A França, on el cinema és qüestió d’Estat, guanyar un César és tan important com guanyar un Oscar. I això és el que va fer divendres passat el vigatà Artur Tort, com a director de fotografia de Pacifiction, la darrera pel·lícula d’Albert Serra. El mític teatre Olympia de París va acollir la gran gala dels premis que concedeix l’Académie des Arts et Techniques du Cinéma, en què Pacifiction va recollir un altre premi, el de millor actor per a Benoît Magimel, el seu protagonista.
El César a la millor fotografia va ser dels primers que es van lliurar durant la gala i Artur Tort, en l’agraïment, va voler destacar la “feina col·lectiva” que hi ha darrere d’aquest guardó. A banda d’una menció especial pel mateix director i per la productora del film, va voler esmentar el paper més tècnic dels càmeres Miquel Barceló i Julien Hogert, o el colorista Gabriel Bendelac.
Durant les últimes setmanes, Tort ja havia agafat pràctica en la rebuda de premis: primer va ser el Lumière, també a França (que ja es considerava un preludi del César), i després el Gaudí a Catalunya. Per Tort, que Pacifiction comptés amb nou nominacions als César, sense ser una pel·lícula francesa, “ja era extraordinari”. Per això no creu decebedor no haver-se endut cap més guardó, malgrat que, al seu parer, “l’Albert [Serra] es mereixia el premi al millor director”.
En el seu cas, obtenir un César a la millor fotografia –el jurat ha valorat la singularitat visual i l’expressivitat de les imatges– esdevé, d’alguna manera, la introducció definitiva “en el cor” de la indústria del cinema francès. És aviat, però, per avaluar “què canviarà” aquest guardó dins la seva trajectòria professional. “Mai m’havia plantejat explícitament fer carrera com a director de fotografia, m’hi he anat trobant i ara sembla clar que aquest és el camí”, explicava aquest diumenge a EL 9 NOU. Obtenir un César esdevé, de fet, un aval per “continuar fent aquest tipus de cinema, que és el que m’agrada, el més artístic possible”. En aquest sentit, procurarà de ser “molt curós” a l’hora d’acceptar futurs projectes.
En els últims anys, Tort s’ha convertit en un dels col·laboradors més estrets d’Albert Serra, tant en la fotografia com en el muntatge de les seves pel·lícules. Forma part del que ja s’ha anomenat la família del cineasta de Banyoles, un dels realitzadors més arriscats i avantguardistes del cinema europeu. Amb ell ha treballat des de fa deu anys, amb Història de la meva mort, fins a la més recent Liberté, passant per Singularity, La mort de Louix XIV o Roi Soleil. A Pacifiction s’ha destacat el to oníric que va donar a la pel·lícula, amb colors saturats que transmeten la sensació que va tenir l’equip a la Polinèsia francesa.
{{ comment.text }}