L’última nit del P3

L’abril de l’any 1976 va obrir la discoteca P3 de Camprodon. Durant mig segle, i amb diversos propietaris, ha estat un lloc cabdal de la vida nocturna a la Vall de Camprodon i al Ripollès. Aquest dissabte tanca les portes amb la darrera sessió i deixa enrere records inesborrables per a unes generacions. Camprodon es queda ara orfe de locals de nit, i a tota la comarca només queda oberta una discoteca, l’Araplà de Ripoll. L’any passat es van complir 50 anys de la mort del dictador. Francisco Franco va morir al llit un 20 de novembre de 1975. Aquell Nadal havia d’obrir portes la discoteca P3 de Camprodon, però el traspàs del Caudillo va provocar que no els donessin els permisos d’obertura fins més endavant. En concret, el P3 va poder obrir l’abril de 1976. Era un dilluns de Setmana Santa. Una resurrecció en tota regla. Després de mig segle, el P3 (o Petres, que en això hi ha hagut les dues versions) tancarà per sempre. Ho farà amb una gran festa, aquest dissabte, per commemorar el cinquantè aniversari. Serà la darrera oportunitat per prendre una copa o cremar la pista de ball abans que s’apaguin els llums. L’última nit del P3 començarà ben d’hora, a les 6 de la tarda, perquè així podran acostar-s’hi les generacions més grans a fer-se la foto de record. Tothom qui hi vagi rebrà un obsequi sorpresa. Pep Pujol i Blai Busqué, davant de l'entrada del local La gresca s’allargarà fins a les 6 de la matinada de diumenge amb la música dels discjòqueis que hi han punxat els últims anys. “Ens fa respecte, perquè tothom ens diu que vindrà i estarà a petar”, assegura Blai Busqué, un dels tres socis que gestionen la discoteca. Els altres dos són Josep Pujol i Sergi Bertran, que piloten el negoci des del 2017. Més de vuit anys al capdavant del P3 i, en total, entre 17 i 14 anys treballant-hi. Ells, que hi havien exercit de cambrers, DJ i porters, van heretar el negoci dels anteriors propietaris. Amb el tancament del P3, el poble ja no tindrà cap discoteca. En l’època daurada dels anys 80 i 90, hi havia fins a cinc discoteques o pubs musicals oberts a la vegada. Una de les moltes nits de festa que haurà acumulat la història del local Ara, l’únic local de nit que quedarà a Camprodon serà el Pub 2000, del 1983. De fet, quan els tres socis van agafar el P3, amb el paquet hi anava també aquest bar musical. Són dos locals complementaris, “perquè és un poble bastant petit i no cal tenir-los en funcionament alhora, perquè tindries pèrdues”, explica Bertran. Els dos locals obren els divendres, dissabtes i festius. El bar ho fa de 2/4 de 12 a 2/4 de 4 de la nit, mentre que la discoteca ho estava entre 2/4 de 3 i les 3 i fins a les 6 de la matinada. El moment més dur d’aquests vuit anys que han conduït el negoci va ser el de la pandèmia. La covid-19 va obligar a tancar el P3 gairebé durant dos anys. Fins al febrer del 2022 no van tornar a obrir a ple rendiment, ja que abans només havien pogut fer-ho en dies puntuals, amb mascaretes i restriccions d’aforament. De fet, durant aquest temps, van impulsar dos negocis més: el restaurant El Racó del Bac i l’empresa d’esdeveniments com casaments o festivals Beat Valley Events, que entre d’altres organitza el FestiVall. El poble notarà la clausura del P3 perquè “el jovent o la gent de segona residència es quedaran sense un lloc on anar, però ens quedarà el Pub 2000”, subratlla Pujol.  P3, PELS FUNDADORS El P3 es diu així pels tres socis fundadors del local, perquè el seu nom comença per la lletra p. Eren dos Peps (Josep Blanch i Josep Carles Pons, Pancho) i Pierre Escudié. El trio inicial va estar al capdavant del Petres durant uns vuit anys. A mitjans dels 80 el van agafar dues persones de Camprodon, Francesc Monells i en Tosca, que el van regentar durant una dècada fins que va passar a mans d’uns propietaris de Sant Joan de les Abadesses. Finalment, el 2003 va canviar de propietat per quarta i penúltima vegada. Llavors, la duien el quartet format per Xavier Mocholi, Jordi Batchelli, Jaume Cirera i Núria Güell. “Quan ho van agafar els nostres caps, era espectacular, es passaven de l’aforament cada dia. Hi havia molta gent”, recorda Bertran. La discoteca, ubicada al carrer Nou, té un aforament de 306 persones (que es respecta rigorosament), i tot i ser un local antic, ha experimentat moltes reformes. No és la típica discoteca actual entaforada en un polígon industrial quadrat amb un sostre de deu metres d’alçada. És un local allargat amb un sostre baix i té una paret de pedra molt característica. Al costat del passadís central hi ha la barra i al fons, un futbolí. A dalt, hi ha una sala més àmplia i tranquil·la. “És entranyable i acollidor”, remarca Busqué. En total, hi treballaven una desena de persones. Pujol recorda que, a principis del mil·lenni, venia molta gent de fora de Camprodon, però va aparèixer la “febre dels controls de policia”. No va ser l’única cosa que els va fer mal. “El WhatsApp n’ha fet molt: per quedar, abans sorties de festa i ara des de casa ja es diu si és que sí o que no”, afegeix Busqué. La música només es podia escoltar a la discoteca o si l’enganxaves a la ràdio, però ara amb l’Spotify està a tot arreu. Al P3 sonen cançons comercials, mentre que al Pub 2000 predominen els temes clàssics del rock. Camprodon no deixa de ser un poble turístic; per tant, fora de la temporada d’estiu o dels mesos d’hivern amb dates assenyalades, costa més que la gent hi vagi. Això sí, en temporada alta, no s’hi cabia. El problema és que “el jovent no té ni un duro i prefereix gastar-se els diners en un viatge que no anant a la discoteca”, afirma Bertran. Sense el P3, el Ripollès només tindrà una discoteca oberta: l’Araplà de Ripoll. De fet, la capital de la comarca va estar molt de temps sense un espai d’oci nocturn, mentre que Camprodon va convertir-se en un oasi enmig del desert. El Petres deixa un llegat per a diverses generacions joves, i no tan joves, de la vall i la comarca, però encara li queda una última nit de vida que promet ser apoteòsica. Els que segurament no el trobaran a faltar gens ni mica seran els veïns del carrer Nou de Camprodon, que sovint havien fet sentir les seves queixes pel soroll que feia la gent quan sortia del local i es quedava al carrer.

L’última nit del P3

Obre La Pèrgola, un nou espai de ‘tardeo’ per al públic adult

“Avui hem vingut a plorar una mica”

Els ‘all stars’ de les discos es retroben en una sessió de 12 hores a Vic

Oques, graciès!

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Li cremen el cotxe de matinada al mig del carrer a Aiguafreda

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"