El MEV exposa aquests dies “Bèsties. Els animals en l’art medieval”, un espectacular recorregut per la iconografia animal de l’edat mitjana. Fora el museu, els edificis de Vic també ‘amaguen’ tot un ampli ventall de bestioles. Aquest n’és un tastet per descobrir-les.
De la filera de cases que senyoriegen a una banda del carrer de Torras i Bages, n’hi ha una que crida especialment l’atenció. I no només per les seves traces modernistes, sinó per l’element decoratiu que presideix el cim de la balustrada: una àliga de grans dimensions. És la Casa d’Antoni Aguilar. I el mateix cognom dona pistes, en aquest relat.
El modernisme es va caracteritzar per buscar aquesta mena de mimetismes simbòlics. Qui millor per representar un Aguilar que una àliga, la senyora de totes les aus i, com a tal, protagonista de moltes narracions i creences que sovint la situen, també, en l’àmbit del bestiari fantàstic. Se li atribueix, entre d’altres, una vista prodigiosa. En aquest cas, li permet contemplar una perspectiva privilegiada de Vic.
La restauració de l’edifici, completada l’any passat, va merèixer un dels reconeixements del Patronat de la Ciutat Antiga pel període 2016-2021, per la recuperació d’elements com la tribuna o l’estuc de la façana, però també d’aquesta insòlita àliga de pedra.
Per les seves dimensions, la figura potser no passa desapercebuda a molts vianants. En canvi, no corren la mateixa sort les moltes altres bèsties i bestioles que deambulen per algunes façanes de places i carrers del centre històric. Per divisar-les només cal aixecar el cap i saber parar atenció. I en això, el guia turístic Xavier Cervera n’és tot un expert. Ell mateix ha acompanyat EL 9 NOU a resseguir-ne una vintena llarga d’exemples. Una proposta que, de ben segur, inspirarà una de les singulars visites guiades que ha ideat aquest últims anys amb Forum Vicus.
En aquesta singular Arca de Noè de l’arquitectura vigatana s’hi poden localitzar des d’animals reals, com lleons, àligues, xais, porcs, esquirols o ases, fins a bèsties fantàstiques com dracs, àligues bicèfales o grius, una barreja mitològica de mamífer i au. Algunes d’aquestes iconografies expliquen la popularitat dels animals en la cultura medieval; d’altres van ser recuperats pel modernisme, un dels moviments artístics que més profusament van utilitzar la naturalesa com a font d’inspiració.
I l’exemple més paradigmàtic el concentra la Casa Costa, a la plaça Major, un autèntic devessall d’esquirols, dracs, àligues o mones amunt i avall. Algun dels elements localitzats són fruit d’un tras-plantament de patrimoni, que com a mínim va servir per assegurar-ne la preservació.
Especialment curiós és el gos que avui s’amagasota el claustre de Sant Domènec, seu de l’Escola d’Art. Es tracta d’una figura que ennoblia un coll de biga cantonera situada sota l’antic ràfec de la teulada i que es devia suprimir en alguna de les reformes que ha viscut aquest imponent edifici barroc. El gos sosté una torxa a la boca: són l’emblema dels dominics. La peça hauria estat dissenyada pel mateix que va projectar el conjunt del claustre, l’escultor i arquitecte vigatà Jacint Morató i Soler, fill del també arquitecte Josep Morató, segons consta en un document de 1724 que es conserva a la mateixa Escola d’Art.
Hi ha altres bèsties de carer que tenen autor. És el cas dels relleus de bronze amb escenes de la pagesia que decoren la font monumental noucentista que l’arquitecte Manuel Gausa va concebre a la rambla del Carme. Els relleus, que inclouen bous, xais o cavalls, són dels escultors Pere Puntí i Jaume Seguranyes. També els fanals de forja que envolten la Casa de la Ciutat, presidits per uns dracs, dissenyats per Josep Maria Pericas, van ser confeccionats al taller del popular ferrer Picallimes.
Alguns dels animals estan vinculats a escuts heràldics, com l’os que figura a l’escut dels Osona que presideix el convent de Santa Teresa; els bous de la Casa Beuló, o l’àliga bicèfala de l’antiga Casa Calderó. Tampoc no hi falta, a la ciutat dels sants, tota la petjada d’iconografia d’arrel cristiana, acompanyant sants i mares de déu. Imprescindible, també, alguna referència a la tradició llonganissera de Vic, ben representada per la vintena de porcs que decoren les finestres de l’antiga Fàbrica Torra, l’actual Farinera, d’estampa igualment modernista.
L’urbanisme contemporani, en canvi, gairebé ha foragitat el bestiari com a element decoratiu. La peça més actual d’aquest hipotètic recorregut podria ser el lleó de les bústies de Correus. A qui li agradi badar, se li ha girat feina.
Les bèsties, també protagonistes del ‘Territori Oliba’
Coincidint amb l’exposició “Bèsties. Els animals en l’art medieval del MEV”, que es pot visitar fins al proper mes de desembre, el programa “Territori Oliba”, l’agenda d’activitats impulsada per Cases d’Oliba i Camí Oliba, inclourà el proper semestre algunes activitats amb les bèsties com a protagonistes. Es tracta de visites al monestir de l’Estany (17 de juny, 15 de juliol, 19 d’agost i 16 de setembre), a la catedral de Vic (30 de setembre) i al monestir de Ripoll (6 i 9 de desembre).
{{ comment.text }}