El relat de 20 anys de Serpent

L’any 2006 va començar tot. “Encara no sabíem com sortiria, però anàvem de bòlit.” L’any 2007 va començar a agafar força, però la idea de desfilar pel pont de Can Molas no era del tot bona. L’any 2008, la barca que travessava el Ter feia aigua i “s’anava enfonsant a poc a poc”, l’havien d’anar traient amb una galleda... però el públic no ho va notar. Entrebancs dels inicis: “Vam tenir clar que el Serpent pot amb tot.” Així començava el relat dels 20 anys d’història de la festa en l’espectacle El Serpent, veus d’un riu que recorden, que dissabte va omplir completament el Teatre Municipal de Manlleu en cada una de les tres sessions que es van fer a la tarda-vespre. https://www.youtube.com/watch?v=wT2_M_mlxFc Un grup d’actors-narradors vestits amb l’americana de ratlles blanques i negres que identifica el qui explica el curs de la festa es va anar succeint per explicar-ne les vicissituds, progressos, anècdotes i millores que han acabat convertint-la en un símbol manlleuenc. El muntatge, dirigit per Biel Costa i Laura Sitjà, alternava el fil del relat conduït per aquests narradors amb muntatges audiovisuals que ajudaven a remarcar els punts d’inflexió de la festa. El Serpent es presentava, així, com una successió en què cada edició ha fet una aportació al que ha acabat essent la celebració popular. Les més reeixides s’han quedat i han passat a formar part del programa. L’estrena del recorregut per Dalt Vila i l’escena de la sortida dels capgrossos pels balcons de Can Puget: “Va esclatar la màgia” aquell dia. La del Salt del Diamant, que va completar la festa amb la disbauxa de matinada. El Serpent dels Menuts i la seva progressiva evolució, planter per transmetre la tradició. El dia que per primera vegada es va cridar al Serpent, a la plaça Fra Bernadí el desafiant “No passaràs, tenim el teu diamant”. Quan la festa va tenir en Rosa Baulenas la primera narradora, o algun cop que al Ter hi havia poca aigua i el Serpent el travessava més bé però la barca tocava a terra. Cada any amb més gent, això sí, fins que la pandèmia ho va interrompre tot, i el Serpent només va poder fer-se present a Ràdio Manlleu i, immòbil, va contemplar els concerts de la festa major des de sota les voltes de la plaça Fra Bernadí, amb el públic guardant distàncies i emmascarat. El retorn havia de ser grandiós, i va venir de la mà de l’enginy de La Fura dels Baus. Si als inicis Comediants havia ajudat a donar forma a una festa popular de carrer, aquell any de mitja normalitat ells van convertir-lo en excepcional i van fer volar el Serpent a la zona esportiva davant d’un públic bocabadat. Va ser “un punt d’inflexió” i des de llavors cap aquí no ha fet més que augmentar la participació, fins i tot ara fa dos anys quan va ploure. “En el moment que esclata el petard a la Devesa, el Serpent no para.” Els que van començar el Serpent dels Menuts ara ja són grans, la festa es transmet generacionalment: s’ha creat una tradició. I al final de l’espectacle, la sortida a l’escenari del Teatre Centre dels tres serpents –l’original, el nou i el dels menuts– amb la música amb què es tanca la festa cada any i l’aplaudiment rítmic de tota la platea del teatre certificava que la llegenda té corda per a molt de temps més.

El relat de 20 anys de Serpent

Onze dies per no parar a Sant Julià

La guia d’activitats per al cap de setmana

20 anys a l’entorn de Valldaneu

Naim SK portarà el ‘Cargol treu banya’ a la Sala Apolo

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Un incendi com cap altre

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Un mercat més buit i acalorat

Pascual ofereix als treballadors de Gurb l'opció d'anar a treballar a Aranda de Duero

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

Els estudiants excel·lents del 2026

Emotiu minut de silenci a Manlleu per la mort dels dos germans bessons ofegats al riu Ter