Qui ho va viure, segur que recorda què estava fent la nit del 23 de febrer de 1981, el 23-F, quan el coronel Tejero va irrompre al Congrés dels Diputats. “Però jo estic segura que hi va haver gent que no el va viure, que té raons poderoses per no explicar què estava fent i després es va inventar una història”, explica l’escriptora Blanca Busquets. Això és el que els passa als tres germans protagonistes de ‘Paraules a mitges’, la seva setena novel·la, que acaba de sortir publicada. L’Annabel, l’Albert i la Nina reviuen aquella nit –quan ells voltaven els 20 anys– en el moment de l’agonia del seu pare, quan aquest els confessa que la nit del 23-F va matar una persona.
Si això últim és cert o no és una incògnita que al final es desvela “perquè no m’agrada deixar-ho penjat”, diu l’autora. Però al capdavall, això no és el que acaba tenint més importància en la trama. El lector assisteix al flash-back dels tres germans cap a aquell moment en què es trobaven en una cruïlla vital, i no es fixaven gaire en què passava amb el cop d’estat. La germana gran, que se’n va des d’un poble a Barcelona per estudiar a la universitat i viu la seva primera gran experiència amorosa; el germà amb problemes d’identitat que fa de mecànic a Ripoll, i la germana petita amb vocació de monja que acaba essent infermera. Tots tres guarden històries mig explicades o mig amagades, perquè a les famílies les coses “s’expliquen només fins a cert punt”. Els tres germans no han tingut una vida plana, sinó amb algun punt “fora del comú”. Res d’extraordinari, que no hagi pogut viure molta altra gent, però ha estat transcendental per a ells. I n’arrosseguen les conseqüències. “Hi ha lectors que em diuen que al cap d’una estona t’oblides de si el pare ha comès un assassinat, i et centres en les vides dels germans”, diu l’escriptora.
Aquesta és una història de família. I Blanca Busquets es confessa “una defensora de la família, és un nucli de suport que t’ho aguanta tot… però gràcies a déu que no ho sap tot també”. Els tres germans de Paraules a mitges s’estimen, no estan barallats, i s’angoixen davant del llit de mort del pare, que els ha reunit, “però una cosa és això i l’altra, que se sàpiguen les intimitats de les seves vides”.
Busquets admet que ha fet, per primera vegada, una novel·la generacional, amb protagonistes que podrien tenir la seva edat. “Sempre he parlat del passat, i ara ja comencem a tenir passat nosaltres”, afirma. També com en altres relats, Osona hi és present. El poble on viuen és osonenc, tot i que “no sé quin poble és, ni ho vull saber exactament: hi surt Vic, el Ter, la boira…”. La presentació a Vic serà el proper dia 25 de novembre, a la llibreria Muntanya de Llibres.
