“Algun dia em diran que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina fantàstica”

Amb una llarga trajectòria i un cop tancada la gira d’El Último de la Fila, el seu cofundador, Quimi Portet, serà l’encarregat de posar punt final a la 38a edició del Mercat de Música Viva de Vic. Una actuació que protagonitzarà diumenge a la plaça Major, i que, tal com recull el músic vigatà a La tramoia, l’espai de cultura i espectacles d’EL 9 TV, vol ser un retorn als seus “concerts habituals”. Normalment, la gent que ve al MMVV presenta el seu últim disc, nou espectacle… Però Quimi Portet fa vuit anys que no treu un disc amb temes propis. Què veurem aquest diumenge? El que veurem seran cançons dels meus discos. De tots potser no, però pràcticament. Per tant, és un repertori de grans èxits? Sí, es podria dir així. I sobretot amb el grup –amb Ángel Celada, Txell Rovira i Albert Lax–, que ens ho passem molt bé. Ja fa uns anys que toquem junts. Reprenem els nostres concerts després del parèntesi de la gira d’El Último de la Fila, i ens fa molta il·lusió. Hem estat assajant uns quants dies, perquè són sis mesos sense produir-nos amb aquesta configuració, i estem encantats de fer-ho. Parlem-ne. El seu darrer disc en directe, Si plou, ho farem al pavelló, encara l’havia fet amb la formació antiga. Al baix hi ha incorporat la vigatana Txell Rovira. Com va ser el seu fitxatge? L’havia vist tocar amb el seu grup, Bloom, i la trobava fantàstica. A més de tocar el baix amb molta dignitat i precisió, té una veu espectacular, que aporta molt al grup. Tota la vida havia anat amb Antonio Fidel, que gairebé era la seva ombra. Home, no es pot negar que substituir Antonio Fidel era complicadíssim. Vam anar dos anys sense baixista. Quan ell va marxar per motius familiars, les primeres gires les vam fer sense baix. No el podia substituir. Quan va marxar definitivament, però, va ser quan, havent vist Bloom tocar, em va encantar. On també hi ha hagut canvis és a la guitarra. L’havia acompanyat Jordi Busquets durant més de 20 anys i ara hi té un altre jove. Sí, Albert Lax, de prop de 30 anys. És de Granollers i és un músic excel·lent, un fora de sèrie. Toca en molts grups i és multiinstrumentalista: toca el baix, la guitarra, el teclat… I canta com els àngels, també. Amb Busquets vam passar 21 anys fantàstics, però de tant en tant hi ha canvis en un grup. Si són cada 21 anys, no n’hi haurà gaire més en aquest. A la bateria sí que continua la batuta de sempre. Amb Ángel Celada porto uns 12 o 13 anys i és un plaer estar amb ell. És un honor i un privilegi per a un grup que es mou en àmbits reduïts tenir un músic del seu calibre. Acaba d’arrodonir molt bé aquest combo. Repassada la banda que l’acompanyarà diumenge, en aquest perfil de concerts a vegades apareixen col·laboracions o sorpreses. N’hem d’esperar alguna? Home, si hi ha alguna sorpresa, serà una sorpresa. Ho serà fins i tot per mi. La veritat és que no hi he pensat gaire. Tampoc m’agrada anunciar un concert com una actuació amb sorpreses, perquè el que ens fa il·lusió és reprendre el nostre concert habitual. El que farem és tocar les nostres cançons. Si abans dèiem que fa vuit anys que no hi ha temes nous de Quimi Portet, la pregunta és obligada: el 2027 pot ser que n’hi hagi de nous? Jo diria que sí. Si em deixen, sí. En aquests últims anys he fet televisió amb en Peyu i Albert Pla, al Natura sàvia. El programa dura poc, però rodar-lo bastant. Vam fer el disc Desbarajuste piramidal amb Manolo García, un disc doble que vam estar treballant més d’un any. Jo soc incapaç de fer dues feines al mateix temps. Tinc moltes ganes de fer un disc nou, un de clàssic, on hi hagi 12 o 14 cançons noves. Jo diria que aquest any vinent ho podré fer i ja hi estic treballant. I havent fet tants discos, quan fa material nou, quin és el perill? Repetir-se? La veritat és que amb les músiques no tinc cap problema, perquè per mi són un joc. El faig habitualment i van sortint músiques i músiques. No s’acaba? No, perquè té quelcom de pueril, d’infantil, que no s’acaba mai. Els textos, en canvi, són més complicats perquè t’hi has de mullar. Durant la joventut i la primera adultesa hi ha temes recurrents de la música popular com l’amor o el desamor. Quan tens 68 anys són temes que no és que s’evaporin, però sí que tenen menys rellevància en la pròpia vida. Hi ha més dificultats per trobar el tema i el to adequat. Com el troba en el seu cas? Hi ha l’humor i per allà és per on trobo el to i la meva manera de funcionar. Una forma de filosofia barata, casolana, bastant nostrada, que ens porta als avis i a coses que havíem sentit de petits. És per on trobo la manera de manifestar-me verbalment. Musicalment no he tingut mai cap problema. Ha de fer un disc instrumental, doncs. No, els trobo absolutament avorrits. Crec que la part més important de la música popular és la veu i, concretament, el text. La música és importantíssima, però és bàsic que hi hagi una lletra. Parlant de lletres, no fa pas gaire va treure el llibre Cançons en bell llemosí, on es recullen els seus hits. Devia portar feina, també. Doncs sí. Hi ha una introducció a cada disc, i intento recordar anècdotes de cadascun d’ells i quin era l’estat d’ànim real quan es van gravar. N’hi ha des del 1987 fins al 2020, i em va fer molta il·lusió poder-ho fer. Va ser una proposta editorial o va venir de vostè? Va ser idea meva i de la meva senyora. Un dia vam imprimir totes les lletres i ens les miràvem. Vaig parlar amb Miquel Adam, un amic editor de Segona Perifèria, i li va entusiasmar la idea. Ell va suggerir-me d’escriure introduccions de cadascun dels discos. I m’ho vaig passar tan bé recordant les gravacions... A vegades es podria pensar que és el llegat que deixa, però ens queda clar que no té ganes de plegar. La veritat és que no. El meu lema és “Ja ens avisaran”. Suposo que algun dia un metge, familiar o psicòleg em dirà que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina. Som molt afortunats, perquè és una feina fantàstica, que he pogut fer i crec que continuo fent amb dignitat. I pel que fa a El Último de la Fila, a molta gent li va sorprendre el retorn amb la gira. Quan ho van decidir? En vam començar a parlar quan acabàvem de fer el disc Desbarajuste piramidal. Va sortir en una sobretaula i vam dir que ho havíem de fer, tot i que en Manolo i jo érem els més escèptics. No has de tenir mai clar que ho ompliràs, però ha anat molt bé. Ara en sortirà fins i tot un disc. Estava previst? Això no ho anuncies fins que tens clar que ho pots fer. Vam gravar tots els concerts perquè eren especials, i quan es va acabar la gira ho vam escoltar i vam veure que hi havia la possibilitat de fer un disc. L’hem estat mesclant durant tot el mes d’agost, i arribarà al novembre. Queda enterrat el projecte d’El Último de la Fila? No en tenim ni idea. La vida va fent i nosaltres anem fent. En Manolo té la seva carrera i jo tinc la meva, i tots dos som feliços. I si a sobre podem fer això de trobar-nos de tant en tant, som afortunats. Amb en Manolo vam trobar una manera de compondre junts que ens donava uns resultats per sobre nostre, però la base de tot això era l’amistat i l’humor. A vegades això està molt per sobre de les qualitats professionals.

“Algun dia em diran que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina fantàstica”

Júlia Serrasolsas, de Ginestà: “El directe és un termòmetre de com ha anat la sortida del disc i està sent una passada”

La plaça Major vibra amb la primera gran nit del Mercat

‘Sa nit i es dia’, de Júlia Colom, guanya el primer Premi Marc Lloret a millor cançó

1.300 professionals acreditats a la 38a edició del Mercat de Música Viva de Vic

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

Troben mort un conegut veí de Viladrau

Aliments que ajuden a mantenir els ossos forts

Entitats i veïns del barri d’Osona de Vic demanen una solució per evitar el desnonament d’11 famílies

Roben material dels Bombers de Vic

Tanca el quiosc de la plaça de la Divina Pastora de Vic

Segon premi de la Loteria Nacional, venut a Taradell

Adjudiquen les obres de la plataforma PRIMA de Gurb per 6,7 milions

Trien tres escoles d’Osona entre les 100 prioritàries per climatitzar abans del juny del 2028

Cremen dos contenidors industrials a Torelló