Entre mitjans i finals del segle XIX, el moviment de la Renaixença té a Vic un dels seus epicentres. D’aquí en surt un dels seus grans ideòlegs, Jaume Collell, la seva principal figura literària, Jacint Verdaguer, i un grapat de noms d’intel·lectuals (Narcís Verdaguer, Josep Gudiol, Manuel Serra i Moret o Raimon d’Abadal, entre d’altres). Cap dona entre ells, en part perquè reflecteix com era la societat de l’època i en part per oblit posterior. Només el nom de la poeta Mercè Font i Codina ha tingut una certa rellevància.
Ara, l’investigador i divulgador de la història vigatana Carles Costa crida l’atenció sobre una altra figura femenina de la Renaixença: al llibre Antònia Bardolet, una estrella en l’univers vigatà, publicat en una edició digital, recull tota la informació que ha pogut obtenir sobre una dona que “en el seu moment es va fer un nom, en un món d’homes”, segons explica.
Antònia Bardolet i Boix va néixer a Vic l’11 de desembre de 1877, en un moment d’efervescència: s’havia creat el Círcol Literari, es posaven les bases del que havia de ser el Museu Episcopal, s’estava a punt de descobrir el Temple Romà… Bardolet naixia en el si d’una família de paraires vinguts de Borredà, que vivien al carrer Estret. De jove, ja va destacar en l’àmbit de la cultura, escrivint poesies i rondalles que van ser publicades regularment en la premsa de Vic, com la Gazeta Montanyesa. I també va transcendir fora de la ciutat i la comarca: la revista Feminal, que Carme Karr va impulsar l’any 1907 a Barcelona, publica l’article “La ciencia y la dona catalana”, en què destaca les observacions astronòmiques fetes per Antònia Bardolet i una conferència en què les va explicar a la Societat Astronòmica de Barcelona. L’interès per aquesta ciència li venia de l’amistat amb l’astrònom Josep Pratdesaba. Ell també la va iniciar en l’estudi i la pràctica a l’esperanto, la llengua que s’havia creat amb l’objectiu que esdevingués una eina de comunicació internacional. “Va ser una esperantista activa”, afirma Costa, i va mantenir correspondència en esperanto. Així mateix, va traduir una novel·la de l’anglès (El defensor del silenci, de la nord-americana Margaret Ellen Henry-Ruffin, que es va publicar per entregues a la Revista de Vich). Va participar també en entitats, especialment al Centre Excursionista de Vic, en què era l’única dona entre les 74 persones fundadores, i a l’Ateneu Balmes, per preparar el centenari del filòsof.
Antònia Bardolet es va casar amb l’industrial Salvador Estabanell i va viure també un temps a Centelles, tot i que mantenia casa a Vic. L’any 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, van marxar a França i a Xile, i a la tornada l’activitat pública d’Antònia Bardolet minva. Establerta a Borredà, va dedicar-se a la gestió del seu patrimoni fins la seva mort, el 17 de desembre de 1956. Està enterrada a Borredà.
Carles Costa creu que els mèrits d’Antònia Bardolet la farien mereixedora d’un lloc a la Galeria de Vigatans Il·lustres, on les dones són una franca minoria encara que darrerament se n’hi hagin incorporat algunes com Maria Àngels Anglada i Carme Sellés. “Era una persona que va tocar una immensitat de tecles, en la seva vida, amb el denominador comú de l’emancipació intel·lectual de la dona”, diu Costa.
{{ comment.text }}