El món de l’art no ha estat al marge de la invisibilització de les dones. ACVic, Centre d’Arts Contemporànies ha programat un any 2020 carregat de propostes que trenquin el desequilibri. Tres inauguracions simultànies, aquest divendres, tenen en comú les dones creadores, i “les potenciarem en totes les exposicions”, explica Ton Granero, que amb aquest programa assumeix provisionalment la direcció del centre. Al llarg dels propers mesos s’ha de resoldre la concessió de la gestió d’ACVic per als propers quatre anys.
“En el nom de la mare. En el nom de la terra” ocupa l’espai central, amb una mostra comissariada per Assumpta Bassa que recull l’obra de set artistes de diferents procedències. “No és una visió de dones en el sentit habitual, no és visibilitzar les dones sinó escoltar el que les dones diuen”, explica Bassa. El títol escollit fa referència a una doble relació amb la pròpia condició de dona i amb la terra i la natura: “Sí a la maternitat, sí a la creació, les dues experiències es retroalimenten”. Tot això s’expressa amb llenguatges diversos: des de la pintura de Carme Sanglas a la instal·lació d’Isabel Banal, fins al vídeoart de Raquel Friera o Eulàlia Valldosera, el treball textual d’Irene Pérez, la reflexió sobre el paisatge de Lucía Loren o l’objecte tèxtil d’Olga Olivera-Tabeni.
La nova etapa d’ACVic donarà protagonisme a una sala més petita, l’Espai Lateral, on al llarg de la temporada exposaran diversos ceramistes osonencs. El cicle l’obre Carme Collell amb la mostra “Enformant colors”. “La ceràmica és un gresol on conflueixen llenguatges”, explica l’artista. Les seves peces donen protagonisme al color: “Cap altre material li dona un protagonisme tan gran com la ceràmica”. Després d’ella passaran per l’espai Jordi Marcet i Rosa Vila-Abadal, Rosa Garcia, Sama Genís o Pep Madrenas.
L’ACVic, amb la seva façana de vidre oberta a les Adoberies, aprofitarà l’espai anomenat L’Aparador com a crida amb un cicle dedicat a fotoperiodistes osonencs, Relats fotogràfics. Cada un d’ells exposarà una imatge de mida gran, acompanyada d’un text creat expressament per un escriptor. Inicia el cicle Dolors Pena, recollint “el meu vessant d’activista” amb una imatge de la Barcelona de 2015 que porta Ada Colau a l’alcaldia, acompanyada d’un text de l’arquitecta i exregidora Itziar González. De nissaga de fotògrafs, Pena constata que “hi ha poques dones fotoperiodistes”. Jordi Puig, Marc Sanyé, Pere Tordera, Pere Puntí o Adrià Costa passaran també per aquest espai. La programació d’exposicions i activitats d’ACVic “està tancada fins a final d’any”, independentment de com acabi el concurs per a la gestió del centre en els propers quatre anys, explica la seva actual gerent, Maite Palomo. Aquesta programació inclou una de les activitats que han donat més projecció al centre, el programa Art i Escola, que arriba a la novena edició i mobilitzarà una trentena de centres educatius i prop de tres mil alumnes.
Un plor de 4’33’’
Una de les peces inèdites de la mostra “En el nom de la mare” és la que parteix de la famosa peça 4’ 33’’ del compositor John Cage, que consistia a deixar 4 minuts i 33 segons de silenci davant d’un piano. En la recreació que en fa l’artista Raquel Friera, en els 4’ 33’ de la peça s’escolta el plor d’una criatura.
{{ comment.text }}