Un lloc idíl·lic amb potencial

El 2016, en una caminada, Santi Torrent i Marina Domingo van descobrir Bellmunt. Hi van arribar des de Barcelona i els va encantar. Poc imaginaven llavors que un any després, i al cap d’unes quantes visites més atrets per aquell lloc, se’n convertirien en els nous ermitans. Es va donar la casualitat que l’anterior deixava la concessió –la titularitat és del Bisbat de Vic– “i ens hi vam poder agafar”, diu Torrent. L’any que ve, per tant, hi celebraran el 10è aniversari com a responsables del bar-restaurant i hostatgeria del santuari. I fa pocs mesos, tocant al venciment de la concessió, van acordar amb el Bisbat un nou contracte per 15 anys més. S’han embrancat, a més, en reformes i inversions importants, com sobretot la renovació integral del sistema de calefacció i aigua calenta amb una caldera de biomassa que vol ser paradigma “de la nostra aposta per la sostenibilitat, que tenim molt ficada entre cella i cella”, apunten tots dos. El santuari ofereix 20 places d’hostatgeria de cap de setmana amb l’encant d’un entorn que, a més de vistes de la Plana de Vic i el Vidranès i panoràmiques des de Montserrat fins al Pedraforca, permet rutes i descobertes per la Vall del Ges i el Bisaura. I és, també, una petita Meca de caminadors, corredors, ciclistes i voladors d’ala delta, que tenen en Bellmunt un dels seus destins preferits. Aquestes últimes setmanes, Bellmunt i els seus ermitans han tingut una publicitat afegida. L’anunci d’una oferta de feina i algun fake inclòs a l’hora d’interpretar-la s’han fet virals. “Vam estar buscant gent a través de serveis d’ocupació per cobrir dues baixes de final d’any que eren centrals en l’engranatge, però no trobàvem perfils.” I donant-hi alguna volta més, van arribar a la conclusió que més que treballadors per col·laborar puntualment en el servei de bar, cuina, menjador o habitacions, “ens seria ideal trobar una parella que, com vam fer nosaltres fa 10 anys, apostessin per un canvi que els portés a implicar-se en un projecte que és de feina i de vida”. Però no per substituir-los, sinó per sumar-s’hi. I no per poder-hi viure, sinó només treballar-hi, que és un dels equívocs que han hagut d’aclarir. I fent tots els papers de l’auca “amb perfil polivalent”. La convocatòria es va fer a través de la plataforma repoblem.cat –“exemplar, la feina que fan”–, però es va fer exponencial quan algun mitjà en va fer la seva pròpia lectura i ho va limitar a una oferta per viure i treballar en una bonica ermita al mig de muntanyes i un paisatge idíl·lic. “Que ho és; però el que també hi ha és molta feina”, diu Domingo rient. “Hi ha potencial per créixer, fins i tot per obrir entre setmana i oferir hostatgeria i instal·lacions per a estades o reunions d’empresa, perquè els espais i els serveis hi són; però ara mateix és una il·lusió inassumible, perquè ens falten mans i nosaltres ja estem treballant molt per sobre de la jornada laboral”, certifiquen. Però estan esperançats. L’impacte de l’oferta s’ha traduït en uns 200 correus de gent interessada. “Fins i tot de Rússia, Israel o Argentina”, expliquen com a curiositat. Però també d’arreu de Catalunya “i de la comarca”. Ara s’entrarà en la fase de primeres entrevistes telemàtiques per anar fent cribratge i passar a una segona fase presencial. “Ens agradaria poder-ho haver tancat a l’estiu.” Mentrestant, superat el parèntesi del canvi d’any amb el servei tancat per vacances, “intentarem acabar la temporada amb els col·laboradors puntuals que anem tenint”. I si acabat el procés no es pot resoldre aquest reforç, “potser ens tocarà canviar l’objectiu de créixer pel de fer-nos petits i adaptar el servei a les possibilitats reals que tinguem”. Plantejar un canvi de vida “il·lumina moltes ments i sempre pot ser il·lusionant”, diu Torrent. I per altra banda, “viure i treballar a Barcelona… t’acaba tancant i fent pensar que fora d’allà no hi ha oportunitats; i cada vegada és més el contrari”, conclou Domingo. Els ermitans de Bellmunt tenen per davant setmanes de feina: continuar al capdavant dels serveis del santuari i, alhora, convertir-se en improvisada empresa de selecció de personal per veure si, entre les desenes de candidats, troben els que busquen. Per ells, el que seria veritablement idíl·lic seria aconseguir-ho.

Un lloc idíl·lic amb potencial

Els Croquetes guanyen el concurs d’arrossos Can Paella de Torelló

L’Estival Market de Gurb tanca amb èxit la tercera edició

Un escàner gegant

De l’ús medicinal al festiu

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Hem tornat a néixer”

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Els Bombers rescaten una dona al Balandrau

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Entre boscos i sense presses

Desallotgen un edifici històric de Manlleu per infrahabitatge

“No hi ha dubte que havia de ser aquest dia; és una gran efemèride”