La companyia osonenca Teatre eSsaeLa torna a l’agenda cultural d’Osona amb la presentació del seu nou muntatge, El bueno, el feio i el malo, que porta com a subtítol un altre de cèlebre: La mort tenia un preu.
En una entrevista al programa La Tramoia d’EL 9 TV, Pep Simon i Pep Tines han explicat les claus d’una obra que ha generat expectació, exhaurint entrades per a les estrenes en petit format a l’Atlàntida de Vic (en queden molt poques) i al Cirvianum de Torelló (ja no n’hi ha) abans del debut.
L’espectacle s’articula a través de tres monòlegs escrits per Pep Tines, alguns dels quals han estat reconeguts amb premis literaris, i que utilitzen la mort com a nexe d’unió des d’una perspectiva humorística i irònica.
El recorregut dramàtic inclou la història d’un donant d’òrgans que s’enfronta a un error pel qual li reclamen els seus membres estant encara viu, el relat d’un suïcida persistent que fracassa sistemàticament en els seus intents i el pla d’un home que vol assassinar la seva veïna per simple afició, cercant un motiu que legitimi l’acte.
Tot i tractar temes profunds o tràgics, la companyia aposta per l’humor per riure’s de la pròpia transcendència de la mort.
Pel que fa a la posada en escena, el grup fuig del format de teatre a la italiana i proposa una disposició en rodona, amb el públic situat en tres blocs al voltant d’una tarima que recorda la pista d’un circ.
Malgrat que es tracta de monòlegs, els tres intèrprets -Simon, Tines i Caco Prat- es mantenen sempre presents a l’escenari, col·laborant en les escenes dels altres i adoptant rols secundaris mitjançant petits canvis de vestuari.
Aquesta proposta és fruit d’un treball d’autogestió total on els mateixos actors s’han encarregat de la dramatúrgia, la direcció creuada i el control de la música i la il·luminació durant el directe.
La gestació del muntatge va començar abans de l’estiu passat i va requerir una intensa tasca d’edició per ajustar la durada final a noranta minuts.
Amb les primeres funcions pràcticament plenes, la intenció de Teatre eSsaeLa és que l’espectacle tingui un recorregut estable per altres municipis, aprofitant un format senzill i adaptable.
