Adeu a Can Pantano

L’històric Can Pantano, un dels restaurants amb solera de la comarca, ha abaixat la persiana. Situat a tocar de la C-17, en terme de Gurb, l’establiment ha cobert 40 anys clavats de vida. Carles Pagespetit i Anna Blancafort, segona generació de la família al capdavant del negoci, han apostat per un canvi de rumb dins del mateix sector de la restauració. A partir d’aquest mes de juny reobriran les Granges La Catalana, a Vic, l’establiment que durant més de 40 anys han comandat Joan Casellas i Conxi Pujol. L’acord ja estava lligat d’abans que esclatés la crisi del coronavirus. Can Pantano va obrir les portes el 16 de febrer de 1980. La data els ha quedat gravada, a la família Pagespetit, perquè és el mateix dia que es va inaugurar el pavelló del Club Patí Vic. Resulta que l’alcalde hi havia d’assistir, però es va haver d’excusar per aquest motiu. El local ja havia funcionat antigament com a restaurant, aleshores conegut com a Can Conill del Rom. Quan el va agafar Joan Pagespetit, però, li va saber donar aires nous i una identitat pròpia. Pagespetit hi arribava amb una motxilla carregada de renovades experiències en el món de la restauració, pel fet d’haver treballat en alguns hotels d’arreu d’Europa. En aquells primers anys, molts clients van descobrir a Can Pantano plats com el goulash hongarès, el tiramisú italià o els avui tan populars profiterols, d’origen francès. Quan els fundadors es van jubilar, el seu fill mitjà, Carles Pagespetit, en va agafar les regnes juntament amb la seva dona, Anna Blancafort. A ells ja els va tocar conviure amb una nova realitat, que de fet marcaria un punt d’inflexió en el devenir de l’establiment: el desdoblament de la C-17, que va apartar el restaurant de peus de la carretera. “Per sort, tots aquests anys hem tingut una clientela molt fidel”, valora Pagespetit, conscient que “si haguéssim hagut d’obrir de nou no hauríem durant tants anys, perquè s’hi havia de venir expressament”. Enrere quedaran dues i tres generacions de clientela fidel que guardarà, de ben segur, el bon regust de plats que van fer fortuna, com els cargols, el conill a la vinagreta o l’arròs amb cloïsses, “alguns dels més demanats des de sempre”. Els últims mesos, Pagespetit i Blancafort ja havien anat rumiant la possibilitat d’un canvi d’aires. Buscaven un local més petit –a Can Pantano hi estaven de lloguer i, per fer-lo rutllar, necessitaven una plantilla de vuit treballadors–, que els donés també més flexibilitat horària. Per això, en saber que les Granges La Catalana es traspassava els va semblar l’aposta ideal. La idea era consumar el traspàs a principis d’abril, però la situació d’estat d’alarma ho haurà allargat unes setmanes. Can Pantano, mentrestant, ja és passat.

Adeu a Can Pantano

“En el nostre entorn és difícil que no hi hagi cap partidari de l’extrema dreta. Doncs per què no parlar-hi?”

Promeses de la dansa

Torelló, de Festus

El So de les Cases celebra els 10 anys

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens