Animals que parlen de nosaltres

Dues exposicions col·lectives destaquen aquests dies a Vic. Al Museu de l’Art de la Pell, s’exhibeixen obres de 15 artistes contemporanis, molts d’ells osonencs, que tenen en comú la referència al món animal. “Animals singulars” és un mostra paral·lela a “Bèsties”, que encara es pot veure al MEV. Al Temple Romà, el Grup Matèria d’artistes alacantins presenta ‘El sagrat i el profà’, amb set creadors que l’han pensada per a aquest lloc. De museu a museu, d’un costat a l’altre de ciutat, dues exposicions dialoguen. Al Museu Episcopal de Vic continua la mostra “Bèsties”, mostrant tot el simbolisme que els animals tenien en el món medieval. I mentrestant, el Museu de l’Art de la Pell reuneix obres de 15 creadors contemporanis a “Animals singulars”. La mateixa natura, però vista amb ulls d’artistes d’avui, seguint una tria del comissari i crític d’art Miquel Bardagil. No és casual, aquest diàleg: els dos museus treballen sota una mateixa direcció. La proposta de Bardagil de mirar el mateix tema des d’un prisma actual va ser ben acollida. D’alguna manera, hi ha elements comuns: “Els artistes parlen de la nostra societat, utilitzant els animals com a simbolisme o com a metàfora”. Semblant al que feien els seus antecessors. La natura serveix per crear un discurs sobre la cultura, en cada moment històric. La diferència és que mentre que la majoria dels medievals romanen en l’anonimat, dels presents en sabem els noms. Els que ha escollit Bardagil per a la mostra, “amb un criteri flexible”, reuneixen els més joves i més veterans, més reconeguts o menys. I amb bona presència de noms osonencs. Un d’aquests dona la benvinguda al visitant: Josep Vernis, que hi és present doblement. D’una part, amb obres que es remunten als anys 70 i 80, quan els mites animals ja eren presents en la seva obra (els braus, i un minotaure femella). Cap al final, Vernis tornarà a oferir obres més recents, uns “improbables insectes” que crea amb materials nous, asfalts i alumini. Amb mig segle de diferència, inquietud i coherència. Crida l’atenció també el treball d’Oscar Holloway, ara també resident a Osona, que parteix de representacions de bovins del segle XIX amb la finalitat de mostrar varietats genètiques, que combina amb grafismes de Cy Twombly, per provocar “una reflexió sobre què és i què no és art”. O la curiosa experiència d’Isabel Banal a partir de les formigues, a les quals els treia la càrrega que portaven i la traslladava al paper, dibuixant-hi la formiga. Hi és present en aquesta sala Jordi Cano amb l’obra Les llàgrimes de Jeff Koons, procedent del fons de la UVic-UCC, que després de dues dècades se’ns mostra absolutament actual, amb el tema del trànsit de la infantesa a l’edat adulta expressat amb els símbols del llop i la Caputxeta. A prop d’ell, el visitant es sorprendrà amb les rAtz, rates de l’osonenca ro_X_anne emergint de sota uns plafons. “Animals singulars” dona espai al videoart, recuperant una peça de Francesc Abad on la velocitat d’un felí caçant porta a parlar de la màquina del capitalisme. O també, en el passadís, els Seahorses, cavallets de mar viatgers en un treball de Francesca Llopis. I finalment en un vídeo de Jordi Lafon, Solitud/custòdia, expressades les dues en la imatge d’un gos. La fotografia hi és present amb un nom consagrat, el de Joan Fontcuberta, i un treball fet l’any 1989 amb Pere Formiguera en què trencar límits entre realitat i ficció, qüestionant com ens podem creure discursos si són ben embolcallats. Des d’una altra òptica, quasi mística, es recupera Nocturn. El llebrer, un treball amb què Toni Casassas va guanyar la desapareguda Biennal del Casino de Vic. Fotografia també, utilitzant tècniques antigues, és la de la sèrie Retrat d’un pastor, de Maria Vernet. I una visió de l’exposició no seria completa sense l’esment als Naturalismes, dibuixos de l’escultor Toni Giró sobre el seu paisatge més proper treballats en l’any del confinament i la pandèmia. El conjunt és d’una gran riquesa de perspectives, unides pel fil comú de la presència dels animals i les relacions simbòliques que hi establi. Es podrà veure fins al proper dia 21 de gener.

Animals que parlen de nosaltres

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

Entre la fàbrica i la distopia

Subirachs i Tordera, de mèrit

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Osona Ripolles

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”