El joier manlleuenc Xavier Gaja fa en el llibre Manlleu, una vila d’anècdotes i curiositats un recull d’aquelles històries de la vila que no surten en els papers oficials.
Gaja publica en aquest treball, que aquests dies s’ha posat a la venda, fets i tafaneries, moltes de les quals han passat entre les diferents generacions a través del boca-orella.
Fruit d’una quinzena d’entrevistes amb gent gran, l’autor trasllada al paper aquelles històries del carrer, assegurant-ne però veracitat. Precisament, per evitar que “s’inflessin” o davant de “versions molt diferents” entre les fonts orals, ha optat només per transcriure aquells detalls que havien pogut corroborar més d’una persona.
La primera part del llibre són aquestes històries explicades amb les entrevistes, mentre que la segona és un recull de curiositats. El llibre permet, a través de petits capítols, recuperar a través d’anècdotes establiments ja desapareguts com la semoleria de Miquela Embustera, al carrer Fedanci –que tenia aquest nom perquè del que deia “la meitat era mentida i l’altra meitat no era veritat”–, el primer taxi que hi va haver a Manlleu, les primeres sessions de cinema que es feien a la Plaça o l’anècdota de posar nom a un forn de la plaça Fra Bernadí o d’un venedor cec. El llibre recull anècdotes i curiositats des del 1925 fins al 1970.
El llibre es pot trobar a la mateixa Joieria Gaja, a totes les llibreries de Manlleu i a la llibreria La Tralla de Vic. La il·lustració de la coberta és obra de la ninotaire vigatana Pilarín Bayés.
Gaja és un apassionat de la història de la seva ciutat i també de la fotografia. D’ofici joier, aquest manlleuenc ha engegat diversos projectes relacionats amb aquestes dues passions.
Ha publicat, ja sigui en format digital o paper, llibres com Les societats manlleuenques 1560-1936, Menuda història de la targeta postal a Manlleu 1903-2009 o Manlleu, postals per al record 1903-1990, amb Joan Gabarró i Salvador Vilasís. Des de fa uns mesos prepara un llibre de comparatives de Manlleu, conjuntament amb Ramon Crespi.
· Al Capone
Franki Carbó, mà dreta d’Al Capone, tenia ascendència manlleuenca. Segons Gaja, el seu pare va marxar de Manlleu el 1921 per fer les Amèriques. El seu fill Francesc va créixer al carrer i als 21 anys “ja sabia què era matar”. També tenia arrel manlleuenca Ramon Mercader, l’home que va matar Levs Trotsky.
· Cobla d’en Serra
Era una colla de caramellaires molt festiva de la segona dècada del segle XX. Entre setmana eren, explica Gaja, “molt religiosos”, però el cap de setmana eren “molt de la gresca”. Algunes de les seves excentricitats eren les seves particulars vacances: s’instal·laven a passar tres dies sota el pont del tren.
· Penya Trukoff
La seva principal activitat era el teatre irònic i divertit. Els diners que recaptaven els donaven a les monges de l’Hospital. En un espectacle crític amb l’Església, les monges no els van voler acceptar els diners de la recaptació. Com que els van dir que si no la recaptació la gastarien “en disbauxa”, les religioses els van acabar acceptant.
