Adeu a Cal Faura

Ha estat una de les botigues de moda més emblemàtiques no només de Prats de Lluçanès sinó també de la comarca. Cal Faura, establiment amb més de 100 anys d’història, ha abaixat definitivament la persiana. Dimarts 30 de setembre va ser l’últim dia d’activitat. “Aquestes últimes setmanes han estat súper emotives, s’ha vingut a acomiadar moltíssima gent”, diu Fina Vilarmau, que després de més de 40 anys al capdavant del negoci s’ha jubilat. Prendre la decisió no ha estat fàcil. “Per mi Cal Faura és casa i m’ha donat molt”, afirma la pradenca, que explica que els canvis en els hàbits de consum i l’auge del comerç en línia han estat entre els motius que han motivat el tancament del negoci. Cal Faura és un comerç històric a Prats. Va començar a la dècada del 1920 com una cistelleria al carrer Major de Prats, a un edifici conegut com a Cal Xava. Ho explica Miquel Faura, sastre de professió actualment jubilat que ha passat mitja vida a l’establiment. Els seus avis, Genís Faura i Carme Soler, en van ser els iniciadors. “L’avi era cisteller i també feia classes de música”, diu Faura, que recorda que la seva àvia era modista. El pare de Miquel Faura, de nom Ramon, va anar a aprendre l’ofici de sastre a la colònia Rosal, al Berguedà. Després de la guerra, es va instal·lar a Prats i es va posar al capdavant del negoci, que va transformar en sastreria, juntament amb la seva dona, Lluïsa Santasusana. “La mare era una gran botiguera, tenia una gran empenta comercial”, diu Faura, que explica que sobretot feien roba a mida, però que també venien confecció. Com que Cal Xava es va quedar petit, l’any 1960 la parella va decidir comprar un terreny a l’actual carrer Orient i construir-hi un nou edifici per a la botiga i el taller. “Es va treballar moltíssim”, diu Faura, que va seguir les passes del seu pare i es va formar com a sastre. “Fèiem un patró per a cada client, eren peces úniques”, diu el pradenc, que parla de “l’emoció” que sentia quan feia un vestit a mida. La família va obrir també una botiga a Gironella. A la dècada del 1980 Miquel Faura va agafar el relleu al seu pare juntament amb Fina Vilarmau. En aquesta època, l’establiment va ser referent en la venda de roba de marca. Faura va estar al capdavant del negoci fins a principis de l’any 2000, quan se’n va anar a fer de sastre a Terrassa i Girona. Durant aquests anys, “l’honestedat” ha estat per sobre de tot, diu Vilarmau, que ha intentat sempre mantenir un tracte proper i de confiança amb els clients: “Quan algú venia a comprar-se roba, sobretot per a un moment especial, no el donava per bo fins que no el veia vestit i em venia com una pell de gallina”.

Adeu a Cal Faura

Un pastor diferencial

Les cadires preferides de Salvador Dalí, fetes a Prats

Prats ‘controla’ l’aparcament

“La cultura no l’hem de valorar per la quantitat sinó per la qualitat”

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic