat en aquest projecte. Van ser dos mesos intensíssims de preparació perquè, malgrat l’extensió, disposaven del mateix temps per assajar: “Volia dir que havíem d’anar-hi molt preparats”. I amb la dificultat afegida de conjuntar un grup d’actors i actrius de diferents registres i generacions, des de la veterana actriu Imma Colomer, amb 79 anys, fins a dues nenes de 8 anys. “Cada dia era un salt mortal, però es va fer la màgia i tot va fluir, vam aprendre els uns dels altres”, diu Riera. No solament es tractava d’entrar en el text de Jez Butterworth sinó en el context en què el dramaturg situa El barquer, que és la Irlanda del Nord de l’any 1981. En ple conflicte entre unionistes i independentistes, protestants i catòlics, amb l’IRA en plena activitat i una vaga de fam dels seus presos que van portar a les últimes conseqüències. Butterworth porta aquest context al si d’una família nombrosa, els Carney, i tot transcorre en un dia en què es reuneixen a la granja per celebrar la Festa de la Collita. Fa deu anys que un dels membres d’aquesta família, Seamus, està desaparegut, i la seva dona, la Caitlin –paper que interpreta Mima Riera–, ha estat acollida pel clan. El germà del desaparegut, Quinn (Roger Casamajor), havia estat a l’IRA i va decidir dedicar-se a la família. La desaparició de Seamus, que no va seguir aquest camí, ha tingut a veure amb la seva militància activa a l’lRA, però “són deu anys amb aquesta falta, sense fer un dol”. La situació canvia quan reben notícies del desaparegut. “És una obra que es planteja al voltant d’una taula on hi ha gent diferent, com passa aquí amb les famílies el dia de Nadal... aquí hi ha totes les cares de la moneda, fins i tot un anglès.” L’espectador té la sensació “d’estar mirant per la finestra” una escena molt real. Realisme portat a a l’extrem: “A cada funció, per exemple, jo cuino uns ous en directe”, explica l’actriu. Mima Riera se sent “molt feliç i afortunada” de viure aquest moment professional, tant a L’aranya com ara a El barquer. “I em queda molt de camí per seguir aprenent, perquè cada personatge et fa créixer a l’escena i a la vida.” L’obra es representarà fins al dia 15 de març, improrrogable, i per la magnitud del muntatge és difícil que surti de gira. “Però tant de bo puguem repetir més endavant... on s’ha de firmar?” Després d’El barquer, a ella no li manquen projectes, i el que es coneixerà aviat és el d’una sèrie, Pensió incompleta, que s’estrenarà a la tardor coproduïda per 3Cat i les televisions públiques de Galícia i Euskadi. La tardor passada, abans de començar els assajos d’El barquer, va rodar Cronos, una pel·lícula de Fernando González Molian sobre l’atemptat de l’any 2017 a la Rambla de Barcelona. Una vida dedicada al teatre La fotografia és de l’any 2010, amb una molt jove Mima Riera (Manlleu, 1986) actuant a l’Institut del Teatre, a Vic, a Cavalls salvatges. Era un muntatge d’estudiants de l’Institut del Teatre de Barcelona, on ella va fer la primera etapa de la seva formació. Riera ha tingut un especial lligam amb el Teatre Lliure i ha actuat a les ordres dels millors directors del país, a banda d’intervenir en diverses sèries de televisió. Més osonencs al repartiment Mima Riera no és l’única osonenca en el repartiment. A El barquer hi és també un altre dels grans actors osonencs del moment, Ernest Villegas, de Sant Miquel de Balenyà, i Marta Marco, des de fa anys afincada a Osona. També en un paper destacat hi figura Santi Ricart, de Vic, tot i que ha viscut bona part de la seva vida a Sabadell. I un jove actor que ha començat amb força el seu camí en el món de la interpretació: és Max Vilarrasa, dels Hostalets de Balenyà, que amb 16 anys acumula ja una llarga experiència als escenaris. Actor, ballarí i també acròbata, es va donar a conèixer amb Billy Elliot, el musical quan tenia 12 anys. A més d’El barquer, està girant amb el grup Grow Up Singing com a ballarí. Xavier Boada, al Lliure de Gràcia… Un altre actor manlleuenc forma part aquests dies d’una producció del Teatre Lliure, en aquest cas a l’històric escenari del barri de Gràcia. És Xavier Boada, que forma part del repartiment d’Una festa a Roma, l’obra que hi acaba d’estrenar el dramaturg Marc Artigau amb direcció de Clara Segura. L’obra posa el focus en la gent gran, i reivindica la possibilitat que puguin tenir una oportunitat per a l’amor, fins i tot quan la memòria n’esborra els records. Els protagonistes són la Romina (Marta Angelat), una dona amb Alzheimer que entra en una residència, i en Juli (Lluís Marco), a qui coneixerà en aquest lloc. Xavier Boada interpreta els papers d’en Jeroni i en Ferran de Cal Potes. L’actor venia d’estrenar La tempestat de Shakespeare amb Lluís Soler com a protagonista, dirigida per Oriol Broggi, que actualment continua la gira però amb un substitut en el seu paper. A la fotografia, Boada (tercer per la dreta) saludant el públic després d’una sessió de l’obra que van fer amb un col·loqui posterior amb professionals de l’atenció primària de l’ICS. .. i Ivan Benet, a la Sala Beckett Ivan Benet i Mireia Aixalà són els protagonistes de Com vaig aprendre a conduir, l’obra que es pot veure aquests dies a la Sala Beckett de Barcelona, amb direcció de Marilia Samper. La dramaturga nord-americana Paula Vogel és l’autora d’aquest text, que l’any 1998 va rebre el Premi Pulitzer i ara fa quatre anys un Premi Tony quan es va reestrenar, però que mai no s’havia fet en català. Com vaig aprendre a conduir és la història de Coseta –el malnom de la protagonista–, que s’atreveix a pensar en moments de la seva vida que havia mantingut en secret. I en aquest context hi té un pes la presència del seu oncle Peck, interpretat per l’actor vigatà, el que la va ensenyar a conduir. Però un personatge que en la seva adolescència la va coaccionar i manipular, en un abús que es tenyia d’afecte. “Ell és un pedòfil, un personatge complex d’abordar però molt interessant també perquè representa la part fosca que l’autora vol denunciar per explicar com funcionen els abusos intrafamiliars”, diu Benet. Com vaig aprendre a conduir estarà en cartellera fins al dia 1 de març.

L’actriu manlleuenca Mima Riera triomfa amb ‘El barquer’ al Lliure

Abel Cobos estrena ‘El rei i el drac’ a l’ETC

El festival de circ experimental Kontrast s’expandeix a Prats de Lluçanès i Casserres

Abel Reyes i els més malvats

Tona, Taradell, Sant Joan i Moià també se sumen dissabte a la campanya Cap Butaca Buida

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour