ACVic, Centre d’Arts Contemporànies, ha iniciat l’any amb l’obertura de dues exposicions simultànies. “Arran de terra” posa en diàleg l’obra d’Isabel Banal, una de les creadores catalanes actuals de més relleu, amb la d’altres artistes que li han fet de referents. “Dolors, remeis i cures”, de Xe Canal Calvo, és un treball fet amb professionals i usuaris del CAP del Remei de Vic, una experiència que s’aplicarà a altres llocs de Catalunya.
La paraula eixart és un sinònim d’empelt. I és la que s’ha escollit com a nom d’un programa que propicia la connexió entre l’art i la salut. El Departament de Cultura i el de Salut han col·laborat en aquesta experiència que ha tingut a Vic la seva primera concreció, l’exposició “Dolors, remeis i cures”, inaugurada dissabte a l’ACVic.
L’empelt o eixart de Vic es va fer entre Xe Canal Calvo, artista i membre de l’equip educatiu de l’ACVic, i el CAP del Remei, on es va integrar durant un temps. “Amb una gran obertura a col·laborar des del primer moment”, diu l’artista. Prèviament, un grup motor amb representants de cada part i Roser Sanjuan com a comissària d’Eixart havia preparat el terreny.
I havia definit també el tema sobre el qual volien treballar, que era el dolor. Xe Canal comença parlant: amb els professionals de la salut, amb els usuaris del CAP i el seu entorn familiar… “Amb mediació idiomàtica”, perquè molts venen d’altres cultures.
I arriba a la conclusió que “a vegades no entenem del tot el que passa a les consultes, que el dolor té components físics i mentals, però també espirituals, estructurals, que poden tenir a veure amb un sistema opressiu”.
D’aquí sorgeix la hipòtesi del seu treball: centrar-ho en la cuina, com a lloc d’intercanvi de saber, de les receptes –les culinàries– “com a arxius transmesos de generació en generació”. Les cuines són espais on es viu la igualtat, on la diversitat és acceptada (“el caldo no el fem igual en dues cases”) i fins i tot de negociació, de no trobar productes del teu país quan has migrat i adaptar la recepta als que trobes.
Tot el procés, que ha inclòs també un dinar comunitari, s’ha concretat en l’exposició i en un document que es pot trobar imprès a l’ACVic però que també es pot consultar al web del centre.
El programa Eixart. Art i Salut ha començat amb experiències pilot a tres ciutats, Vic, Lleida i Amposta, aquesta última amb l’artista vigatana Laia Solé. A cada lloc es treballa amb el mateix esquema: centres d’art i un CAP de cada ciutat. En el cas de Solé, el tema de treball son les cures com a espai feminitzat.
Isabel Banal i els seus ‘companys de viatge’ artístic
Isabel Banal (Castellfollit de la Roca, 1963) és un referent en la creació artística contemporània a Catalunya. La sala gran de l’ACVic mostra la seva obra en diàleg amb altres creacions a “Arran de terra”. Aquest projecte va néixer d’una proposta de la comissària d’art Glòria Picazo i s’ha desenvolupat en un treball conjunt entre elles dues.
D’una part, s’hi mostren peces pròpies d’Isabel Banal, com les petites instal·lacions a terra amb figuretes que s’inspiren en les dels pessebres “però porten càrregues contemporànies”.
I en una mirada retrospectiva, obres que venen dels seus inicis, sempre amb referència a la terra “com a base de tot”, un fet lligat al seu origen. I al color blanc, “que pot ser principi de l’acte creatiu, el full en blanc… o també pot significar que ja està tot dit”.
Aquestes es posen en relació amb les d’altres artistes o objectes artístics que per a ella han estat un referent, des de les pintures d’aficionat del seu pare i les rajoles de ceràmica popular pintada fins a les de noms rellevants com Ignasi Aballí, Helena Almeida, Susana Solano, Joan Brossa, Perejaume o el vigatà Jordi Canudas.
“No som sols per crear, i ho dic sempre als meus alumnes de l’Escola Massana, tenim un bagatge.” El diàleg entre unes i altres acaba configurant, com diu Glòria Picazo, “una exposició col·lectiva dins d’una d’individual”.
