A punt per a quatre dies de vacances i de processons

Les processons són una de les manifestacions de cultura religiosa popular pròpies de la Setmana Santa. Després de la de Diumenge de Rams a Vic, Prats, Campdevànol o Camprodon ja preparen la de Di-vendres Sant. A Prats, amb dubtes sobre el seu futur El matí del Divendres Sant, a 2/4 de 8 del matí, es du a terme el viacrucis per alguns carrers cèntrics de Prats de Lluçanès, amb les aturades corresponents de les 14 estacions. En aquest recorregut hi participen els portants del Sant Crist, un col·lectiu regular que s’encarrega de dur la creu i que està integrat per una desena de nois i homes de diferents edats. Igualment tornen a sortir en la Processó del Sant Enterrament, que es fa a partir de les 9 del vespre i que transcorre acomboiada per la música del grup orquestral de la localitat. En aquesta darrera, que sol estar força concorreguda, amb un públic que avança en silenci i que il·lumina el recorregut amb ciris i espelmes, s’hi afegeixen altres passos, el Natzarè, la Dolorosa i el Sant Sepulcre, amb els corresponents portadors. Els portants del Sant Crist, que duen una atxa encesa tant al matí com a la nit, compten a diferència dels d’altres passos amb una indumentària característica que consisteix en una llarga vesta negra fins als peus, amb certes peces de tonalitat lila. Alguns dels seus membres formen part de la mateixa família i hi han estat presents durant diverses generacions. És el cas dels germans bessons Pau i Marc Viñas Martínez, que actualment tenen 25 anys, i del seu pare, Joan Viñas Boladeras, qui en el seu moment també va acompanyar el seu progenitor, Joan Viñas Noguera, que va participar-hi fins a la seva mort el 2006. Actualment els altres membres del cos són Jaume Boladeras Rovira, Joan Noguera Boladeras, Lluís i Ramon Montañà Comellas, Josep Bruch Salada i Benet Pons Serra. Joan Viñas Boladeras s’hi va iniciar quan tenia uns 16 anys i continua prenent-hi part anualment, tot i que fa anys que resideix a Barcelona igual que els seus fills, “a casa sempre s’ha viscut el tema de la fe, el pare i la mare ens ho van transmetre i jo ho he seguit”, explica. Quan va tenir entre 20 i 21 anys va començar a portar la creu, una tasca dificultosa pel pes, al voltant d’uns 40 quilos, i sobretot pel balanç que suposa mantenir-la dreta amb base a l’alçada de la cintura aproximadament. Per sostenir-la correctament tenen uns agafadors i a més compten amb un entramat de corretges creuades entre la cintura i les espatlles que es lliguen a la part davantera al buirac, “una mena de bossa de cuir on queda ancorada la creu”, mentre dos dels companys agafen uns cordons laterals que surten de la part superior de la creu per evitar que es desequilibri. Al llarg del recorregut van fent torns, uns canvis de portador que requereixen la participació de tot el grup i que han de fer de manera força ràpida per no entorpir el seguici. Els motius per participar-hi són ben diversos, i si bé hi tenen a veure les creences no tots ho viuen de la mateixa manera. Pau Viñas explica que ell no és creient però que ho fa “per seguir la tradició familiar” i pel que suposa per al seu pare, i tot i que no li desagrada no té clar fins quan ho continuarà. En canvi el seu germà Marc manifesta que ho fa per una tema de fe, “soc creient i practicant”, especifica, i també sent que contribueix a mantenir-ho viu. A més considera que per a ell són unes dates importants i que haver de portar el pes de la creu “fa reflexionar”. Els membres més grans són actualment Josep Bruch i Benet Pons, de 79 anys i 75 anys, respectivament, que ja no porten la creu però que tenen intenció de continuar al cos mentre puguin i que fa més d’una vintena d’anys que hi participen. Tots coincideixen que el futur de la processó, però sobretot del viacrucis, no és gaire esperançador perquè no hi veuen relleu. Joan Viñas ho atribueix al fet que “la societat està enfocada cap a altres coses, i cada vegada hi ha menys gent practicant”. El seu fill Marc remarca que actualment es pensa poc en la part espiritual i “estem massa centrats en nosaltres mateixos”. Per això pensa que potser s’haurà de fer un replantejament amb menys persones que suposarà “portar una creu més petita” o escurçar l’itinerari. Per la seva part, Bruch considera que l’Església com a institució en té part de culpa “perquè no ha canviat quan havia de fer-ho”. Capità pare, capità fill Joan Sánchez i el seu fill, que es diu igual, han encarnat la figura de capità dels romans a la Processó dels Sants Misteris de Campdevànol. Des que es va recuperar la Processó dels Sants Misteris de Campdevànol el 2007, la tropa de romans sempre ha estat comandada per un Joan Sánchez. Primer se’n va ocupar el pare, de 80 anys, i ara és el torn del fill, amb 62. El pare havia fet d’armat a l’antiga processó del 1962 al 1964, però “vaig marxar a fer el servei militar i quan vaig tornar ja no es feia”. Per això, no s’ho va pensar dues vegades per tornar a sortir al carrer, aquest cop de capità dels romans. Ell ho va ser fins al 2019, i després de dos anys sense processó per la covid-19 el seu fill en va agafar el relleu. “Era romà des del 2007 i la junta em va votar perquè substituís el meu pare”, explica Sánchez. A la processó hi ha dos capitans. Un se situa al costat del portaestendard i comanda el planter de la tropa amb els nens més petits que comencen a desfilar. La figura que han encarnat ambdues generacions. L’altre capità es col·loca una desena de metres enrere i per davant dels armats i la banda. “Els ordena les figures o si s’han de col·locar en fila”, comenta el fill. Actualment, la processó compta amb uns 40 romans (uns vuit o nou són de la banda de música), “la xifra és bona, tot i que havíem arribat a ser uns 45”, apunta el pare. Per desfilar a la processó, enguany han assajat cinc vegades, “però a vegades hem fet 10 o 12 assajos”, subratlla el fill. Fill i pare Joan Sánchez, davant de la maqueta que recrea els passos de la processó / Isaac Muntadas Tantes processons donen per a moltes anècdotes, però cap com la viscuda el primer any. El 2007 van llogar els vestits a Madrid i van portar la mateixa indumentària que els romans de la pel·lícula Gladiator. “Aquell any teníem moltes ganes de sortir, però quan vam veure la multitud al carrer, ens vam espantar una mica”, recorda el pare. Ambdós pensen que la processó és un esdeveniment “seriós” que va molt més enllà del catolicisme. De fet, diuen que la majoria de participants no són catòlics practicants. Aquest Dijous Sant, els armats començaran amb la tradicional exhibició per als avis davant la residència. Tot seguit, faran el lliurament del pendó (5 de la tarda) a les autoritats a la plaça de l’Ajuntament. L’endemà, Divendres Sant (2/4 de 8 del vespre), els passos vivents de la processó i els armats sortiran del pavelló Mercè Guix i faran un recorregut pel centre de la vila amb final a la plaça de l’Església. La processó “més viva del món” compta amb la participació d’unes 350 persones entre figurants i organització. “S’ha millorat el nombre de participants, però sempre falta gent”, assenyala el president dels Amics de la Processó, Eduard Roma. “Durarà mentre la gent vulgui”, sentencia. L’objectiu, a curt termini, és arribar a la vintena edició. Camprodon reviurà la història Processó dels Sants Misteris Un any més, aquest Divendres Sant tornarà a desfilar pels carrers de Camprodon la històrica Processó dels Sants Misteris, recuperada el 1985 –l’any que ve farà 40 anys–. El solemne seguici sortirà a les 9 del vespre de les escales del monestir. Els actes, però, ja començaran aquest dijous al vespre amb una primera concentració de tot el Maniple, degudament uniformat, i divendres a les 8 del matí arrencarà el viacrucis. Moià es retroba amb la processó i el seu històric cos d’Armats Divendres Sant també és sinònim de processó a Moià, que s’iniciarà des de l’església parroquial a les 9 del vespre, passarà pels carrers del nucli antic i els misteris acabaran exposats a la plaça Major. Com a cloenda, s’interpretarà el Cant de les Agonies. El dia abans, però, ja es veuran desfilar pel poble l’històric escamot dels 17 Armats, els mateixos que l’endemà obriran pas a la pro-cessó, tradició que acumula més de 200 anys d’història.

A punt per a quatre dies de vacances i de processons

La Tuta, la nova geganta ‘boja’ del barri de la Riera de Vic que homenatja el passat adober

Més de 220 balladors a la 82a edició de l’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona

Centelles recupera la música del Ball del Pi

Olost recupera la trobada gegantera després de 10 anys

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic