“Ara la gent de ciutat sembla més feliç de venir a Ripoll que quan nosaltres anem allà”

Com ha canviat Ripoll en l’últim segle? Moltíssim. Els folkloristes que van posar les bases del Museu Etnogràfic ja veien que el tèxtil suposava la desaparició d’una forma de vida, amb molta gent que deixava la vida a pagès per incorporar-se a la indústria. Per això el Museu no explica el tèxtil, que ja ho fa el Museu Industrial de Manlleu, i perquè és el que canvia la visió antiga del municipi. Ara hem superat el tèxtil i estem en una altra etapa. El turisme que abans s’intuïa ja s’ha convertit en una de les principals fonts. L’equivalent modern a qui eren els folkloristes serien el grup Randellaires? Estan tocant una part del Cançoner del Ripollès, que era el que van recollir els folkloristes. Són divulgadors de les essències que van desapareixent. Hi ha coses que encara que no vulguem moren amb les generacions. Abans la transmissió oral era molt important, i la gent sabia que ho havia de fer. Ara, amb la quantitat d’informació que rep tothom, ves i explica’ls històries de la vora del foc... La història ens ha de permetre conèixer cap on hem d’anar o només és un record del passat? La història és irrepetible. Canvien les essències, i la manera de veure-ho tot... Aquella gent treballava amb bous, en cases sense llum, sense comunicacions. La vida a pagès com s’entenia està desapareixent. Era una forma de subsistència que ha canviat molt. Les noves tecnologies i comunicacions obren molts camps. És la globalització que també ens afecta encara que siguem una comarca tranquil·la. Mig segle enrere feia la sensació que la gent de la ciutat estaven més avançats que els de poble, i ara pot semblar que sigui el contrari... Sí que passa. La gent estava fascinada per l’ideari noucentista de la Catalunya Ciutat. Això ha fet els capgirells que havia de fer. Hi ha gent de Barcelona que venen aquí i aprenen moltes coses. Nosaltres allà només ho veiem tot saturat, contaminació... Clar que hi ha llocs molt interessants, però sembla que estiguin més contents ells de venir aquí que no pas quan nosaltres anem a les capitals. Paradoxalment pot passar que la gent que ve al Museu acabi coneixent millor la nostra història que nosaltres mateixos... La gent que ha voltat Catalunya i el món ha vist museus i ens fa aportacions interessants. Hi ha molts ripollesos que em diuen que encara no han vist el nou Museu, i que el darrer cop que hi van ser era el 1985 quan hi havia el senyor Graells. Estaria bé que hi passessin, fins i tot per saber si els agrada o no, i que hi facin aportacions, ara que ja fa set anys que és obert. Va ser una gran millora el canvi d’ubicació? S’havia de fer. A l’antic museu no hi havia accés, ni escales d’emergència, ni sales didàctiques, ni de restauració, ni ascensors. Era precari, i la teulada s’havia de fer nova. Però el discurs nou del Museu busca l’essència de l’etnografia. No hi ha res de les col·leccions d’art religiós que hi havia, ni medalles, ni fòssils, perquè tot ha de ser passat per la mà de l’home. Tot està guardat, però l’Etnogràfic ha d’estar lligat amb el territori. Les guerres, que abans tenien una sala, estan simbolitzades per la llanda de la roda de camió que va explotar durant la Guerra Civil. És un resum de la desgràcia de totes les guerres. El caràcter dels ripollesos està molt dominat per l’impacte de les guerres carlines i la civil? Les carlines van suposar un canvi fort, perquè va rebre molt la indústria del ferro. I els canals d’aigua que movien tallers van passar a moure fàbriques tèxtils. I els folkloristes aprofiten la Renaixença per reivindicar aquell passat, fent-ho en català des del primer moment. Van salvar molta documentació, llegendes, dites populars, es descriuen molts oficis que estaven en perill de desaparèixer tot i que la Guerra Civil va afectar molt amb la pèrdua de peces del Museu. El monestir de Ripoll és romànic o modernista? El meu amic i historiador Francesc Fontbona va dir en una conferència durant els actes del centenari de la seva restauració que és un gran monument “romàntic”. Hi ha alguna cosa romànica, com la portada o part del claustre i les bases de la capçalera, però la resta és modernista. Mossèn Pladevall deia que havíem estat de sort que l’arquitecte Elies Rogent s’anés a inspirar a Sant Jaume de Frontanyà, perquè si hagués anat a la Vall de Boí ara tindríem Taüll 3. És fiable la informació de les publicacions que conservem a través de l’hemeroteca comarcal? Sí. Hi havia grans personatges que escrivien sobre tota mena de temes. Fins i tot d’escacs. Aquest any Màrius Serra vindrà a fer una conferència de mossèn Serra i Pagès que va guiar els folkloristes, com el primer enigmista que hi va haver a Catalunya i a l’Estat. La premsa d’avui també serà fiable per la d’aquí a un segle? L’he seguida bastant i m’ha donat algun disgust. Fa molts anys vaig anar al Comtal, a una representació de Rialles. Però havia nevat i no es va fer. Doncs va sortir la notícia explicant que havia estat molt bé... De vegades també llegeixes notícies de fets on estàs implicat i veus que s’explica molt diferent de com ho has percebut. A Ripoll hi han nascut presidents de la Generalitat totalment desconeguts pel poble. De qui és culpa? Alguns eren monjos benedictins que arribaven a presidents. Però tot cau en l’oblit amb el temps. Són històries passades. Els historiadors no hi haurien d’incidir més? Ja hi ha cronologies. Però s’ha reivindicat poc, sí... Ja té triat quin carrer vol que li dediquin a Ripoll? No, cap. Al Museu ja em vaig encarregar de donar noms a totes les sales de gent que hi va tenir relació, perquè no se’ls acudeixi de dedicar-me’n cap. No n’he deixat cap per a mi. Tomàs Raguer té dedicada una plaça, una escola i una sala del Museu. No és massa, tenint en compte que figures com Joe Walls només té una placa a un pavelló? S’hauria de repartir més, en gent de diferents àmbits, sí.

“Ara la gent de ciutat sembla més feliç de venir a Ripoll que quan nosaltres anem allà”

El festival poètic Pirineu, Terra de Versos se’n va de Ripoll a Sant Joan

15 anys dels Dracs i Diables, a la festa de Ribes de Freser

La cercavila de Gegants i Capgrossos de Manlleu enceta la festa major

Fes-te jove de Manlleu recupera els Jocs Tontos

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Hem tornat a néixer”

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Els Bombers rescaten una dona al Balandrau

El taller morer, de Camprodon: De tots i per a tots

Desallotgen un edifici històric de Manlleu per infrahabitatge

Dos detinguts per agredir violentament un home a casa seva a Torelló

Un helicòpter i 13 dotacions terrestres dels Bombers estabilitzen un incendi a la zona del Pujolot, a Sant Bartomeu