Adeu a Cal Faura

Ha estat una de les botigues de moda més emblemàtiques no només de Prats de Lluçanès sinó també de la comarca. Cal Faura, establiment amb més de 100 anys d’història, ha abaixat definitivament la persiana. Dimarts 30 de setembre va ser l’últim dia d’activitat. “Aquestes últimes setmanes han estat súper emotives, s’ha vingut a acomiadar moltíssima gent”, diu Fina Vilarmau, que després de més de 40 anys al capdavant del negoci s’ha jubilat. Prendre la decisió no ha estat fàcil. “Per mi Cal Faura és casa i m’ha donat molt”, afirma la pradenca, que explica que els canvis en els hàbits de consum i l’auge del comerç en línia han estat entre els motius que han motivat el tancament del negoci. Cal Faura és un comerç històric a Prats. Va començar a la dècada del 1920 com una cistelleria al carrer Major de Prats, a un edifici conegut com a Cal Xava. Ho explica Miquel Faura, sastre de professió actualment jubilat que ha passat mitja vida a l’establiment. Els seus avis, Genís Faura i Carme Soler, en van ser els iniciadors. “L’avi era cisteller i també feia classes de música”, diu Faura, que recorda que la seva àvia era modista. El pare de Miquel Faura, de nom Ramon, va anar a aprendre l’ofici de sastre a la colònia Rosal, al Berguedà. Després de la guerra, es va instal·lar a Prats i es va posar al capdavant del negoci, que va transformar en sastreria, juntament amb la seva dona, Lluïsa Santasusana. “La mare era una gran botiguera, tenia una gran empenta comercial”, diu Faura, que explica que sobretot feien roba a mida, però que també venien confecció. Com que Cal Xava es va quedar petit, l’any 1960 la parella va decidir comprar un terreny a l’actual carrer Orient i construir-hi un nou edifici per a la botiga i el taller. “Es va treballar moltíssim”, diu Faura, que va seguir les passes del seu pare i es va formar com a sastre. “Fèiem un patró per a cada client, eren peces úniques”, diu el pradenc, que parla de “l’emoció” que sentia quan feia un vestit a mida. La família va obrir també una botiga a Gironella. A la dècada del 1980 Miquel Faura va agafar el relleu al seu pare juntament amb Fina Vilarmau. En aquesta època, l’establiment va ser referent en la venda de roba de marca. Faura va estar al capdavant del negoci fins a principis de l’any 2000, quan se’n va anar a fer de sastre a Terrassa i Girona. Durant aquests anys, “l’honestedat” ha estat per sobre de tot, diu Vilarmau, que ha intentat sempre mantenir un tracte proper i de confiança amb els clients: “Quan algú venia a comprar-se roba, sobretot per a un moment especial, no el donava per bo fins que no el veia vestit i em venia com una pell de gallina”.

Adeu a Cal Faura

“L’únic secret és que nosaltres ens ho fem tot”

Un pastor diferencial

Les cadires preferides de Salvador Dalí, fetes a Prats

Prats ‘controla’ l’aparcament

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Protecció Civil alerta que el riu Ges supera el llindar de perill a Torelló

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

La llevantada ja ha deixat registres de més de 130 litres a Osona

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029

Vic enderrocarà la plataforma triangular entre el parc Jaume Balmes i el passeig Pep Ventura

Tres persones intoxicades a Manlleu per inhalació de diòxid de carboni

Consignació d'11,7 milions d'euros de loteria de Nadal, amb furor del 57800 a Ripoll

Es queden sense llum tots els veïns d’un dels blocs ocupats a Roda