“Avui hem vingut a plorar una mica”

S’ha fet fosc i hi ha una petita cua al carrer Nou, davant del P3. L’escena podria ser intemporal. De fora, tot és igual que sempre. També a dins: sona Escuela de calor de Radio Futura i alguna gent ja balla a la pista, amb la vella paret de pedra que faria identificable el local a tothom que hi hagi estat. Podríem ser a finals dels anys 80 o principis dels 90. Quan la música canvia i passa a Cuando te vas de Chenoa seríem a principis de segle i amb un ritme de reggaeton, fa un mes. El que no s’ha alterat en mig segle és la discoteca amb més història d’Osona i el Ripollès. Tot està gairebé al mateix lloc de sempre. La barra a l’entrada, la pista amb la paret de pedra, l’altra barra al capdavall del local estret i allargassat. I potser és la prova que no cal que tot sempre canviï. “Avui hem vingut a plorar una mica”, diu mig seriós i mig irònic un dels veterans a l’entrar. Un públic de diferents generacions, des dels vintipocs (o menys) fins als cinquantaimolts ha passat i pagat l’entrada que dona dret a una consumició i una samarreta amb el lema “Petres Disco 1976-2026”. Mig segle són moltes coses que han passat: “Hi ha parelles del poble que es van conèixer aquí, ahir ja va venir molt jovent, n’hi havia que ploraven”, explica Blai Busqué, un dels tres actuals propietaris del local i socis de BeatValley Events. D’aquí a un temps, a la finca hi haurà pisos, i Camprodon es quedarà sense cap lloc on es pugui allargar la festa. “Ja no es pot tornar a obrir un lloc així al mig del poble”, diu Busqué. El comiat també els toca el cor a ells, que van començar com a clients, després com a treballadors i en els últims anys com a propietaris d’aquest local i del Pub 2000, un altre històric que sí que segueix obert però amb un horari més limitat. “Ho vivim amb molta emoció, només podem fer que donar les gràcies a tots els clients d’aquests 50 anys i als treballadors... i mirar endavant, Camprodon sempre ha estat obert a propostes.” Selfies a l’entrada, fotos a cada racó del P3 –n’hi ha que fins i tot als lavabos, que aquests sí no han canviat gairebé gens– i molta nostàlgia, que no és patrimoni exclusiu de cap generació sinó del que s’ha viscut. En el canviant món de la nit, hi ha locals que desapareixen després de decaure i un dia, gairebé sense que ningú se n’assabenti, abaixen la persiana. El Petres ha donat l’oportunitat de dir-li adeu com cal i demanar el darrer gintònic. En got de tub i de Beefeater, com antes. Al marxar, sona Miami Beach de Lax’n’Busto i l’espai de ball està dominat per la generació X. La darrera nit serà llarguíssima, fins a la matinada. La vella paret de pedra on es projecten els llums de la pista podria explicar les històries d’aquest lloc que per a tanta gent, en algun moment de la seva vida, ha estat casa.

“Avui hem vingut a plorar una mica”

L’última nit del P3

Els ‘all stars’ de les discos es retroben en una sessió de 12 hores a Vic

La Cartoteca digital de Catalunya incorpora sis cartells històrics del cremallera de Núria

D’un vell joc a un esport jove

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Desmantellen una plantació de marihuana a Santa Eugènia de Berga

Ayoube Amaimouni, de Vic, fitxa per l'Eintracht de Frankfurt

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Gerard Farrés, davant la retirada del Dakar: "Avui és un dia molt trist"

El grup Costa pren el control d'Esfosa

El Govern treu a concurs un solar a Centelles i un altre a Torelló per construir pisos públics

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

Salvaguardar les rouredes de la Plana de Vic