Adeu a El Petricó

Santuari de la carn a la brasa i celler prominent, El Petricó, un dels locals de restauració amb més personalitat de Vic, va abaixar la persiana dijous a la nit. Però no per 15 dies, com ha hagut de fer tot el sector, sinó definitivament. La situació d’inestabilitat que ha generat la pandèmia ha accelerat la decisió de la seva propietària, Carme Güell, la popular Carmeta, de jubilar-se, als 63 anys. Ella, juntament amb Joan Mundó, en Tramon, que ja fa un temps que ho estava, de jubilat, van obrir aquesta braseria fa 25 anys. Corria un mes de febrer de 1995. “Ara mateix sento molta pena, molta tristor; són 25 anys aquí dins, però les circumstàncies són aquestes”, deixava anar una emocionada Güell divendres a la tarda, mentre amb uns amics començaven a desmuntar el reconeixible mobiliari d’aires rústecs. A Güell li sap greu no haver pogut acomiadar-se de tothom “com m’hauria agradat”, cara a cara. La decisió inicial era plegar el 31 d’octubre, però el tancament decretat de bars i restaurants pel coronavirus ho va precipitar. Amb tot, dijous a la nit, els últims clients que encara s’hi van entaular –i que omplien tot l’aforament permès– van aprofitar per regalar-li uns rams de flors i una pancarta signada amb la frase “Gràcies per aquests 25 anys”. Joan Mundó, que en el seu moment ja havia obert El Tinell a Sant Miquel de Balenyà, i Carme Güell, que havia passat per Els Angelets o El Pla de l’Os, al mateix poble, van trobar en aquest local amb encant del carrer Arquebisbe Alemany el lloc ideal on arrencar un nou projecte. L’anterior inquilí, que hi tenia una bodega de vins, s’ho traspassava i no s’ho van pensar dues vegades a instal·lar-s’hi. Les grans barriques de fusta que sempre han presidit el sota teulada n’eren el principal testimoni, del seu passat. I ells van voler preservar aquest esperit de bodega que ha respirat l’establiment, un esperit que destensava l’ambient i convidava a la conversa. Güell reconeix que sempre van ser fidels a una cuina “planera i senzilla”, bàsicament a base d’amanides i carn a la brasa. L’únic requisit, “que la carn fos bona i de proximitat, que en diuen ara”. El secret de tot plegat, però, ha estat, segons ella, la mateixa clientela: “Hem estat de molta sort, sempre he tingut gent molt maca i agradable”. Amb alguns d’ells hi han acabat travant “una bona amistat”. Una de les peculiaritats d’El Petricó és que només servien sopars –l’any 2011 van obrir un espai de migdies, a base de tapes, però no els va acabar de funcionar– i s’havien convertit en un dels fogons de la ciutat que romanien encesos fins més tard, ideal per a comensals tocatardans. Ella, però, no se’n queixa, d’haver hagut de tranuitar sovint. I és que “sempre he disfrutat molt amb aquesta feina”. És per això també que li va costar “decidir-me” a fer el pas de tancar. A Güell i Mundó els hauria agradat posar el negoci en traspàs, però els propietaris de l’edifici –amb qui ara els tocava renegociar el preu del lloguer, a l’alça– ho van declinar. El tancament d’El Petricó se suma al d’altres bars i restaurants de Vic com el Mamma Meva, el Nou Bar o Ca la Pagesa, que també han abaixat la persiana els últims mesos. Efectes col·laterals d’uns temps difícils que no entenen de nostàlgies. L’immoble, d’una sola planta i façana singular, va ser construït als anys 20 del segle passat, poc després de l’obertura del carrer, el 1910. La proximitat del tren va afavorir l’edificació de diversos magatzems, en aquest cas dedicat durant anys a la distribució de vi i oli. L’edifici, avui, no està catalogat i, per tant, no es descarta que s’hi acabi aixecant un bloc de pisos. “Em sabrà greu si un dia passo per davant i el veig a terra”, admetia la Carmeta amb un punt de tristor.

Adeu a El Petricó

Deu dies de festa major sense parar a Taradell

La cultura catalana pren Estocolm: “Als carrers la gent parla català”

El festival poètic Pirineu, Terra de Versos se’n va de Ripoll amb crítiques a l’Ajuntament

15 anys dels Dracs i Diables, a la festa de Ribes de Freser

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici de vuit metres a Setcases

Ja hi tornem a ser

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Dos detinguts per agredir violentament un home a casa seva a Torelló

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Un forn de pa ecològic en lloc de màquines expenedores de pizzes