“Ara la gent de ciutat sembla més feliç de venir a Ripoll que quan nosaltres anem allà”

Com ha canviat Ripoll en l’últim segle? Moltíssim. Els folkloristes que van posar les bases del Museu Etnogràfic ja veien que el tèxtil suposava la desaparició d’una forma de vida, amb molta gent que deixava la vida a pagès per incorporar-se a la indústria. Per això el Museu no explica el tèxtil, que ja ho fa el Museu Industrial de Manlleu, i perquè és el que canvia la visió antiga del municipi. Ara hem superat el tèxtil i estem en una altra etapa. El turisme que abans s’intuïa ja s’ha convertit en una de les principals fonts. L’equivalent modern a qui eren els folkloristes serien el grup Randellaires? Estan tocant una part del Cançoner del Ripollès, que era el que van recollir els folkloristes. Són divulgadors de les essències que van desapareixent. Hi ha coses que encara que no vulguem moren amb les generacions. Abans la transmissió oral era molt important, i la gent sabia que ho havia de fer. Ara, amb la quantitat d’informació que rep tothom, ves i explica’ls històries de la vora del foc... La història ens ha de permetre conèixer cap on hem d’anar o només és un record del passat? La història és irrepetible. Canvien les essències, i la manera de veure-ho tot... Aquella gent treballava amb bous, en cases sense llum, sense comunicacions. La vida a pagès com s’entenia està desapareixent. Era una forma de subsistència que ha canviat molt. Les noves tecnologies i comunicacions obren molts camps. És la globalització que també ens afecta encara que siguem una comarca tranquil·la. Mig segle enrere feia la sensació que la gent de la ciutat estaven més avançats que els de poble, i ara pot semblar que sigui el contrari... Sí que passa. La gent estava fascinada per l’ideari noucentista de la Catalunya Ciutat. Això ha fet els capgirells que havia de fer. Hi ha gent de Barcelona que venen aquí i aprenen moltes coses. Nosaltres allà només ho veiem tot saturat, contaminació... Clar que hi ha llocs molt interessants, però sembla que estiguin més contents ells de venir aquí que no pas quan nosaltres anem a les capitals. Paradoxalment pot passar que la gent que ve al Museu acabi coneixent millor la nostra història que nosaltres mateixos... La gent que ha voltat Catalunya i el món ha vist museus i ens fa aportacions interessants. Hi ha molts ripollesos que em diuen que encara no han vist el nou Museu, i que el darrer cop que hi van ser era el 1985 quan hi havia el senyor Graells. Estaria bé que hi passessin, fins i tot per saber si els agrada o no, i que hi facin aportacions, ara que ja fa set anys que és obert. Va ser una gran millora el canvi d’ubicació? S’havia de fer. A l’antic museu no hi havia accés, ni escales d’emergència, ni sales didàctiques, ni de restauració, ni ascensors. Era precari, i la teulada s’havia de fer nova. Però el discurs nou del Museu busca l’essència de l’etnografia. No hi ha res de les col·leccions d’art religiós que hi havia, ni medalles, ni fòssils, perquè tot ha de ser passat per la mà de l’home. Tot està guardat, però l’Etnogràfic ha d’estar lligat amb el territori. Les guerres, que abans tenien una sala, estan simbolitzades per la llanda de la roda de camió que va explotar durant la Guerra Civil. És un resum de la desgràcia de totes les guerres. El caràcter dels ripollesos està molt dominat per l’impacte de les guerres carlines i la civil? Les carlines van suposar un canvi fort, perquè va rebre molt la indústria del ferro. I els canals d’aigua que movien tallers van passar a moure fàbriques tèxtils. I els folkloristes aprofiten la Renaixença per reivindicar aquell passat, fent-ho en català des del primer moment. Van salvar molta documentació, llegendes, dites populars, es descriuen molts oficis que estaven en perill de desaparèixer tot i que la Guerra Civil va afectar molt amb la pèrdua de peces del Museu. El monestir de Ripoll és romànic o modernista? El meu amic i historiador Francesc Fontbona va dir en una conferència durant els actes del centenari de la seva restauració que és un gran monument “romàntic”. Hi ha alguna cosa romànica, com la portada o part del claustre i les bases de la capçalera, però la resta és modernista. Mossèn Pladevall deia que havíem estat de sort que l’arquitecte Elies Rogent s’anés a inspirar a Sant Jaume de Frontanyà, perquè si hagués anat a la Vall de Boí ara tindríem Taüll 3. És fiable la informació de les publicacions que conservem a través de l’hemeroteca comarcal? Sí. Hi havia grans personatges que escrivien sobre tota mena de temes. Fins i tot d’escacs. Aquest any Màrius Serra vindrà a fer una conferència de mossèn Serra i Pagès que va guiar els folkloristes, com el primer enigmista que hi va haver a Catalunya i a l’Estat. La premsa d’avui també serà fiable per la d’aquí a un segle? L’he seguida bastant i m’ha donat algun disgust. Fa molts anys vaig anar al Comtal, a una representació de Rialles. Però havia nevat i no es va fer. Doncs va sortir la notícia explicant que havia estat molt bé... De vegades també llegeixes notícies de fets on estàs implicat i veus que s’explica molt diferent de com ho has percebut. A Ripoll hi han nascut presidents de la Generalitat totalment desconeguts pel poble. De qui és culpa? Alguns eren monjos benedictins que arribaven a presidents. Però tot cau en l’oblit amb el temps. Són històries passades. Els historiadors no hi haurien d’incidir més? Ja hi ha cronologies. Però s’ha reivindicat poc, sí... Ja té triat quin carrer vol que li dediquin a Ripoll? No, cap. Al Museu ja em vaig encarregar de donar noms a totes les sales de gent que hi va tenir relació, perquè no se’ls acudeixi de dedicar-me’n cap. No n’he deixat cap per a mi. Tomàs Raguer té dedicada una plaça, una escola i una sala del Museu. No és massa, tenint en compte que figures com Joe Walls només té una placa a un pavelló? S’hauria de repartir més, en gent de diferents àmbits, sí.

“Ara la gent de ciutat sembla més feliç de venir a Ripoll que quan nosaltres anem allà”

Un Gran Patan de conte a Sant Hipòlit de Voltregà, bolcat en la festa major

El Remei de Vic, una festa que “brolla de vida” a carrers i places

25 anys sense el Sidney de Manlleu

Amb amor, des de la cuina

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter