Vic diu adéu a un dels establiments més singulars d’entre l’extensa carta de restaurants que hi ha a la ciutat. Aquest dissabte abaixarà les persianes, per sempre, la bodega i restaurant El Merlot.
El motiu, la no renovació del contracte de lloguer del local, que indirectament ha abocat a una merescuda jubilació la seva emblemàtica mestressa, Josefa Masjuan.
Veïna d’Aiguafreda, Josefa Masjuan –amb un cop de mà del seu difunt marit, Ramon Jolis– va obrir El Merlot l’any 1986. El local, al número 91 del carrer de Gurb, havia estat fins llavors el magatzem d’una antiga casa de vins.
I d’entrada ho van obrir, precisament, com a bodega. Al cap d’uns mesos es van adonar que només de vendre vins el negoci no donava –“havien començat a obrir-se els supermercats”, recorda Masjuan– i van fer espai per a “un parell o tres de taules”.
Així van començar a servir els primers menjars, sempre a la brasa. Ben aviat aquella llar de foc de carbó es convertiria en epicentre i emblema d’El Merlot.
El restaurant va empènyer l’espai de bodega just al tram inicial del llarg i estret local. I així ha estat fins ara, amb la típica imatge de mitja dotzena de bótes de vi, xerès, porto o moscatell que servien a granel.
La brasa, juntament amb les fustes de formatges i embotits, han estat la base de la carta d’El Merlot, sense oblidar plats del menú marca de la casa, com els cigrons amb ceps, les mongetes amb xoriç ibèric o els combinats de verdures.
Part de l’encant del local ha estat, de fet, el mateix local, amb les parets convertides en un autèntic aparador d’antiguitats, amb protagonisme especial per a les ràdios antigues, una trentena; i els rellotges de paret, el doble. Moltes d’aquestes peces les hi portaven els mateixos clients. Això sí, “les he pagat sempre; no volia deure res”.
En algun cas, si calia, ho pagava “amb ampolles de vi o de conyac”.
Després de 28 anys, aquest 1 de novembre se’ls acabava el contracte de lloguer, “i els propietaris ho volen per a ells”, explica Masjuan, la Pepi, que ha descartat traslladar-se. “Ja no tinc edat”, deixa anar.
Tampoc la seva filla, Marta Jolis, que l’ha acompanyat en bona part d’aquest periple professional, ha volgut continuar el negoci, tota sola, i en un nou local.
Durant aquests anys han passat per El Merlot tot tipus de clientela, “de totes les edats i condicions”. Masjuan es declara especialment “enamorada” dels músics i “gent de la faràndula”.
Fa 15 dies encara va poder fer dos petons a Rosario Flores, que hi va sopar després d’actuar a L’Atlàntida. És una de les moltes cares conegudes que hi han arribat a passar aquests anys, tot i que mare i filla prefereixen recordar “tots els clients i amics”.
Alguns d’ells han sortit plorant del local, emocionats, en saber que tancaven. Hi deixen massa bons records.
La coca amb xocolata
D’entre l’oferta gastronòmica d’El Merlot, es va fer un nom especial la seva popular coca amb xocolata. La recepta la va heretar Josefa Masjuan de la seva àvia, que a mitjans dels anys 50 en preparava al forn de pa que regentaven a l’Abella, a Aiguafreda.
L’àvia escalfava la coca a la brasa, hi ratllava xocolata a sobre –“de Ca l’Arumí de Vic!”–, doblava la coca i l’aixafava amb les mans. “Només es podien permetre de fer-ne per festes assenyalades”, recorda Masjuan.
Això sí, sempre que en feien “ens en guardava un bocí”. A El Merlot, la Pepi va voler “rememorar” aquella dolça proposta de la seva “padrina”. En el seu cas, però, personalitzant el procés de plegat de la coca, a la qual sotmetia a autèntics “cops de puny”, davant de la, a voltes, sorpresa clientela.
També ho acompanya d’alguns penjaments dirigits, per exemple, a la classe política o les retallades. “Sóc una dona de caràcter”, diu. Qui la coneix ho sap prou bé.
{{ comment.text }}