En els festivals de cinema no és gaire habitual que una pel·lícula d’animació s’emporti premis competint amb les d’imatge real. Però això és el que li acaba de passar al realitzador Aleix Pitarch, d’Olost, que la setmana passada va triomfar al Festival Internacional de Curtmetratges de Kíev (Ucraïna) amb el seu film Orders. Pitarch es va endur el Grand Prix, el premi més important del certamen, que confirma la bona trajectòria d’aquesta pel·lícula que va estrenar a la darrera edició del D’A Film Festival de Barcelona.
“El premi de Kíev va ser una sorpresa, és un festival jove que s’ha forjat un prestigi en el circuit”, explica el cineasta. Fins i tot no havia previst d’anar-hi, i no va recollir el premi personalment, “cosa de la qual ara em penedeixo una mica”. Anteriorment, Orders ja havia tingut una molt bona acollida a l’Animafest de Zagreb (Croàcia), que sí que és una referència en el món de l’animació, al costat dels que es fan a Annecy (França) i Ottawa (Canadà). Tot fa pensar que Orders tot just està començant el seu camí itinerant arreu del món.
De fet, hi hauria festivals que no l’acceptarien per la durada, que és de mitja hora. “Ja era conscient que això seria un problema, quan vaig escriure el guió”, diu Pitarch. Tècnicament, se situaria en la categoria d’un migmetratge. Es tracta, per tant, d’una pel·lícula llarga que ha estat treballada durant un període llarg de temps: va començar a treballar en el guió l’any 2009, i ha anat fent seguir el projecte mentre treballava en encàrrecs professionals diversos en el món de la imatge i de la música. “Es pot dir que l’he fet amb pressupost zero”, explica.
La història d’Orders té un punt d’esgarrifosa. De fet, es basa en uns fets reals i comença quan es rep una trucada en un restaurant, a l’hora punta dels sopars. Un home que s’identifica com a agent de l’autoritat demana als treballadors que retinguin una seva companya, perquè es sospitosa d’haver comés un delicte. Poc a poc, els anirà ordenant accions que van més enllà del que es pot suposar per a un policia que truca per telèfon. L’argument planteja preguntes sobre fins on podem estar diposats a arribar complint ordres. “Era l’argument dels nazis al judici de Nuremberg, ells feien el que els havien manat”. Pitarch volia que el públic es fes la mateixa pregunta que ell: com pot ser que això passi avui i pugui estar basat en fets reals? I com pot ser que la barbàrie es desencadeni a partir de l’únic poder de la paraula? En la posada en escena, evita el relat directe del que està passant al lloc on està retinguda la dona: “amb les peces que li dono, l’espectador ha de construir el trencaclosques, la seva imaginació fa la resta”. En aquests casos, el risc és que la història que funciona sobre el paper d’un guió resulti poc comprensible una vegada convertida en imatge. “Per això estic content de com ha funcionat als festivals”
Formalment, Pitarch ha arriscat en una altra premissa del seu film: a diferència del que passa moltes vegades en l’animació, ell intenta que els moviments i gestos dels personatges no expressin la psicologia dels personatges. “És habitual, i a vegades s’aplica de manera molt vistosa”. En canvi, ell crea uns personatges molt realistes, que es mouen en el dibuix com ho faria un actor real. I també aquest factor sembla que ha agradat als jurats.
Tot just després d’haver rebut el premi a Kíev, el cineasta d’Olost ha rebut la confirmació que Orders havia estat seleccionada per al festival Fantasia de Montreal (Canadà), un dels més grans dedicats al gènere fantàstic i de terror. “La veritat, també aquí m’ha sorprès que m’agafessin”.
EL CINEMA D’ANIMACIÓ TAMBÉ ÉS PER A ADULTS
Format a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audivisual de Catalunya), Aleix Pitarch té ja una llarga trajectòria, molt personal i allunyada de condicionaments. Amb el curt Dreamland (2006) ja va aconseguir diversos premis. Mentrestant, ha realitzat videoclips, aprofitant que ell també és músic. “Toco una mica tots els pals, i m’interessa que moltes vegades convergeixen”. De moment, Orders encara no està disponible en plataformes perquè vol que tingui vida primer en festivals. Pitarch lamenta que aquí –a diferència d’altres països d’Europa– l’animació estigui associada encara només al públic infantil o jove. I que costi trobar finançament, per la qual cosa sovint s’ha d’anar a fora.
{{ comment.text }}