Toni Casassas: “Arrelances’ és una immersió en el cor de la llengua”

| Mònica Pagès L’Atlàntida estrena dimecres ‘Cants del pou. Arrelances’, una creació de l’artista vigatà Toni Casassas que parteix del treball que ha estat fent en els últims anys en solitari sobre el cant com a expressió de les arrels de la llengua. Iniciat com un camí en solitari, incorpora ara les veus de 16 persones que l’acompanyen. El projecte forma part de la iniciativa L’Atlàntida al Carrer, en què artistes i col·lectius de la ciutat de Vic col·laboren en creacions. Artista visual amb una interessant trajectòria en diversos àmbits, el vigatà Toni Casassas va començar el projecte Cants del pou l’any 2022 convertint la seva veu en un camí per explorar el so de la llengua i, encara més, l’ànima del país. El treball ha anat evolucionant i culmina a L’Atlàntida amb l’estrena a la sala Joaquim Maideu de Cants del pou. Arrelances. La seva veu solitària ara esdevé col·lectiva. El músic Sebastià Bardolet i el musicoterapeuta Joan Miró l’han acompanyat en el viatge. La seva veu ha estat una descoberta per als que el coneixem com a artista visual.Que el so i la veu esdevinguin un nou mitjà o una novetat artística no vol dir que estigui deslligat de tot el camí recorregut. No és un bolet que ha sortit del no-res. Hi ha hagut tot un seguit d’encontres amb el món sonor, amb l’experiència musical al llarg dels anys, que han propiciat aquest nou moviment cap a un àmbit artístic que fins ara no s’havia donat, però els que em coneixen de més a prop no els ha pas estranyat aquesta nova etapa… Potser un dia faré una mena de dietari detallant i reflexionant sobre cada un d’aquests encontres. Mentalment ja ho he fet, i em serveix per explicar-me a mi mateix, el perquè, ara, s’ha desplegat amb aquesta estranya força i aquest enfocament tan precís. Quin origen té el projecte Arrelances?Arrelances és una extensió participativa i comunitària del projecte original, Cants del pou. Un projecte que experimenta amb el so de la llengua i la relació que hi ha amb les melodies que hi emergeixen. Una immersió al cor i als fonaments de la llengua, d’una manera intuïtiva, molt lligada a la poesia i de manera gairebé fantasiosa amb aspectes propis de la mitologia. Al llarg de quatre anys he anat fent un recorregut artístic dalt d’escenaris, accions performatives, sol o acompanyat de músics o diferents formacions musicals. I quina ha estat la seva cerca creativa?Saber com es comportava aquest cant, tan radical i despullat, entès com una invocació, una crida, una brama, o com se sostenia dins determinades arquitectures musicals. Tot això no està deslligat del context nacional que vivim com a país, sobretot en la pràctica de la nostra llibertat i en la pervivència de la llengua. Ara era el moment de compartir aquesta experiència amb el coneixement adquirit com una pràctica d’immersió a la llengua catalana per a les persones que s’han establert al nostre país i que han adoptat la nostra llengua, com a llengua de socialització. I jo els dic que el català no només serveix per anar a comprar, per treballar, per a qüestions pràctiques de qualsevol mena, sinó que com totes les llengües del món també pot esdevenir pont i part d’una experiència personal introspectiva i meditativa. Com ha estat la col·laboració amb el músic Sebastià Bardolet i el musicoterapeuta Joan Miró?Ha estat una sort poder tirar endavant aquesta proposta comptant amb tots dos. Han aportat els seus coneixements musicals i pedagògics fent un pont humà molt valuós per cohesionar el grup des de l’estima i l’exercici incondicional de la pràctica musical. De manera natural, Sebastià Bardolet s’ha anat centrant més en el cor i Joan Miró, en la part més instrumental. D’esquerra a dreta, Toni Casassas, Maria Gautier, Egbert de Jong, Cristina Vilaró, Joan Miró, Sebastià Bardolet i Montse Catllà / MARC SANYÉ Quins altres músics hi participen?Han estat cabdals els altres músics que van acceptar aquesta proposta: Josep Maria Cols, al piano; Ricard Puigdomènech a la guitarra; Bruna Bretcha, al contrabaix, i Miquel Casals, a les flautes. I també, és clar, a tot el grup del cor de veus, per fer aquest viatge. No només la proposta ha estat participativa en l’aspecte de la diversitat cultural, sinó que també l’equip musical està format per músics de mons i estils tan diversos que segurament mai s’haurien trobat per treballar plegats. Diverses llengües i cultures, mateix sentiment, mateixa veu. Com es posa de manifest?Després d’una feinada enorme que vam fer amb Cristina Vilaró, responsable de producció del projecte, visitant diferents associacions, comunitats, organitzacions socials de la ciutat i també emprant coneixences personals, vam començar una sèrie de presentacions per explicar el projecte. D’aquí ha sortit el cor de veus. Un grup heterogeni de procedències culturals molt diverses com ara de Sud-amèrica, l’Àfrica, Europa, l’Orient Mitjà o la Xina. També hi hem incorporat veus de parla catalana, perquè volíem fer una representació de la realitat social de la ciutat. Tots ells no només estan interessats en l’aprofundiment de la llengua catalana, sinó que compten amb una gran sensibilitat musical, cosa que ha facilitat molt les coses. És interessant remarcar que una llengua evoluciona, creix, s’enriqueix amb les textures, sonoritats i colors que aporten parlants diversos, i que tenen com a pròpia una altra llengua materna, una altra cultura, un altre cos. Una llengua viva és una llengua que evoluciona, que no s’estanca. El cant popular és universal, com l’han treballat?Les arrels del cant són molt profundes i abracen tot el subsol cultural del passat i del present de totes les comunitats lingüístiques del món. Jo treballo el cant d’arrel des d’una perspectiva intuïtiva, experiencial, sense l’obligació de seguir una partitura o un ritme determinat, sinó des de l’escolta de la melodia i el so de les paraules. Explicat d’una manera més metafòrica, és com si les melodies fossin el curs d’un riu, com si les paraules fossin els còdols que són arrossegats per l’aigua, riu avall, i es van polint, trencant, esmicolant en síl·labes, vocals, consonants i finalment en un so que esdevé una vibració que desemboca en un mar de vibracions fonamentals. M’imagino que aquest mar és un mar de vibracions comprensibles, afins, ressonants per a qualsevol persona del món. Quina tria de cançons hi trobarem?Hem treballat cinc peces de la tradició musical catalana, creant un relat musical que s’allarga de principi a fi sense pauses. Sebastià Bardolet ha anat treballant els aspectes més pedagògics, més tècnics, per donar seguretat al cor. Al mateix temps Joan Miró ha treballat el cor des d’una perspectiva més emocional. Jo he anat estibant cap aquí i cap allà, fent que es confluís cap al centre de tot plegat, cap a l’experiència del cantador. Què és un cantador, per mi? Aquell qui no canta per a un públic sinó que canta per endinsar-se cap a les profunditats de l’arrel del so, cap a la veu comuna. Aquell qui per empatia fa que ell i l’espectador (l’escoltador) entrin en una mena de sincronia compartida, en una mena d’harmonia meditativa. Com definiria la música per a aquest projecte?Crec que la música en aquest context ha de construir una arquitectura que suporti el cantador i el cor de veus i els elevi encara més, els empenyi com qui empeny un gronxador. També els convidem a entrar, evidentment, en espais d’improvisació, espais d’expansió musical, però que no haurien de trencar el mapa sonor que hem estat dibuixant el cantador i el cor. Es pot desenvolupar en una estructura musical tan rica o subtil com es vulgui, però no pot arrossegar el cantador i les veus en sentit contrari. No és fàcil d’aconseguir això, quan som gent tan diversa, que no formen part d’un grup consistent i consolidat, però crec que hem fet, tots plegats, molt bona feina. Després de la presentació, quin recorregut li agradaria que tingués?Veurem cap on va tot plegat. Si té un recorregut o no depèn de molts factors. Tant es podria replicar la proposta participativa a altres llocs com també es podria intentar fer aquest mateix en altres llocs. Anirà on hagi d’anar.

Toni Casassas: “Arrelances’ és una immersió en el cor de la llengua”

Ripoll ressuscita l’Scriptorium a l’antiga església de Sant Pere

L’accés al castell de Rupit obté el màxim premi d’arquitectura

Torelló activa la restauració de les façanes de Can Parrella

El festival d’humor Pixa’t de Riure d’Alpens arriba a la cinquena edició

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic